Joana Biarnés i Florensa

fotògrafa, fotoperiodista i reportera gràfica catalana

Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, Vallès Occidental, 1935 - 19 desembre 2018) fou una fotògrafa catalana, pionera del fotoperiodisme a l'estat espanyol.

Infotaula de personaJoana Biarnés i Florensa
Joana Biarnés el 2014
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Terrassa (Vallès Occidental)
13 de setembre de 1935
Mort Terrassa (Vallès Occidental)
19 de desembre de 2018 (83 anys)
Ocupació Fotògrafa i fotoperiodista
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Em va costar que em respectessin com a professional. Es pensaven que era una trepa.[1]
(en castellà) Me costó hacer que me respetaran como profesional. Pensaban que era una trepa.
  Entrevista al diari El País, 27 de desembre de 2012.
  • El director em va ensenyar unes imatges de Lola Flores i la seva família vestits de Reis Mags i em va dir: «Això és el que ven!»[1]
(en castellà) El director me enseñó unas imágenes de Lola Flores y su familia vestidos de Reyes Magos y me dijo: ‘¡Esto es lo que vende!'
  Entrevista al diari El País, 27 de desembre de 2012.
  • Ara qualsevol pot ser fotògraf. Hem guanyat en rapidesa, però la fotografia ja no té sentiment.[1]
(en castellà) Ahora cualquiera puede ser fotógrafo. Hemos ganado en rapidez, pero la fotografía ya no tiene sentimiento.
  Entrevista al diari El País, 27 de desembre de 2012.
  • Sí, jo volia ser telefonista. M'apassionava veure com posaven aquells llapis als forats. Des de molt petita sempre vaig ser molt creativa, molt fantasiosa. Però això es va acabar quan el meu pare em va dir «això no és una profesió que duri tota la vida, el món progressarà i tu no estaràs sempre amb els llapis».[2]
(en castellà) Sí, yo quería ser telefonista. Me apasionaba ver cómo metían aquellos lápices en los agujeros. Siempre fui desde muy pequeña muy creativa, muy fantasiosa. Pero esto se acabó cuando mi padre me dijo ‘esto no es una profesión que vaya a durar toda la vida, el mundo va a progresar y tú no vas a estar siempre con las clavijas’.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016.
  • Excepte guapa, em van dir de tot. Em van insultar. I vaig poder comprovar el perillosa que és la massa fanàtica. L'àrbitre em volia fer fora, no volia començar el partit, em va cridar que si buscava nòvio, que allà només hi podien estar els fotògrafs.[2]
(en castellà) Menos guapa, me llamaron de todo. Me insultaron. Y pude comprobar lo peligrosa que es la masa fanática. Me quería echar el árbitro, no quería empezar el partido, me gritó que si buscaba novio, que allí sólo podían estar los fotógrafos.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016.
  • Però jo no em vaig colar a l'avió, vaig pujar com un passatger qualsevol. Coneixia al relacions públiques d'Iberia, que intercanviava publicitat al diari per vols, eren acords que tenien establerts, i em va aconseguir un bitlet per aquell mateix vol, que era comercial. Em vaig posar al bany, que tenia unes portes plegables, les vaig deixar entreobertes, vaig treure el teleobjectiu i… fins que em van descobrir. Però ja tenia la foto.[2]
(en castellà) Pero yo no me colé en el avión, yo subí como un pasajero cualquiera. Yo conocía al relaciones públicas de Iberia, que intercambiaba publicidad en el periódico por vuelos, eran acuerdos que tenían establecidos, y me consiguió un billete para ese mismo vuelo, que era comercial. Me metí en el cuarto de baño, que tenía unas puertas plegables, las dejé entreabiertas, saqué el teleobjetivo y… hasta que me descubrieron. Pero ya tenía la foto.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016.
Sobre com va obtenir fotografies dels Beatles quan aquests només van permetre la presència de fotògrafs a les rodes de premsa.
  • I vaig pujar amb el muntacàrregues. Volia demostrar que, essent dona, podia fer el mateix que un home. Les dones sempre hem de demostrar més. Això no ha canviat ni canviarà. Vaig trucar a la porta i em va obrir en Ringo Starr. M'havia vist a l'avió i em van confondre per una fan. Va mirar cap a dins i em van dir que entrés. Vaig estar tota la tarda amb ells, parlant de tot. Vaig fer moltes fotos.[2]
(en castellà) Y me subí en el montacargas. Yo quería demostrar que, siendo mujer, podía hacer lo mismo que un tío. Las mujeres siempre tenemos que demostrar más. Esto no ha cambiado ni cambiará. Bueno, pues llamé a la puerta y me abrió Ringo Star. Me había visto en el avión y me confundieron con una fan. Miró hacia dentro y me dijeron que pasase. Estuve toda la tarde con ellos, hablando de todo. Hice muchas fotos.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016.
Sobre com va aconseguir entrar a l'habitació dels Beatles quan van venir de gira a Espanya.
  • Em sentia tant sola a la meva carrera que sempre havia d'estar en guàrdia, havia d'emocionar-me sempre per fer-ho millor, jo sabia que hi havia ulls pendents de mi. Van ser anys molt durs però molt satisfactoris, i jo mateixa em posava les medalles.[2]
(en castellà) Me sentía tan sola en mi carrera que siempre tenía que estar en guardia, tenía que emocionarme siempre para hacerlo mejor, yo sabía que había ojos pendientes de mí. Fueron años muy duros pero muy satisfactorios y yo misma me ponía las medallas.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016.
  • Vaig ensenyar tots els carnets oficials, que m’havia ocupat d’obtenir. «Sóc ­fotògrafa i sóc dona: i ja s’hi poden anar ­acostumant, que n’hi haurà més com jo!»[3]
  Entrevista a La Vanguardia, 13 d'abril de 2016.
  • Vaig fer les fotos, i vaig patir amnèsia d’aquelles hores: el meu cervell no va voler tornar a recordar el que vaig veure. Un senyor em va portar amb cotxe a revelar les fotos a Barcelona. I van sortir al Telediario![3]
  Entrevista al diari La Vanguardia, 13 d'abril de 2016.
Sobre les fotografies de les inundacions del Vallès de 1962

Citacions sobre Joana Biarnés modifica

  • Això ha de canviar, i pot ser que tu ajudis a que canviï.[2]
(en castellà) Esto tiene que cambiar, me dijo, y puede ser que tú ayudes a que cambie.
  Entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016. — Joan Biarnés, pare de Joana Biarnés
Paraules que li digué després de veure com era vexada a un camp de futbol on havia anat a treballar.
  • Quina llàstima que no siguis un noi perquè avui m'ajudaries. Tu aniries al ciclisme i jo a l'hoquei. Quina llàstima que siguis una dona.[2]
(en castellà) Qué pena que no seas un chico porque hoy me vendrías a ayudar. Tú irías al ciclismo y yo al hockey. Qué lástima que seas una mujer.
  Durant una entrevista a La Marea, 3 d'abril de 2016. — Joan Biarnés, pare de Joana Biarnés
Paraules que li digué poc abans que aquesta comencés la seva carrera com a fotoperiodista.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Vallespín, Ivanna «“La fotografía ya no tiene sentimiento”». El País, (27-12-2012) [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Carballar, Olivia «Joana Biarnés, la primera fotoperiodista en España: “Menos guapa, me dijeron de todo”». La Marea, (03-04-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 «“‘Sóc fotògrafa i sóc dona, i n’hi haurà més com jo!’, vaig dir”». La Vanguardia, (13-04-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].