Diferència entre revisions de la pàgina «Fernando Savater»

1.279 bytes afegits ,  fa 3 anys
| notes =
| original = Sí, en el toreo está presente la muerte, pero como aliada, como cómplice de la vida: la muerte hace de comparsa para que la vida se afirme.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
*| cita = Només els que saben són lliures.
| autor = Fernando Savater
| lloc = Notícia en La Nación
| data = 28 de [[gener]] del 2006
**| Font:notes Entrevista per als = Dit després d'una entrevista amb nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat el [[gener]] de 2006.
| original = Sólo los que saben son libres.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
*| cita = Si no som coresponsables del [[passat]], tampoc tindrem dret a reclamar legítims propietaris de [[futur]].
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Si no somos corresponsables del pasado, tampoco tendremos derecho a reclamarnos legítimos propietarios del futuro.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
*| cita = Si jo no els comprenc mal-ia hores d'ara comprendre'ls bé no és precisament fàcil-, el Govern i el PSE donen per bona i necessària aquesta segona taula [...] Una pregunta càndida però necessària i que no obstant això encara no he escoltat: algú pot facilitar als ciutadans un sol argument a favor de la necessitat o de l'oportunitat de tal taula, encara que hagi acabat la violència terrorista? És que potser hi ha temes que no poden tractar-se al Parlament, que és la institució destinada al debat polític en democràcia? Si els partits que van a reunir en aquest fòrum són legals, per què no van al Parlament, com han vingut fent fins ara, i marquen els cànons constitucionals? Si alguns no són legals, ¿per què els altres van a reunir-se institucionalment amb ells, posant-se a la seva alçada, en lloc de pressionar amb el seu no reconeixement fàctic perquè es legalitzin com més aviat millor? .
| autor = Fernando Savater
| lloc = Fragment d’un artícle de Savater publicat a El País
**| Publicatdata al diari ''El País'', = 10 de [[juny]] del 2006.
| notes =
| original = Si yo no les comprendo mal -y a estas alturas comprenderles bien no resulta precisamente fácil-, el Gobierno y el PSE dan por buena y necesaria esta segunda mesa...[]...Una pregunta cándida pero necesaria y que sin embargo aún no he escuchado: ¿alguien puede facilitar a los ciudadanos un solo argumento a favor de la necesidad o de la oportunidad de tal mesa, aunque haya acabado la violencia terrorista? ¿Es que acaso hay temas que no pueden tratarse en el Parlamento, que es la institución destinada al debate político en democracia? Si los partidos que van a reunirse en ese foro son legales, ¿por qué no van al Parlamento, como han venido haciendo hasta ahora, y marcan los cánones constitucionales? Si algunos no son legales, ¿por qué los demás van a reunirse institucionalmente con ellos, poniéndose a su altura, en lugar de presionarles con su no reconocimiento fáctico para que se legalicen cuanto antes?
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
*| cita = Totes les mares i totes les [[pàtria|pàtries]] ens volen petits perquè siguem més seus.
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Todas las madres y todas las patrias nos quieren pequeños para que seamos más suyos.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
*| cita = Un pensament no paradoxal em resulta gairebé insuportable, un pensament tancat en si mateix, coherent, que no admet la paradoxa.
| autor = Fernando Savater
**| Font:lloc = llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán ''Fernando SavaterPanfleto contra el Tottodo'', 1984, pgpàgina 44.
| data = 1984
| notes =
| original = Un pensamiento no paradójico me resulta casi insoportable, un pensamiento cerrado en sí mismo, coherente, que no admite la paradoja.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
 
 
* Només els que saben són lliures.
** Font: Entrevista per als nens del barri Nelson Mandela de Cartagena d'Índies, Colòmbia, durant el Hay Festival que es va desenvolupar en aquesta ciutat el [[gener]] de 2006.
 
* Si no som coresponsables del [[passat]], tampoc tindrem dret a reclamar legítims propietaris de [[futur]].
 
* Si jo no els comprenc mal-ia hores d'ara comprendre'ls bé no és precisament fàcil-, el Govern i el PSE donen per bona i necessària aquesta segona taula [...] Una pregunta càndida però necessària i que no obstant això encara no he escoltat: algú pot facilitar als ciutadans un sol argument a favor de la necessitat o de l'oportunitat de tal taula, encara que hagi acabat la violència terrorista? És que potser hi ha temes que no poden tractar-se al Parlament, que és la institució destinada al debat polític en democràcia? Si els partits que van a reunir en aquest fòrum són legals, per què no van al Parlament, com han vingut fent fins ara, i marquen els cànons constitucionals? Si alguns no són legals, ¿per què els altres van a reunir-se institucionalment amb ells, posant-se a la seva alçada, en lloc de pressionar amb el seu no reconeixement fàctic perquè es legalitzin com més aviat millor? .
** Publicat al diari ''El País'', 10 de [[juny]] del 2006.
 
* Suposo que qualsevol que s'anomeni [[liberalisme|''liberal'']] en un sentit no estrictament predatori del terme hauria de subscriure aquest elemental punt de vista però a Espanya vivim de sorpresa en sorpresa. A [[EUA|Amèrica del Nord]] , el tema de la [[família]] és el principal camp de batalla entre els dos grans partits. És a dir, la família de model tradicional, centrada en l'autoritat del''pater famílies'', davant de la família assistencial del cura mutu i la complementarietat en accelerada transformació social. El que passa és que als EUA són liberals els no conservadors i conservadors els no liberals, mentre que a [[Espanya]] el que més abunden són els liberals en conserva. I així la confusió segueix augmentant ...
 
* Totes les mares i totes les [[pàtria|pàtries]] ens volen petits perquè siguem més seus.
 
* Un pensament no paradoxal em resulta gairebé insuportable, un pensament tancat en si mateix, coherent, que no admet la paradoxa.
** Font: llibre-entrevista amb Marcos-Ricardo Barnatán ''Fernando Savater contra el Tot'', 1984, pg 44.
 
* Un pot estar a favor de la globalització i en contra del seu rumb actual, el mateix que es pot estar a favor de l'electricitat i contra la cadira elèctrica
1.473

modificacions