Faustina Sáez de Melgar

Faustina Sáez de Melgar (Villamanrique de Tajo, Madrid, 1834 - íd., 1895), escriptora i periodista espanyola, mare de la pintora i fotògrafa Gloria Melgar Sáez.

Faustina Sáez de Melgar

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement	Villamanrique de Tajo (Comunitat de Madrid),  15 de febrer de 1834
Mort	Madrid,  19 de març de 1895 (61 anys)
Ocupació	Escriptora, periodista, poetessa, traductora, editora i novel·lista

Citacions de l’autora

La Violeta

• «Res d'anàlisi socials, que dissequen i empetiteixen l'esperit: res d'oferir als seus ulls els raquítics quadres realistes, que busquen amb afany els innovadors en la nostra època transitòria.»

(en castellà) «Nada de análisis sociales, que disecan y empequeñecen el espíritu: nada de ofrecer a sus ojos los raquíticos cuadros realistas, que buscan con afán los innovadores en nuestra época transitoria.»

Fragment del prospecte de La violeta. Any I. nº 1 7. Pàgina 44, desembre de 1862.

"Periodismo y empresa periodística: el Cádiz de Patrocinio de Biedma". Vega Rodríguez, P.

La Literatura en la mujer

Citacions tretes de la publicació "La literatura y la mujer" publicada a la revista La Violeta, a l'agost de 1865.

• «[...] La literatura en la dona, lluny de ser perjudicial, és fins convenient i necessària. »

(en castellà) «[...] la literatura en la mujer, lejos de ser perjudicial, es hasta conveniente y necesaria. »

Fragment de “La literatura y la mujer”, La violeta. Any I. nº 1 7. Pàg. 401, 20 agost 1865.

Faustina Sáez de Melgar, escritora y «ángel del hogar», imagen plástico- literaria. Francisca García Jáñez

• «[...] La dona escriptora pot dedicar-se a les més àrdues tasques literàries sense desatendre els seus deures i sense desmerèixer en res del renom de modesta i virtuosa.»

(en castellà) « [...] la mujer escritora puede dedicarse a las más arduas tareas literarias sin desatender sus deberes y sin desmerecer en nada del renombre de modesta y virtuosa.»

Fragment de “La literatura y la mujer”, La violeta. Any I. nº 1 7. Pàg. 401, 20 agost 1865.

Faustina Sáez de Melgar, escritora y «ángel del hogar», imagen plástico- literaria. Francisca García Jáñez

• «[...] La veritable poetessa ha d'estar dotada d'una imaginació de foc, d'un cor tendríssim i d'una ànima pura i sensible. Amb aquestes qualitats no pot menys d'estimar el bell i el bo allà on els trobi; i com la virtut és bella i bona, estimarà la virtut i serà bona i virtuosa. La dona escriptora ... es presta a ser l'escut de les humanes desgràcies, el suport dels desvalguts, el consol dels tristos, i el bell sol, que amb els seus vivificants i puríssims raigs il·lumina i alegra la llar domèstica. »>

(en castellà) «[...] La verdadera poetisa debe estar dotada de una imaginación de fuego, de un corazón tiernísimo y de un alma pura y sensible. Con estas cualidades no puede menos de amar lo bello y lo bueno donde quiera que los encuentre; y como la virtud es bella y buena, amará la virtud y será buena y virtuosa. La mujer escritora…se presta a ser el escudo de las humanas desdichas, el apoyo de los desvalidos, el consuelo de los tristes, y el hermoso sol, que con sus vivificantes y purísimos rayos ilumina y alegra el hogar doméstico.»

Fragment de “La literatura en la mujer: Introducción.” Publicat a la revista La Violeta, Pp 401-402, agost de 1865.

«Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana): La literatura escrita por mujer, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Iris M. Zavala. Anthropos Editorial, 1993 - 301 pàgines. Pàg. 35.

Citacions sobre l’autora

• «... L'obra de Faustina Sáez de Melgar s'entén com un al·legat contra l'esclavitud que tenia lloc a les plantacions d'Amèrica.»

(en castellà) « … la obra de Faustina Sáez de Melgar se entiende como un alegato contra la esclavitud que tenía lugar en las plantaciones de América.»

Fragment de la publicació: La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia, 2009.

La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia. Stichomythia 8 (2009): 43-54. ISSN: 1579-7368. Pàg. 44

• «No obstant això, també es pot rastrejar un « discurs de gènere », basat precisament en la figura de la dona.»

(en castellà) « Sin embargo, también se puede rastrear un «discurso de género», basado precisamente en la figura de la mujer.»

Fragment de la publicació: La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia, 2009.

La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia. Stichomythia 8 (2009): 43-54. ISSN: 1579-7368. Pàg. 44