Revisió del 13:52, 6 març 2017 modifica Yeza (Discussió \| contribucions) 4.992 edits m removed Category:Obres literàries; added Category:Novel·les using HotCat ← Edició anterior		Revisió del 17:00, 6 març 2017 modifica desfés Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.778 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: \| imatge = Candide1759.jpg \| descripció = Frontispici de l'obra. \| Viquitexts = s:fr:Candide, ou ~~l’Optimisme~~l'Optimisme }} Línia 59: \| lloc =Cap. IX. El que esdevingué de Cunegunda, de Càndid, del Gran Inquisidor i d'un Jueu \| data = \| original = Quand on est amoureux, jaloux, et fouetté par ~~l’inquisition~~l'inquisition, on ne se connaît plus. \| idioma = francès }} Línia 78: \| lloc =Cap. XI. Història de la vella \| data = \| original = Les peuples septentrionaux ~~n’ont~~n'ont pas le sang assez ardent; ils ~~n’ont~~n'ont pas la rage des femmes au point où elle est commune en Afrique. Il semble que vos Européens aient du lait dans les veines. \| idioma = francès }} Línia 86: \| autor = Cacambo \| lloc =Cap. XVII. Arribada de Càndid i del seu criat al país d'Eldorado, i del que hi veieren \| data = ▼ \| original = Si nous ne trouvons pas des choses agréables, nous trouverons du moins des choses nouvelles. \| idioma = francès Linha 94 ⟶ 93: \| refs = {{sfn\|Voltaire\|Meler\|1989\|p=50}} \| lloc = Cap. XIX. Allò que els va passar a Surinam, i de quina manera Càndid va coneixer Martí \| original = On nous donne un caleçon de toile pour tout vêtement deux fois ~~l’année~~l'année. Quand nous travaillons aux sucreries, et que la meule nous attrape le doigt, on nous coupe la main : quand nous voulons nous enfuir, on nous coupe la jambe : je me suis trouvé dans les deux cas. ~~C’est~~C'est à ce prix que vous mangez du sucre en Europe.. \| idioma = francès }} Linha 100 ⟶ 99: \| cita = Sóc filosof i no em convé contradir-me, [[Gottfried Wilhelm Leibniz\|Leibniz]] no podia haver-se equivocat i l'harmonia preestablerta és, d'altra banda, la cosa millor del [[món]], així com també ho són la plenitud i la matèria subtil. \| refs = {{sfn\|Voltaire\|Meler\|1989\|p=83}} \| autor = ▼ \| lloc = Cap. XXVIII. Allò que esdevingué a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc. ~~\| data =~~ ~~\| notes =~~ \| original =Je suis philosophe: il ne me convient pas de me dédire, Leibnitz ne pouvant pas avoir tort, et l'harmonie préétablie étant d'ailleurs la plus belle chose du monde, aussi bien que le plein et la matière subtile. \| idioma =francès }} {{Cita \| cita =El treball allunya de nosaltres els tres grans mals: el [[tedi]], el [[vici]] i la [[necessitat]]. \| refs = {{sfn\|Voltaire\|1982\|p=175-177}} ▲\| autor = \| lloc =Cap. XXVIII. Allò que esdevingué a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc. ▲\| data = \| original = Le travail éloigne de nous trois grands maux : l'ennui, le vice, et le besoin. \| idioma = francès }} == Referències == {{Referències\|2\|refs=}}

Càndid o l'optimisme: diferència entre les revisions