Faustina Sáez de Melgar

escriptora del romanticisme espanyol

Faustina Sáez de Melgar (Villamanrique de Tajo, Madrid, 1834 - íd., 1895), escriptora i periodista espanyola, mare de la pintora i fotògrafa Gloria Melgar Sáez.

Infotaula de personaFaustina Sáez de Melgar
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Villamanrique de Tajo (Comunitat de Madrid)
15 de febrer de 1834
Mort Madrid
19 de març de 1895 (61 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, poetessa, traductora i editora
Modifica dades a Wikidata

Citacions de l’autora modifica

La Violeta modifica

  • «Res d'anàlisi socials, que dissequen i empetiteixen l'esperit: res d'oferir als seus ulls els raquítics quadres realistes, que busquen amb afany els innovadors en la nostra època transitòria.»[1]
(en castellà) «Nada de análisis sociales, que disecan y empequeñecen el espíritu: nada de ofrecer a sus ojos los raquíticos cuadros realistas, que buscan con afán los innovadores en nuestra época transitoria.»
  Fragment del prospecte de La violeta. Any I. nº 1 7. Pàgina 44, desembre de 1862.
"Periodismo y empresa periodística: el Cádiz de Patrocinio de Biedma". Vega Rodríguez, P.

La Literatura en la mujer modifica

Citacions tretes de la publicació "La literatura y la mujer" publicada a la revista La Violeta, a l'agost de 1865.

  • «[...] La literatura en la dona, lluny de ser perjudicial, és fins convenient i necessària. »[2]
(en castellà) «[...] la literatura en la mujer, lejos de ser perjudicial, es hasta conveniente y necesaria. »
 
Fragment de “La literatura y la mujer”, La violeta. Any I. nº 1 7. Pàg. 401, 20 agost 1865.
Faustina Sáez de Melgar, escritora y «ángel del hogar», imagen plástico- literaria. Francisca García Jáñez
  • «[...] La dona escriptora pot dedicar-se a les més àrdues tasques literàries sense desatendre els seus deures i sense desmerèixer en res del renom de modesta i virtuosa.»[2]
(en castellà) « [...] la mujer escritora puede dedicarse a las más arduas tareas literarias sin desatender sus deberes y sin desmerecer en nada del renombre de modesta y virtuosa.»
 
Fragment de “La literatura y la mujer”, La violeta. Any I. nº 1 7. Pàg. 401, 20 agost 1865.
Faustina Sáez de Melgar, escritora y «ángel del hogar», imagen plástico- literaria. Francisca García Jáñez
  • «[...] La veritable poetessa ha d'estar dotada d'una imaginació de foc, d'un cor tendríssim i d'una ànima pura i sensible. Amb aquestes qualitats no pot menys d'estimar el bell i el bo allà on els trobi; i com la virtut és bella i bona, estimarà la virtut i serà bona i virtuosa. La dona escriptora ... es presta a ser l'escut de les humanes desgràcies, el suport dels desvalguts, el consol dels tristos, i el bell sol, que amb els seus vivificants i puríssims raigs il·lumina i alegra la llar domèstica. »>[3]
(en castellà) «[...] La verdadera poetisa debe estar dotada de una imaginación de fuego, de un corazón tiernísimo y de un alma pura y sensible. Con estas cualidades no puede menos de amar lo bello y lo bueno donde quiera que los encuentre; y como la virtud es bella y buena, amará la virtud y será buena y virtuosa. La mujer escritora…se presta a ser el escudo de las humanas desdichas, el apoyo de los desvalidos, el consuelo de los tristes, y el hermoso sol, que con sus vivificantes y purísimos rayos ilumina y alegra el hogar doméstico.»
  Fragment de “La literatura en la mujer: Introducción.” Publicat a la revista La Violeta, Pp 401-402, agost de 1865.
«Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana): La literatura escrita por mujer, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Iris M. Zavala. Anthropos Editorial, 1993 - 301 pàgines. Pàg. 35.

Citacions sobre l’autora modifica

  • «... L'obra de Faustina Sáez de Melgar s'entén com un al·legat contra l'esclavitud que tenia lloc a les plantacions d'Amèrica.»[4]
(en castellà) « … la obra de Faustina Sáez de Melgar se entiende como un alegato contra la esclavitud que tenía lugar en las plantaciones de América.»
  Fragment de la publicació: La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia, 2009.
La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia. Stichomythia 8 (2009): 43-54. ISSN: 1579-7368. Pàg. 44
  • «No obstant això, també es pot rastrejar un « discurs de gènere », basat precisament en la figura de la dona.»[4]
(en castellà) « Sin embargo, también se puede rastrear un «discurso de género», basado precisamente en la figura de la mujer.»
  Fragment de la publicació: La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia, 2009.
La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia. Stichomythia 8 (2009): 43-54. ISSN: 1579-7368. Pàg. 44

Referències modifica

  1. Vega Rodríguez, P. (2014). "Periodismo y empresa periodística: el Cádiz de Patrocinio de Biedma". Arbor, 190 (767): a143. doi: http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2014.767n3014. [1]
  2. 2,0 2,1 Faustina Sáez de Melgar, escritora y «ángel del hogar», imagen plástico- literaria. Francisca García Jáñez. Biblioteca virtual universal. http://www.biblioteca.org.ar/libros/154660.pdf Consultat el 24 de març de 2016
  3. «Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana): La literatura escrita por mujer, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Iris M. Zavala. https://books.google.es/books?id=icWG0g4AipwC&pg=PA35&lpg=PA35&dq=Faustina+S%C3%A1ez+de+Melgar++Biograf%C3%ADa&source=bl&ots=_ANxGvbKNi&sig=6Za_DddY-GhozK_X44D9rGKC6g0&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwin44mdjtnLAhUDWRQKHcU4DPs4ChDoAQggMAE#v=onepage&q=Faustina%20S%C3%A1ez%20de%20Melgar%20%20Biograf%C3%ADa&f=false. Consultado el 24 de marzo de 2016
  4. 4,0 4,1 La cadena rota. Una panorámica de la mujer decimonónica a través de los discursos de «Género». José Manuel Hidalgo University of Virginia. Stichomythia 8 (2009): 43-54. ISSN: 1579-7368. http://parnaseo.uv.es/Ars/Stichomythia/stichomythia8/5Hidalgo.pdf