Lev Trotski
teòric marxista, militar i polític revolucionari rus (1879–1940)
Lev Trotski [Lev Davidovič Bronštein] (Iànovka, Ucraïna, 7 de novembre de 1879 - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940) fou un revolucionari marxista, escriptor i polític soviètic. Considerada com una de les figures més destacades de la Revolució Russa de 1917.
 Retrat de Lev Trotski | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Bereslavka, 26 d'octubre de 1879 (Julià) |
| Mort |
Coyoacán (Mèxic), 21 d'agost de 1940 (60 anys) |
| Ocupació | Polític, diplomàtic, autobiògraf, filòsof, revolucionari, militar, historiador, periodista i escriptor |
 | |
Citacions
modifica- L'apreciació del conflicte català i de les possibilitats que se'n desprenen ha de partir del fet que Catalunya representa avui incontestablement la més forta posició de les forces defensives front a la reacció espanyola i al perill feixista.[1]
«El conflicte català i les tasques del proletariat», Estiu 1934.
- Carta al Secretariat internacional de la Lliga Comunista Internacional (LCI) sobre la qüestió catalana.
- Catalunya pot esdevenir l'eix de la revolució espanyola. La presa de la direcció a Catalunya ha d'ésser la base de la nostra política a Espanya. Però la política dels nostres camarades ho fa del tot impossible. Cal canviar urgentment aquesta política si no es vol que una situació decisiva acabi, pels nostres errors, en una nova derrota que podria ser decisiva per molt temps.[1]
- «El conflicte català i les tasques del proletariat», Estiu 1934.
- Carta al Secretariat internacional de la Lliga Comunista Internacional (LCI) sobre la qüestió catalana.
- Degut a les seves profundes divisions internes que no li permeten establir la seva hegemonia a Catalunya, el proletariat no pot, en la situació actual, proclamar per ell sol la independència de Catalunya. Però pot i ha de cridar amb totes les seves forces a la independència i exigir-la del govern petitburgès de l'Esquerra.[1]
- «El conflicte català i les tasques del proletariat», Estiu 1934.
- Carta al Secretariat internacional de la Lliga Comunista Internacional (LCI) sobre la qüestió catalana.
- Ni per un instant no s'ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya com a part constituent d'aquest país són governades actualment no pas pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacional-socialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l'aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats per la burgesia espanyola. En la fase actual, estant donades les combinacions presents de les forces de classes, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que afecta ignorar-la, que no la posa valorant-la en un primer pla, que s'esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d'esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d'estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària. [...] És a dir, per a separar de llur burgesia els obrers i camperols oprimits nacionalment, l'avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d'organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d'aquests pobles es pronunciés per una separació completa.[2]
- 17 de maig 1931. — Lev Trotski
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Trotski, Lev «El conflicte català i les tasques del proletariat». L'Avenç, Núm 4044, (setembre 2014) [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Trotski i la qüestió nacional catalana, Ara.