Juan Ramón Jiménez
poeta espanyol
Juan Ramón Jiménez (Moguer, 24 de desembre de 1881 – San Juan, 29 de maig de 1958) fou un poeta líric espanyol.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Moguer (Província de Huelva), 23 de desembre de 1881 |
| Mort |
San Juan (Puerto Rico), 29 de maig de 1958 (76 anys) |
| Ocupació | Poeta i escriptor |
 | |
Citacions
modifica- No corris, vés a poc a poc, / que on has d'anar és cap a tu mateix.[1]
- (en castellà) ¡No corras, ve despacio, / que adonde tienes que ir es a ti solo!
Poema XXXVI. Eternidades, 1918.
- La meva dona Zenobia és l'autèntica guanyadora d'aquest premi. La seva companyia, ajuda, inspiració va fer possible que, durant quaranta anys, el meu treball fos possible. Avui dia, sense ella, estic desolat i indefens.[2]
- (en anglès) My wife Zenobia is the true winner of this Prize. Her companionship, her help, her inspiration made, for forty years, my work possible. Today, without her, I am desolate and helpless.
- Discurs al banquet dels Premis Nobel, pronunciat pel rector de la Universitat de Puerto Rico, Jaime Benítez, 10 de desembre de 1956.
Referències
modifica- ↑ Roselló, Jaume (cur.). Frases : el llibre de frases d'Integral. Barcelona: Integral, 2000. ISBN 8479010789.
- ↑ «Juan Ramón Jiménez. Banquet speech». The Nobel Prize. [Consulta: 8 novembre 2018].