Hannah Arendt
Teòrica política
Hannah Arendt (Hannover, 14 d'octubre de 1906 – Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una filòsofa, sociòloga i politòloga estatunidenca d'origen alemany.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Lindener Marktplatz 2 (Alemanya), 14 d'octubre de 1906 |
| Mort |
Upper West Side (Nova York), 4 de desembre de 1975 (69 anys) |
| Ocupació | Filòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, professora d'universitat, sociòloga, teòrica política, autora i militant de la resistència |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet.[1]
- Els adults van rebutjar l'autoritat i això només pot significar una cosa: que es neguen a assumir la responsabilitat del món al qual han portat els seus fills.[2]
- El totalitarisme no tendeix a un regne despòtic sobre els homes, sinó cap a un sistema en què els homes estan de més.[3]
The Origins of Totalitarianism, 1951.
- (en anglès) The most radical revolutionary will become a conservative on the day after the revolution.
- New Yorker, 12 de setembre de 1970.
Between Past and Future (1961)
modificaRecull de citacions del llibre Between Past and Future publicat l'any 1961 a Nova York:[5]
- L'autoritat sempre demanda obediència i per això és corrent que es confongui amb una determinada forma de poder o violència. Tanmateix, exclou l'ús de mitjans externs de coacció: s'empra la força quan l'autoritat fracassa.[2]
- La crisi esdevé un desastre només quan hi responem amb judicis preestablerts, és a dir, amb prejudicis. Aquesta actitud aguditza la crisi i, a més, ens impedeix d'experimentar la realitat i ens treu l'ocasió de reflexionar el que aquesta realitat ens ofereix.[2]
- L'educació és el punt en el que decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu i aixi salvar-lo de la ruïna que, si no és per la renovació, si no és per l'arribada dels nous i joves, seria inhabitable.[2]
- Mitjançant l'educació decidim si estimem prou els nostres fills com per expulsar-los del nostre món i alliberar-los dels seus propis recursos, ni treure'ls de les mans l'oportunitat d'emprendre alguna cosa nova, alguna cosa que nosaltres no imaginem, prou com per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar el món comú.[2]
Referències
modifica- ↑ Rahola, Pilar. «Dolce Gabanna: la banalització del mal». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 23-02-2007. Arxivat de l'original el 1457194481. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Piastro Behar, Julieta «Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt» (PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 19, (2006), pàg. 263-271. ISSN: 1138-3194 [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ «La política a contrapèl de Hannha Arendt». Plana Web de Ramon Alcoberro i Pericay, cop. 2012. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ Knowles, 2014.
- ↑ Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro : ocho ejercicios sobre la reflexión política. Barcelona: Península, 1996 (Historia, ciencia, sociedad ; 250). ISBN 8483070014.
Bibliografia
modifica- Knowles, Elizabeth (ed.). The Oxford Dictionary of Quotations. 8th ed. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2014. ISBN 0198601735.