Liu Xiaobo

escriptor xinès i activista pels drets humans

Liu Xiaobo (en xinès simplificat: 刘晓波, en xinès tradicional: 劉曉波, en pinyin: Liú Xiǎobō; Changchun, Xina, 28 de desembre de 1955 — Shenyang, 13 de juliol de 2017) fou un intel·lectual, activista dels drets humans, pres polític i president de 2003 fins el 2007 de l'associació d'escriptors PEN Club Internacional de la Xina. Fou guardonat amb Premi Nobel de la Pau el 2010.

Infotaula de personaLiu Xiaobo
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Changchun (RP Xina)
28 de desembre de 1955
Mort Shenyang (RP Xina)
13 de juliol de 2017 (61 anys)
Ocupació Poeta, escriptor, activista pels drets humans i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  1989.
Declaració feta després de la matança del 4 de juny a la plaça de Tian'anmen.
  • Estic obsessionat per la greu responsabilitat d'encara estar viu [...] El desig ardent per haver sobreviscut m'ajuda a resistir les temptacions d'unir-me al món de les mentides.[2]
  Escrit en un assaig, 2003.
  Discurs del Nobel (in absentia, 10 de desembre de 2010), declaració del 23 de desembre de 2009.
  • El que exigia de mi mateix era el següent: ja fos com a persona o com a escriptor, m'agradaria portar una vida d'honestedat, responsabilitat i dignitat.[3]
  Discurs del Nobel (in absentia, 10 de desembre de 2010), declaració del 23 de desembre de 2009.
  • Pel mer fet de publicar punts de vista polítics diferents i participar en un moviment democràtic pacífic, un professor va perdre el seu faristol, un escriptor va perdre el seu dret a publicar, i un intel·lectual públic va perdre l'oportunitat de donar xerrades públicament. És una tragèdia, tant per a mi personalment com per a una Xina que ja ha vist trenta anys de reforma i obertura.[3]
  Discurs del Nobel (in absentia, 10 de desembre de 2010), declaració del 23 de desembre de 2009.
  • La mentalitat enemiga va a enverinar l'esperit d'una nació, va incitar cruels lluites mortals, va destruir la tolerància i humanitat d'una societat, i obstaculitzar el progrés d'una nació cap a la llibertat i la democràcia. És per això que espero ser capaç de transcendir les meves experiències personals [...], per dissipar l'odi amb amor.[3]
  Discurs del Nobel (in absentia, 10 de desembre de 2010), declaració del 23 de desembre de 2009.

Referències

modifica
  1. Béja, Jean-Philippe «Liu Xiaobo: Living in truth and paying the price». Amnistia Internacional, (10-12-2010) [Consulta: 26 novembre 2016].
  2. «Liu Xiaobo: 'No Enemies, No Hatred,' Only Courage». NPR, (16-02-2012) [Consulta: 26 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 MLA style: "Liu Xiaobo - Statement: I Have No Enemies: My Final Statement". Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014. Web. 26 Nov 2016.