Nàufrags: diferència entre les revisions

'''''Nàufrags''''' és una novel·la de l'escriptor català [[Prudenci Bertrana i Comte]]. Fou escrita el 1907 —després de ''[[Josafat]]''— i ambientada implícitament al municipi de [[Banyoles]] de prinicipis del segle XX. Narra la història d'un jove capellà, mossèn Joaquim, que opta de manera primerenca pel celibat i és ordenat sacerdot a [[Girona]], fet que el porta a la ruïna moral per enamorar-se de la seva cosina, un [[amor]] prohibit.

| cita = El [[llac]] dormia. Les altres [[muntanya|muntanyes]] que de nord a ponent l'empresonaven, ferides de rellistquentes pel [[sol]] de [[primavera]], es reflectien amb llurs tons de [[verd]] vellutat en el fons tranquil de l'[[aigua]] somorta. L'aigua d'aquest llac s'escorria pels reguerons i regava arbredes frondosses que ombrejaven els prats coberts d'[[herba]] fresca i [[flor|flors]]s boscanes.

| cita = Quan les pal·lideses de la posta alletaven l'espai, feien son retorn i altra volta el [[camí]] pedregós flagel·lava els peuets de la Cèlia i altra volta ella cercava la fermesa de son cosí, i els dos enllaçaven llurs [[braç|braços]]os amb la senzillesa d'un habitud, mentre la Lena s'hi ajuntava reclamant, també, la seva part de protecció i d'afecte. En arribar a la vila es separaven commosos, sentint que s'estimaven amb més tendresa aprés d'aquella petita llibertat que tenien d'amagar a tothom.

| cita = Els [[negre|negres]]s [[ull|ulls]]s de la verge s'apartaren d'ell tossudament, sense pietat, castigant-lo per aquell sanglot de la [[nit]] memorable, per aquell crit de nàufrag, per aquella feblesa d'home embriac de [[poesia]] i efluvis amorosos.

| cita = Dins la tartana, en pendre lloc, un home de [[brusa]] s'apartà per no tocar-li ni tan sols un [[fil]] de la sotana, un altre féu el mateix i el deixaren de banda, sol, com si fos un empestat, fins que dues dones, de parlar tamvernari, l'enclogueren entre llurs cistells[[cistell]]s d'aviram. Mossèn Joaquim, avergonyit, féu la trista reflexió que ja no cabia ni entre els sants ni entre els heretges, i es penedí d'haver anat a aquell país on tan sols trobà amargures i menyspreus.

| cita = La visió de Cèlia [[fred|freda]]a, [[groc|groga]], reposant dins la caixa, impossible per a ell i per als altres, no li era tan penosa com la de Cèlia vivent, rebregada brutalment per l'amor d'un home, rebolcant-se adolorida i joiosa alhora en l'ample llit nuvial.