Joan Massagué i Solé
científic i farmacèutic català
Joan Massagué i Solé (Barcelona, 30 d'abril de 1953) és un científic i farmacèutic català, reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació del càncer. Des del 1979 ha desenvolupat la seva carrera científica als Estats Units, mantenint alhora estrets vincles amb la comunitat científica catalana. A finals de 2013 va ser nomenat director de l'institut Sloan-Kettering de Nova York, un dels centres de recerca sobre el càncer més destacats dels Estats Units.
 Joan Massagué | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 30 d'abril de 1953 (71 anys) |
| Ocupació | Farmacòleg, farmacèutic, professor d'universitat i bioquímic |
 | |
Citacions
modifica- És molt motivador pensar que estàs fent un impacte pel bé de la salut mundialment.[1]
En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- No desapareixerà de cap manera, el càncer. És com les infeccions. […] Estem treballant per normalitzar el càncer com a malaltia. […] Curar tots aquells que es puguin curar. Avui en dia ja hi ha molta gent que va patir un càncer, que van ser pacients i ja no ho són. Cronificar els altres, combatre'ls, tenir-los a ratlla, com tens a ratlla la diabetis. Els diabètics no es curen, es tracten.[1]
- En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- Cronificar el càncer serà la gran campanya mèdica humana de la primera meitat del segle XXI. Estem en el punt d'inflexió. Estem en el moment en què hem entrat en la màxima velocitat d'aquesta transformació. Però queda molt de camí per fer.[1]
- En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- El tumor, el càncer, és un subproducte de l'existència, d'estar vius.[1]
- En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- El que he fet jo aquí ha estat perquè la gent m'ha regalat oportunitats veient el potencial. Aquí, (als Estats Units) a qui té potencial se li dóna l'oportunitat.[1]
- En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- Hi ha moltíssimes persones que tenen la meva vàlua. I no és falsa modèstia. […] Si en donéssin un cada mes, segur; però només en donen un cada any. I hi ha premis que es donen per un cop de geni, per un moment d'eureka. Jo he tingut moments d'eureka, però sóc sobretot corredor de fons, amb investigació. […] Naturalment, em satisfà el reconeixement, però no actuo per la necessitat de ser reconegut. […] Si ho hagués fet se m'hauria vist el llautó des de fa molt temps.[1]
- En una entrevista amb Albert Om, al programa El Convidat, 18 de gener de 2015.
- Sobre la possibilitat d'aconseguir un premi Nobel