Fernando Savater: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 274:
| idioma = castellà
| refs = <ref>El hereje. Juana Libedinsky. [http://www.lanacion.com.ar/893063-el-hereje LA NACION Revista] Consulta 16 de desembre del 2016</ref>
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc = Fragment d’un article titulat: “Y ellos, no”, publicat al diari El País
| data = 14 de juliol del 2005
| notes =
| original = Lo más importante intelectualmente hoy no es tanto comprender los motivos de los terroristas, sino los nuestros para resistirles sin emplear sus propias armas.
| idioma = castellà
| refs = <ref> TRIBUNA: Y ellos, no. Fernando Savater. 14 de julio de 2005 [http://elpais.com/diario/2005/07/14/opinion/1121292007_850215.html El País] Consulta 17 de desembre del 2016</ref>
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Lo único que debiera permanecer siempre actual es la culta curiosidad por cuántas configuraciones distintas suele adoptar en el tiempo y el espacio lo que irremediablemente somos.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Los nacionalismos no tienen nada de progresistas, sino lo contrario. El Estatuto, la realidad nacional, todo eso no son más que pugnas de poder de políticos que no tienen nada que ver con la gente. Pero el problema es que se está introduciendo entre los ciudadanos la idea de que lo nuestro, lo que nos diferencia de los otros, el ser de aquí, el defender todo eso es progresista, cuando lo esencial, lo verdaderamente progresista, es lo que nos une con los demás, no lo que nos separa.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Mi sueño es el de Picasso; tener mucho dinero para vivir tranquilo como los pobres.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita
| autor = Fernando Savater
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Nada puede reclamarse cuerdamente a la vida.
| idioma = castellà
| refs =
}}
▲* El més important intel·lectualment avui no és tant comprendre els motius dels [[terrorisme|terroristes]], sinó els nostres per a resistir sense emprar les seves pròpies armes.
▲* L'únic que hauria de romandre sempre actual és la culta curiositat per quantes configuracions diferents sol adoptar en el temps i l'espai el que irremeiablement som.
▲* Els [[nacionalisme]]s no tenen res de progressistes, sinó el contrari. L'Estatut, la realitat nacional, tot això no són més que pugnes de poder de polítics que no tenen res a veure amb la gent. Però el problema és que s'està introduint entre els ciutadans la idea que el nostre, el que ens diferencia dels altres, l'ésser d'aquí, el defensar tot això és progressista, quan l'essencial, allò veritablement progressista, és el que ens uneix amb els altres, no el que ens separa.
▲* El meu somni és el de [[Pablo Picasso|Picasso]]; tenir molts [[diners]] per viure tranquil com els pobres.
▲* Res pot reclamar corda a la vida.
* Naturalment acceptem que els [[nacionalisme|nacionalistes]] [[País Basc|bascos]] puguin proposar per via pacífica la creació d'un nou Estat independent que mai abans va existir, però rebutgem que aquest projecte polític d'un determinat partit es presenti com el dret inalienable de tot un [[poble]], convertint així, de manera indirecta, a justificació de les [[terrorisme|armes]].
| |||