Viquidites

Joan Sales i Vallès

escriptor i editor català

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 — Barcelona, 12 de novembre de 1983) fou un escriptor i editor català.

Infotaula de personaJoan Sales i Vallès
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona, 
19 de novembre de 1912
Mort Barcelona, 
12 de novembre de 1983 (70 anys)
Ocupació Escriptor, poeta, empresari, editor, traductor i poeta advocat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.[1][2]
  • M'estimo més un home bo sense talent que no pas un de llest i malànima. Suposo que com tothom.[3]
  • La primera tasca social de l'escriptor és escriure bé, que sigui llegible. Si els llibres no són per llegir, per a què són?[3]
  • Els catalans hem de fer un esforç per deixar de ser uns somiatruites. A Catalunya n'hi ha molts que es creuen ser genis simplement perquè els seus llibres no es venen; i el país és massa petit per tants genis. Si els llibres catalans no es venen, busquem-ne les causes on vulgueu, però no en donem la culpa al pobre poble, que entre tots hem desorientat i desenganyat tantíssim.[4]
  Carta a Xavier Benguerel, 16 d'octubre de 1960.
  • Feliç qui se sent un fracassat i ho accepta sense amargor; l’acceptació del propi fracàs és l'únic èxit possible.[5]
  El vent de la nit, p. 99, 1983.
  • Les úniques temptacions que valdrien la pena són precisament aquelles que no es presentaran mai.[6]
  El vent de la nit, p. 121, 1983.

Quaderns de l'exili (1943-1947)

modifica
  • Hi ha un idioma català i un temperament català, uns paisatges catalans i una història catalana.[7]
  Quaderns de l'exili, Núm. 11 (gener-febrer 1945).
  • La vida és, per a nosaltres, seriosa. Sabem que, d'una manera o altra, caldrà donar-ne un compte estricte. La moral no és, de cap manera, una amenitat, i no hi ha res que compensi el mancament a un deure.[7]
  "Els òrsides". Quaderns de l'exili, Núm. 12 (març 1945).

Cartes a Màrius Torres (1976)

modifica

Recull de citacions de l'espistolari de Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, publicat l'any 1976:[8]

  • L'Església no ha mort; o ja era morta abans o viu encara i viurà sempre.[9]
  2 d'agost de 1936.
  • Catalunya s'ha dessagnat –o l'han feta dessagnar– en nom de causes exòtiques i seguint banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.[10]
  6 de gener de 1939.
  • La guerra és una cosa tan cafre que només pot ser lícita quan reuneix dues condicions: una causa justa i una esperança fundada de guanyar-la.[10]
  15 de gener de 1939.
  • He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inescrutables, perdona totes les faltes excepte les d'estil.[10]
  11 de setembre de 1940.

Incerta Glòria (1956)

modifica
Pàgina principal: Incerta glòria
  • Estima-la, però amb tota l´ànima; estima-la tant com puguis. Si no pots creure en res més, creu almenys en l´anarquisme. La qüestió és creure i estimar; si creus en alguna cosa, si estimes amb tot el cor, prou que aniràs trobant el bon camí de mica en mica.[11]
  Incerta Glòria, p. 37.
  • Mentre hi hagi ulls així al món, la humanitat no es cansarà de repetir allò que ja van fer Adam i Eva des de bon principi.[11]
  Incerta Glòria, p. 96.
  • Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans.[11]
  Incerta Glòria, p. 164.
  • Elles són formidables, Cruells; ¡molt millors que nosaltres! Proposa´ls jugar-s´ho tot, la vida i la mort, el benestar i la pau, i et seguiran fins a l´altre cap del món; ¡són formidables, Cruells! Què té d´estrany que ens agradin tant les dones si són mil vegades millors que nosaltres?.[11]
  Incerta Glòria, p. 171.
  • Entre tants i tants déus, l'únic que m'interessa és aquest que es va fer home; ¿perquè els altres ens interessarien, si ells no s'han interessat mai per nosaltres?[11]

Referències

modifica
  1. ↑ González, Sara; Toro, Marc. «"No es tracta de deixar de ser catalans, es tracta de deixar de ser imbècils": l'acte de la Diada arrenca crits d'"independència"». Ara.cat. Barelona: ARA, 11-09-2012. Arxivat de l'original el 1347763275. [Consulta: 19 setembre 2012].
  2. ↑ Pujol, Clàudia «1912, l'any pròdig de les lletres catalanes». Sàpiens, 123, pàg. 74.
  3. ↑ 3,0 3,1 Busquets i Grabulosa, Lluís. «Joan Sales, pelegrí d'una glòria eterna». A: Plomes catalanes contemporànies. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1980, p. 67-69. ISBN 8474560683. 
  4. ↑ «Novetat: "Joan Sales, la ploma contra el silenci", de Marta Pasqual». Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Universitat de Girona, 07-11-2012. [Consulta: 5 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Amills; Amela, 2012.
  6. ↑ Sales, 2012, p. 121.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Els 'Quaderns de l'exili'». Joan Sales. [Barcelona]: Xarxa de mots, 2012. [Consulta: 19 març 2013].
  8. ↑ Sales, Joan. Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, DL 1976. ISBN 8473290011. 
  9. ↑ «Joan Sales. Cartes a Màrius Torres». lletres.net, 2012-. [Consulta: 23 gener 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Cortès, Marc ... [et al.]. «Joan Sales». Diccitionari. els autors, 2007-. [Consulta: 19 setembre 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Sales, 2007.

Bibliografia

modifica
  • Amills, Roser; Amela, Víctor M. 333 vitamines per l'ànima : una antologia de la saviesa catalana per gaudir de la vida. Valls: Cossetània, 2012. ISBN 9788490340332. 
  • Sales, Joan. El vent de la nit. Barcelona: Club Editor, 2012 (El Club dels novel·listes ; 42). ISBN 9788473291675. 
  • Sales, Joan. Incerta glòria. Barcelona: Club editor, 2007. ISBN 9788473291194. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Joan_Sales_i_Vallès&oldid=131690»