Joan Vilacasas
artista català
Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007) fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sabadell (Vallès Occidental), 3 de juny de 1920 |
| Mort |
Barcelona, 17 de gener de 2007 (86 anys) |
| Ocupació | Pintor, escriptor, dramaturg, gravador, ceramista i col·leccionista |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- Em vaig tirar a la pintura perquè tota altra cosa encara era molt més fotuda.[1]
"Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
- Hi ha pintor que sí, que li agrada contemplar-se emmirallar-se filosofar, argumentar sobre el seu art. Potser perquè aquest art li ha donat fama i diners. I en fa llibres espessos amb citacions de tot Déu que pugui portar-li aigua al seu molí. No. Diguem que si faig el que faig segurament és perquè la cosa havia d'anar així, havia d'acabar així. Treballant-la, evidentment. No fent-m'hi ni savi ni ric, però procurant mantenir sempre el punt d'emprenyament que el quadre exigeix.[1]
- "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
- Ningú, raonant normalment, no podia explicar-se de cap manera que, a l'època dels viatges interplanetaris, encara existissin unes aules on s'ensenyés una mena d'art, consistent a copiar del natural una dona nua.[1]
- Escrits (1954).
- Escrits (1954).
- Desitjava ser un treballador més, dels molts que a Sabadell donaven exemple, i esperava poder fer callar tots aquells que deien amb menyspreu, que això de fer d'artista era cosa de gent desvagada.[1]
- Escrits (1954).
- El "clochard" és el veritable diplomàtic de la misèria. Sap alternar, sap sortir i sap viure.[1]
- Doble blanc (1960).
- En Dalí, per exemple sempre m'ha fet força pena. Divertit? Potser sí. Però un divertiment trist, molt i molt charlotià. Viure, mantenir la imatge, aguantar-se dalt del monument a base del "show" diari, d'una constant publicitat, d'una cantarella orquestrada amb bastó i bigotis és un espectacle senzillament grotesc. En canvi, i dintre del mateix superrealisme, quin exemple de conducte donen Delvaux i Magritte![1]
- "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
- Que per què escric? Doncs potser per no enraonar sol. Per dialogar amb el Carles Valls. Han estat, i són molts, els pintors que escriuen. Vol dir que això ni es tria ni és un violí d'Ingres. Escrius a més de pintar com llegeixes a l'excusat. Per pura, ineludible exigència. Necessitats creades o naturals. Vés a saber.[1]
- "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
- Quin valor té un guardó donat per aquells qui vuit dies abans han subvencionat unes penyes taurines, l'assassinat d'una pobra bèstia, la "fiesta nacional"?[1]
- "Vilacasas l'alquimista" dins Avui, 14 d'agost de 1983.
- Aquells mapes antics de Juan de la Cosa, els veus i dius ¿Quina meravella! ¿això és pintura! Sempre m'ha interessat la plàstica de la ciència.[1]
- Entrevista amb Víctor Colomer..
- Soy un pintor que escribe: porque pinto ocho horas diarias y escribo por la noche. Soy un escritor nocturno, como los serenos.[1]
- Entrevista amb Del Arco.