Fernando Savater: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 413:
| notes =
| original = Sí, en el toreo está presente la muerte, pero como aliada, como cómplice de la vida: la muerte hace de comparsa para que la vida se afirme.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc = Notícia en La Nación
| data = 28 de [[gener]] del 2006
| original = Sólo los que saben son libres.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Si no somos corresponsables del pasado, tampoco tendremos derecho a reclamarnos legítimos propietarios del futuro.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc = Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País
| notes =
| original = Si yo no les comprendo mal -y a estas alturas comprenderles bien no resulta precisamente fácil-, el Gobierno y el PSE dan por buena y necesaria esta segunda mesa...[]...Una pregunta cándida pero necesaria y que sin embargo aún no he escuchado: ¿alguien puede facilitar a los ciudadanos un solo argumento a favor de la necesidad o de la oportunidad de tal mesa, aunque haya acabado la violencia terrorista? ¿Es que acaso hay temas que no pueden tratarse en el Parlamento, que es la institución destinada al debate político en democracia? Si los partidos que van a reunirse en ese foro son legales, ¿por qué no van al Parlamento, como han venido haciendo hasta ahora, y marcan los cánones constitucionales? Si algunos no son legales, ¿por qué los demás van a reunirse institucionalmente con ellos, poniéndose a su altura, en lugar de presionarles con su no reconocimiento fáctico para que se legalicen cuanto antes?
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Todas las madres y todas las patrias nos quieren pequeños para que seamos más suyos.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| data = 1984
| notes =
| original = Un pensamiento no paradójico me resulta casi insoportable, un pensamiento cerrado en sí mismo, coherente, que no admite la paradoja.
| idioma = castellà
| refs =
}}
▲* Només els que saben són lliures.
▲** Font: Entrevista per als nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat el [[gener]] de 2006.
▲* Si no som coresponsables del [[passat]], tampoc tindrem dret a reclamar legítims propietaris de [[futur]].
▲* Si jo no els comprenc mal-ia hores d'ara comprendre'ls bé no és precisament fàcil-, el Govern i el PSE donen per bona i necessària aquesta segona taula [...] Una pregunta càndida però necessària i que no obstant això encara no he escoltat: algú pot facilitar als ciutadans un sol argument a favor de la necessitat o de l'oportunitat de tal taula, encara que hagi acabat la violència terrorista? És que potser hi ha temes que no poden tractar-se al Parlament, que és la institució destinada al debat polític en democràcia? Si els partits que van a reunir en aquest fòrum són legals, per què no van al Parlament, com han vingut fent fins ara, i marquen els cànons constitucionals? Si alguns no són legals, ¿per què els altres van a reunir-se institucionalment amb ells, posant-se a la seva alçada, en lloc de pressionar amb el seu no reconeixement fàctic perquè es legalitzin com més aviat millor? .
▲** Publicat al diari ''El País'', 10 de [[juny]] del 2006.
▲* Totes les mares i totes les [[pàtria|pàtries]] ens volen petits perquè siguem més seus.
▲* Un pensament no paradoxal em resulta gairebé insuportable, un pensament tancat en si mateix, coherent, que no admet la paradoxa.
▲** Font: llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán ''Fernando Savater contra el Tot'', 1984, pg 44.
* Un pot estar a favor de la globalització i en contra del seu rumb actual, el mateix que es pot estar a favor de l'electricitat i contra la cadira elèctrica
| |||