Fernando Savater: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{FR}}
{{Persona
| imatge = Fernando Savater by Gonzalo Merat.jpg
| descripció = Fernando Savater (2011)
}}
'''{{w|Fernando Savater}}''' (Sant Sebastià, 21 de [[juny]] de 1947) és un [[filòsof]] i escriptor basc en castellà.
Linha 13 ⟶ 9:
{{Cita
| cita = A diferència de la [[vellesa]], que sempre està de més, allò característic de la [[joventut]] és que sempre està de moda.
| lloc =
| data =
Linha 23 ⟶ 18:
{{Cita
| cita = Alguns afirmen que ja no es pot parlar d'esquerra ni dreta i que només cal un pragmatisme polític universal. Tanmateix, aquests termes que han orientat a tants durant un parell de segles es resisteixen a ser enterrats, ja no són dogmes ni banderes, però poden seguir determinant ideals d'acció política.
| lloc =
| data =
Linha 32 ⟶ 26:
}}
{{Cita
| cita = Amb el [[terrorisme]] no s'ha de dialogar res més que el lliurament de les armes, el final de la violència, a mig termini, potser d'alleujar les condemnes, etc
| lloc = El Mundo
| data = 6 de setembre del 2007
Linha 53 ⟶ 46:
{{Cita
| cita = Dir que totes les [[cultura|cultures]] són igualment respectables equival a afirmar que tant se val creuar un riu per un pont que en una bassa o caminant pel fons amb una pedra pesant als braços.
| lloc = Fragment d'un article titulat "Alianza... ¿de qué?", publicat al diari El Correo (Bilbao).
| data = de setembre del
Linha 59 ⟶ 51:
| original = Decir que todas las culturas son igualmente respetables equivale a afirmar que da lo mismo cruzar un río por un puente que en balsa o andando por el fondo con una piedra pesada en los brazos.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| cita = Després de tants anys estudiant l'[[ètica]], he arribat a la conclusió que tota ella es resumeix en tres virtuts: coratge per viure, generositat per conviure, i prudència per sobreviure.
| lloc =
| data =
Linha 73 ⟶ 64:
{{Cita
| cita = L'avorriment és l'explicació principal del per què la història està tan plena d'atrocitats.
| lloc =
| data =
Linha 83 ⟶ 73:
{{Cita
| cita =El [[nacionalisme]] en general és imbecilitzador, tot i que n'hi ha de lleus i greus, els del fanàtic de la victòria i el que es posa el ganivet a la boca per matar. Hi ha gent sense coneixements històrics, el nacionalisme atonta i alguns són virulents. Afortunadament a Catalunya la situació és diferent de la del País Basc, encara que aquesta minoria és una alarma que ens diu que alguna cosa s'ha de fer. El nacionalisme és una inflamació de la nació com l'apendicitis és una inflamació de l'apèndix.
| lloc =
| data =
Linha 93 ⟶ 82:
{{Cita
| cita =El problema no són les preguntes que els nens formulen, sinó les que nosaltres ens hem de fer després.
|
|
| notes = Dit després d'una entrevista amb nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat.
| original = El problema no son las preguntas que los niños formulan, sino las que nosotros nos tenemos que hacer luego.
Linha 103 ⟶ 91:
{{Cita
| cita = El secret de la [[felicitat]] és tenir gustos senzills i una ment complexa, el problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos són complexos.
| lloc =
| data =
Linha 113 ⟶ 100:
{{Cita
| cita = En Filosofia havíem fet una cosa que anomenàvem preses de càtedra" [...] Vam intentar convèncer a alguns catedràtics i clar, uns es deixaven i altres no. Alguns se'n van anar i d'altres els vam fer fora [...] El radicalisme sempre m'ha fascinat. L'agressivitat verbal, les explosions excessives, tot això m'encantava.
| lloc = llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán ''Panfleto contra el todo'', pàgina 32
| data = 1984
Linha 124 ⟶ 110:
{{Cita
| cita =En el [[País Basc]], en plena [[Europa]] [[democràcia|democràtica]], tenim actualment dotzenes de ''[[Salman Rushdie]]''. Reina la [[por]], una por palpable en la vida quotidiana que fa parlar en veu baixa o dissimular el que es pensa, com en els pitjors moments de la dictadura [[Francisco Franco|franquista]].
| lloc = Frase del discurs d'acceptació del {{w
▲| lloc = Frase del discurs d'acceptació del {{w|Premi Sajarov|Premi Sajarov}} a la plataforma cívica {{w|¡Basta Ya!|¡Basta Ya!}} a la qual pertany.
| data = 2000
| notes =
Linha 134 ⟶ 119:
{{Cita
| cita = El terrorisme és immune, es nodreix dels minuts de silenci multitudinaris. Només la resistència individual el contraria.
| lloc =
| data =
Linha 144 ⟶ 128:
{{Cita
| cita = És millor saber després d'haver pensat i discutit que acceptar els sabers que ningú discuteix per no haver de pensar.
| lloc =
| data =
Linha 154 ⟶ 137:
{{Cita
| cita = He estat un revolucionari sense [[ira]] i espero ser un conservador sense vilesa
| lloc =
| data =
Linha 165 ⟶ 147:
| cita = Sóc individualista però no «idiota» (en el sentit grec del terme): veig, però, que avui anomenen «individualistes» als idiotes que
s'escapen del món o el maleeixen.
▲| lloc = Fragment de l'Epílog del llibre "Política para Amador"
| data =
| notes =
| original = Soy individualista pero no «idiota» (en el sentido griego del término): veo sin embargo que hoy llaman «individualistas» a los idiotas que se escapan del mundo o lo maldicen.
| idioma = castellà
| refs = <ref>Política para Amador. Fernando Savater. Ariel. 20ª edición. ISBN 84-344-1109-1.
}}
{{Cita
| cita = La bona vida humana és bona vida ''entre éssers humans'' o en cas contrari pot ser que sigui vida, però no serà ni bona ni humana.
| lloc = Fragment del capítol quart d'Ètica per al meu fill.
| data =
Linha 185 ⟶ 165:
{{Cita
| cita = Les ordres i els costums tenen una cosa en comú: sembla que vénen de fora i se t'imposen sense demanar-te permís. En canvi, els capricis et surten de ''dins''.
| lloc = Fragment del capítol dos d'Ètica per al meu fill.
| data =
Linha 195 ⟶ 175:
{{Cita
| cita = La [[civilització]] és precisament l'esforç per anar més enllà de la pròpia [[cultura]], el que fa sentir curiositat i interès per altres. A qui es tanca en els usos que coneix, els considera sense disputa preferibles a tots els restants i mostra antagonisme brau cap a les formes de comportament humà que no comparteix, sempre se l'ha anomenat bàrbar, mai civilitzat.
| lloc =
| data =
Linha 205 ⟶ 184:
{{Cita
| cita = La idea d'[[Espanya]] me la bufa i me la sua [...] A mi el que m'interessa són els drets, els valors i els ciutadans.
| lloc = Fragment d'una declaració feta per Savater en una taula rodona sota el títol "una visió crítica de l'Estatut des de tres nacionalitats històriques" organitzada per la Fundació per la Llibertat, que presideix Nicolás Redondo Terreros.
| data = novembre
| notes =
| original = La idea de España me la sopla y me la suda [...] A mí lo que me interesa son los derechos, los valores y los ciudadanos.
Linha 215 ⟶ 193:
{{Cita
| cita = La governabilitat del país no pot dependre de grups als quals el país no els importa.
| lloc = Fragment de la intervenció de Savater al míting a Madrid el [[febrer]] de 2008, del partit Unión, Progreso y Democracia.
| data =
Linha 225 ⟶ 202:
{{Cita
| cita = El problema és que el país es trenqui en els nostres caps i els ciutadans deixin de pensar en la unitat com una cosa positiva.
| lloc = Fragment de la intervenció de Savater al míting a Madrid el [[febrer]] de 2008, del partit Unión, Progreso y Democracia.
| data =
Linha 236 ⟶ 212:
{{Cita
| cita = Les [[llei]]s no estan per esclavitzar sinó per canalitzar la [[llibertat]].
| lloc =
| data =
Linha 246 ⟶ 221:
{{Cita
| cita = La [[política]] s'ha omplert d'individus que es reconeixen i es promocionen mútuament amb una simple mirada, és la mirada del [[poder]].
| lloc = Article "Defensa de la política", diari El Mundo.
| data = 4 de març del 2007
Linha 256 ⟶ 230:
{{Cita
| cita = La veritable educació no només consisteix en ensenyar a pensar sinó també a aprendre a pensar sobre el que es pensa i aquest moment reflexiu -el que amb major nitidesa marca el nostre salt evolutiu respecte a altres espècies- exigeix constatar la nostra pertinença a una comunitat de criatures pensants.
| lloc = Capítol 1 de "El valor d'educar".
| data =
Linha 266 ⟶ 239:
{{Cita
| cita = Les [[religió|religions]] també són com el [[vi]]: hi ha gent a qui li va malament i gent a qui li va bé. Hi ha [[persona|persones]] que amb dues copes es tornen loquaços, obertes i desinhibides ; altres es tornen bruts i grollers amb la mateixa quantitat. Amb la religió, hi ha gent que millora i es purifica i per a altres és una font de ressentiment, tossuderia i condemna als altres.
| lloc = Entrevista de Joana Libedinsky publicada a ''La Nación''.
| data = 25 de [[març]] del 2007
Linha 276 ⟶ 248:
{{Cita
| cita = El més important intel·lectualment avui no és tant comprendre els motius dels terroristes, sinó els nostres per a resistir sense emprar les seves pròpies armes.
| lloc = Fragment d’un article titulat: “Y ellos, no”, publicat al diari El País
| data = 14 de juliol del 2005
Linha 286 ⟶ 257:
{{Cita
| cita = L'únic que hauria de romandre sempre actual és la culta curiositat per quantes configuracions diferents sol adoptar en el temps i l'espai el que irremeiablement som.
| lloc =
| data =
Linha 296 ⟶ 266:
{{Cita
| cita = Els [[nacionalisme]]s no tenen res de progressistes, sinó el contrari. L'Estatut, la realitat nacional, tot això no són més que pugnes de poder de polítics que no tenen res a veure amb la gent. Però el problema és que s'està introduint entre els ciutadans la idea que el nostre, el que ens diferencia dels altres, l'ésser d'aquí, el defensar tot això és progressista, quan l'essencial, allò veritablement progressista, és el que ens uneix amb els altres, no el que ens separa.
| lloc =
| data =
Linha 306 ⟶ 275:
{{Cita
| cita = El meu somni és el de [[Pablo Picasso|Picasso]]; tenir molts [[diners]] per viure tranquil com els pobres.
| lloc =
| data =
Linha 316 ⟶ 284:
{{Cita
| cita = Res es pot reclamar cordament a la vida.
| lloc =
| data =
Linha 327 ⟶ 294:
{{Cita
| cita = Naturalment acceptem que els nacionalistes bascos puguin proposar per via pacífica la creació d'un nou Estat independent que mai abans va existir, però rebutgem que aquest projecte polític d'un determinat partit es presenti com el dret inalienable de tot un [[poble]], convertint així, de manera indirecta, a justificació de les armes.
| lloc = Fragment del discurs d'acceptació del {{w
▲| lloc = Fragment del discurs d'acceptació del {{w|Premi Sajarov|Premi Sajarov}} a la plataforma cívica {{w|¡Basta Ya!|¡Basta Ya!}} a la qual pertany.
| data = 2000
| notes =
Linha 337 ⟶ 303:
{{Cita
| cita = No crec que hi hagi noció de [[Déu]], no crec que hi hagi res sobrenatural. Dir que algú és [[ateisme|ateu]] és de per si religiós, i jo no crec que ningú sàpiga a què ho està contraposant. No és que jo no cregui en Déu, és que no sé què és Déu, i el que ho creu tampoc ho sap.
| lloc = Entrevista de Joana Libedinsky publicada a ''La Nación''.
| data = 25 de [[març]] del 2007
Linha 347 ⟶ 312:
{{Cita
| cita = Pensi vostè el que vulgui, però pensi-ho.
| lloc =
| data =
Linha 357 ⟶ 321:
{{Cita
| cita = No hi ha [[educació]] si no hi ha veritat que transmetre, si tot és més o menys veritat, si cadascú té la seva veritat igualment respectable i no es pot decidir racionalment entre tanta diversitat.
| lloc =
| data =
Linha 367 ⟶ 330:
{{Cita
| cita = Protegir l'individu contra si mateix quan aquest no ho demana és un abús tirànic.
| lloc =
| data =
Linha 377 ⟶ 339:
{{Cita
| cita = Volem la [[pau]], però la pau no pot ser mai mera absència de violència, sinó que ha de ser presència i vigència de la Constitució, sense coaccions, extorsions ni amenaces.
| lloc = Parlament en l’acte en l'aniversari de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978.
| data = 6 de desembre del 2006
Linha 387 ⟶ 348:
{{Cita
| cita = …qui s'ha vist des del bressol privat del que humanament més necessari és difícil exigir la mateixa facilitat per comprendre el de la bona vida que als que van tenir millor sort. Si ningú et tracta com humà, no és estrany que vagis al bèstia ...
| lloc = Fragment del capítol sisé d'Ètica per al meu fill.
| data =
Linha 397 ⟶ 357:
{{Cita
| cita = Serà progrés quan afavoreixi un model d'organització social en què major nombre de persones assoleixin més efectives quotes de [[llibertat]]: és a dir, són progressistes els que combaten els mecanismes esclavitzadors de la misèria, la ignorància i la supressió autoritària de procediments democràtics. Parlant l'idioma que avui resulta més proper i entenedora, la societat progressa quan amplia i consolida les capacitats de la ciutadania. Ser progressista és no resignar ni conformar-se amb les desigualtats de llibertat que avui existeixen, sinó tractar de superar i abolir. I és reaccionari que fa perpètua o reinventa privilegis socials, descarta els procediments democràtics en nom de major justícia o major llibertat de comerç, propalar mitologies col·lectives com si fossin veritats científiques, etcètera ...
| lloc = Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País
| data = 4 d’agost del 2006
Linha 407 ⟶ 366:
{{Cita
| cita = Sí, a la [[corrida de toros]] hi és present la mort, però com aliada, com a còmplice de la vida: la mort fa de comparsa perquè la vida es afirmi.
| lloc =
| data =
Linha 417 ⟶ 375:
{{Cita
| cita = Només els que saben són lliures.
| lloc = Notícia en La Nación
| data = 28 de [[gener]] del 2006
Linha 427 ⟶ 384:
{{Cita
| cita = Si no som coresponsables del [[passat]], tampoc tindrem dret a reclamar legítims propietaris de [[futur]].
| lloc =
| data =
Linha 437 ⟶ 393:
{{Cita
| cita = Si jo no els comprenc mal-ia hores d'ara comprendre'ls bé no és precisament fàcil-, el Govern i el PSE donen per bona i necessària aquesta segona taula [...] Una pregunta càndida però necessària i que no obstant això encara no he escoltat: algú pot facilitar als ciutadans un sol argument a favor de la necessitat o de l'oportunitat de tal taula, encara que hagi acabat la violència terrorista? És que potser hi ha temes que no poden tractar-se al Parlament, que és la institució destinada al debat polític en democràcia? Si els partits que van a reunir en aquest fòrum són legals, per què no van al Parlament, com han vingut fent fins ara, i marquen els cànons constitucionals? Si alguns no són legals, ¿per què els altres van a reunir-se institucionalment amb ells, posant-se a la seva alçada, en lloc de pressionar amb el seu no reconeixement fàctic perquè es legalitzin com més aviat millor?
| lloc = Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País
| data = 10 de juny del 2006
Linha 447 ⟶ 402:
{{Cita
| cita = Totes les mares i totes les pàtries ens volen petits perquè siguem més seus.
| lloc =
| data =
Linha 457 ⟶ 411:
{{Cita
| cita = Un pensament no paradoxal em resulta gairebé insuportable, un pensament tancat en si mateix, coherent, que no admet la paradoxa.
| lloc = llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán ''Panfleto contra el todo'', pàgina 44
| data = 1984
Linha 476 ⟶ 429:
{{Cita
| cita = La [[poesia]] sempre ha estat minoritària, i potser ara més. Exigeix un lector sense presses, abandonat al text, en el lloc i el moment adequat. La poesia necessita suport i pot ser que el trobi a internet, amb els seus blogs i fòrums regits per l'apassionament dels lectors.
| lloc =
| data =
Linha 486 ⟶ 438:
{{Cita
| cita = El nacionalisme al qual m'oposo és el que mutila i descarta part de la societat plural a la qual s'aplica: el que vol dividir la realitat nacional a propietaris i nouvinguts, el que pretén inventar [...] un estranger interior" contra el qual lluitar, el que vol suprimir i monopolitzar, posant en perill la exemplar convivència de la diversitat que es dóna en la vida quotidiana de Catalunya. "
| lloc =
| data =
Linha 496 ⟶ 447:
{{Cita
| cita = Les llengües tenen dos grans enemics, els que les imposen i els que les prohibeixen.
| lloc =
| data =
Linha 506 ⟶ 456:
{{Cita
| cita = El món és ple de supòsits rebels "que l'únic que volen en el fons és que els castiguin per ser lliures, que algun poder superior d'aquest món o d'un altre els impedeixi quedar-se a soles amb els seus temptacions.
| lloc = Fragment del capítol VIII d’Ètica per el meu fill.
| data =
Linha 516 ⟶ 465:
{{Cita
| cita = ''[[Moral]]'' és el conjunt de comportaments i normes que tu, jo i alguns dels que ens envolten solem acceptar com a vàlids;''[[ètica]]''és la reflexió sobre''per què ''els considerem vàlids i la comparació amb altres morals que tenen [[persona|persones]] diferents.
| lloc = Fragment del capítol III d’Ètica per el meu fill.
| data =
| |||