Leopold Pomés i Campello
fotògraf català
Leopold Pomés i Campello (Barcelona, 1931) és un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 17 de novembre de 1931 |
| Mort |
Girona, 27 d'agost de 2019 (87 anys) |
| Ocupació | Fotògraf i traductor |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- Poso fotos de gent maca que s'ho passa bé als paquets de cigarretes per no haver de veure imatges desagradables quan agafes un paquet de cigarrets.[1]
En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.
- En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.
- Si hagués de dir què sóc de professió, diria que sóc mirador. Mirar per a mi ha estat... no una religió, perquè no havia d'esforçar-m'hi gens, ha estat un plaer total. Ho faig des que era un nen.[1]
- En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.
- Hi ha moltes coses que m'atribueixen a mi i en realitat en la creació de moltes campanyes va ser més important la Karin. En l'invent de les bombolles Freixenet, per exemple, va ser més important ella. I va ser la primera que es va vestir de bombolla (…) Amb la Karin estem divorciats però no estem separats.[1]
- En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.
- La Karin és la seva exdona, mare dels seus fills, la dona que guarneix les parets del restaurant Flash-Flash de Barcelona i la seva millor amiga
- El pitjor que m'ha passat a la vida és la mort del meu pare i del meu ajudant Suriñach. (…) Les morts són el pitjor, la resta són entrebancs que acabes superant. La mort és un "conyàs", lletja, antiestètica, no hi ha cap lloc per on agafar-la. I ja n'he viscut unes quantes. No m'agrada parlar-ne, és una mica perdre el temps.[1]
- En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.
- A mi la fotografia em va salvar totalment. Jo era un desastre absolut. Un estudiant desastrós. La fotografia em va salvar perquè em vaig apassionar amb alguna cosa.[1]
- En una conversa amb Albert Om al programa "El Convidat", 4 de gener de 2015.