Isaac Newton
científic anglès
Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.
 Retrat d'Isaac Newton (1689) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Woolsthorpe Manor, 25 de desembre de 1642 (Julià) |
| Mort |
Kensington, 20 de març de 1727 (Julià) (84 anys) |
| Ocupació | Matemàtic i filòsof |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dempeus sobre les espatlles de Gegants.[1]
- (en anglès) If I have seen further it is by standing on ye shoulders of Giants.
Correspondència d'Isaac Newton a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676.
- Newton fa referència amb el terme Gegants a tots els grans científics que el precediren: Aristarc de Samos, Copèrnic, Kepler, Galileu.
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)
modificaLleis del moviment enunciades per Isaac Newton el 1687:
- Tot cos manté el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces aplicades sobre ell.[2]
- (en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
- Primera Llei de Newton, o Principi d'inèrcia
- L'alteració del moviment és sempre proporcional a la força motriu aplicada, i es produeix en la mateixa línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.[2]
- (en llati) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
- Segona Llei de Newton, o Llei fonamental de la dinàmica
- Per a cada acció hi ha sempre un reacció igual i oposada: les accions mútues de dos cossos entre si són sempre iguals, i dirigides en sentit contrari.[2]
- (en llati) Actioni contrariam semper & æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales & in partes contrarias dirigi.
- Tercera Llei de Newton, o Llei d'acció i reacció
Referències
modifica- ↑ Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015].