Gertrudis Gómez de Avellaneda

escriptora del romanticisme espanyol

Gertrudis Gómez de Avellaneda (23 de març de 1814, Camagüey, Cuba – 1 de febrer de 1873, Madrid), és una escriptora del Romanticisme espanyol. Començà a publicar l'any 1839 amb el pseudònim La Pelegrina en un diari de Cadis anomenat La Aureola.

Infotaula de personaGertrudis Gómez de Avellaneda
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Camagüey
23 de març de 1814
Mort Madrid
1 de febrer de 1873 (58 anys)
Ocupació Poetessa, escriptora, dramaturga i novel·lista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions de l’autora

modifica
  • «Viuda, poeta, independent per caràcter, sense necessitar de ningú, ni ningú de mi ... i amb edat bastant perquè no pugui pensar el món que em fan falta tutors, és evident que estic en la posició més pròpia per fer el que em doni la gana, sense més responsabilitat que la de donar compte a Déu ia la meva consciència: però malgrat tot passa que no hi ha a la terra persona que es trobi més comprimida que jo, i en un cercle més estret. »[1]
(en castellà) «Viuda, poeta, independiente por carácter, sin necesitar de nadie, ni nadie de mí...y con edad bastante para que no pueda pensar el mundo que me hacen falta tutores, es evidente que estoy en la posición más propia para hacer cuanto me dé la gana, sin más responsabilidad que la de dar cuenta a Dios y a mi conciencia: pero a pesar de todo sucede que no hay en la tierra persona que se encuentre más comprimida que yo, y en un círculo más estrecho.»
  Fragmento de la carta 10..
Estudios sobre Gertrudis Gómez de Avellaneda: la reina mora del Camagüey, por Rosario Rexach.
  • «Des de molt nena feia versos, i encara novel·les, que tenen per protagonistes gegants i vampirs, però la meva passió era el teatre. En va la meva mare feia servir fins el rigor per fer-me aprendre el dibuix i la música a què era ella molt aficionada. »[2]
(en castellà) «Desde muy niña hacía versos, y aún novelas, que tenían por protagonistas gigantes y vampiros, pero mi pasión era el teatro. En vano mi madre empleaba hasta el rigor para hacerme aprender el dibujo y la música a que era ella muy aficionada.»
  Fragmento de Autobiografía y cartas, 1914.
Historias del bello sexo: la introducción del romanticismo en México, por Montserrat Galí i Boadella.
  • «Des de llavors el meu amor al teatre es va fer una passió absoluta [...] No tenint tragèdies que llegir, jo vaig començar a crear-les. Improvisava amb les meves amigues tremendes escenes de passió, de mort, i més d'una vegada, em possessionava de tal manera, que després d'un d'aquells ecsabruptos poètics queia en un llit amb febre. »[2]
(en castellà) «Desde entonces mi amor al teatro se hizo una pasión absoluta[...] No teniendo tragedias que leer, yo comencé a crearlas. Improvisaba con mis amigas tremendas escenas de pasión, de muerte, y más de una vez, me posesionaba de tal modo, que después de uno de aquellos ecsabruptos poéticos caía en cama con calentura.»
  Fragmento de Autobiografía y cartas, 1914.
Historias del bello sexo: la introducción del romanticismo en México, por Montserrat Galí i Boadella.

Referències

modifica
  1. Estudios sobre Gertrudis Gómez de Avellaneda: la reina mora del Camagüey [1]
  2. 2,0 2,1 Historias del bello sexo: la introducción del romanticismo en México