Hipàtia: diferència entre les revisions

| nom = Hipàtia

| imatge = Hypatia portrait.png

| descripció = Retrat d'Hipàtia, del 1908

| Viquipèdia = Hipàtia

| Viquitexts =

| Commons = Hypatia

| cita = Va aconseguir tals coneixements en [[literatura]] i [[ciència]] que va superar de llarg a tots els filòsofs del seu temps.

| lloc = A ''Historia Ecclesiastica'' de [[Sòcrates Escolàstic]], sobre Hipàtia

| data = segle V

| idioma = grec

| notes =

| refs = <ref name=socrates/>

| cita = Hi havia una dona a Alexandria que es deia Hipàtia, filla del filòsof Teó [...]. Havent succeït a l'escola de [[Plató]] i [[Plotí]], explicava els principis de la [[filosofia]] als seus oients, molts dels quals venien de lluny per rebre la seva instrucció.

| lloc = A ''Historia Ecclesiastica'' de [[Sòcrates Escolàstic]]

| data = segle V

| idioma = grec

| notes =

| refs = <ref name=socrates> {{Ref-llibre |nom=Sòcrates Escolàstic|capítol=15|títol=Historia Ecclesiastica|pàgines=15|volum=VII}}</ref>

| cita = Va caure víctima de les intrigues polítiques que prevalien en aquella època. Com tenia freqüents entrevistes amb Orestes, es va proclamar calumniosament entre els cristians que va ser ella qui va impedir que es reconciliés amb el bisbe. Alguns, formant una furiosa i fanàtica torba, la van agafar de camí a casa, i arrossegant-la, la van portar a una església on la van despullar i la van assassinar amb teules. Després de desmembrar el seu cos, van portar les seves restes a un lloc anomenat Cinaron, i allí els van cremar. [...] Això va succeir el mes de març durant la Quaresma, en el quart any de l'episcopat de Ciril, sota el desè consolat d'Honori i el sisè de Teodosi.

| lloc = A ''Historia Ecclesiastica'' de [[Sòcrates Escolàstic]]

| data = segle V

| idioma = grec

| notes =

| refs = <ref name=socrates/>

| cita = Tot els coneixements possibles que pot adquirir la [[ment]] humana, reunits en aquesta dona d'eloqüència encantadora, va ser un fenomen sorprenent, no ho dic tant per la gent que ho admira tot, sinó per als mateixos filòsofs que són difícils d'impressionar.

| lloc = L' ''Encyclopedie'' de [[Denis Diderot]]

| data = 1751

| idioma = francès

| notes = Escrit de Diderot a la seva obra, sobre Hipàtia

| refs = {{sfn|Diderot|1751|p=282}}

| cita = L'últim científic que va treballar a la [[Biblioteca]] d'Alexandria va ser una [[matemàtiques|matemàtica]], [[astronomia|astrònoma]], [[física]] i cap de l'escola neoplatònica de filosofia: un extraordinari conjunt d'èxits per a qualsevol individu de qualsevol època. El seu nom era Hipàtia.

| lloc = Al llibre ''Cosmos''

| data = 1980 (primera edició)

| idioma = castellà

| notes = Escrit de [[Carl Sagan]] a la seva obra

| refs = {{sfn|Sagan|2004|p=335}}

| cita = Hipàtia era el símbol de l'amor a la [[veritat]], la [[raó]], la ciència que havia fet gran la civilització hel·lènica. Amb el seu sacrifici va començar un llarg període fosc en què el fonamentalisme religiós va tractar d'ofegar la raó.

| lloc = Article al diari ''Il Venerdi di Repubblica''

| data = 16 d'octubre de 2009

| idioma = italià

| notes = [[Margherita Hack]] sobre Hipàtia

| refs = <ref>{{citar notícia |nom=Brunella|cognom=Schisa |títol=Ipazia, scienziata, bella, libera. Prima martire della Ragione|url=http://www.adrianopetta.com/pdf/ipaziaschisa.pdf|obra=Il Venerdi di Repubblica|data=16 d'octubre de 2009 |consulta=22 octubre 2016|idioma=italià }}</ref>

| cita = A l'Alexandria del 415 es podia ser neoplatònic i sobreviure, el que no es podia era ser-ho i a més, [[dona]].

| lloc = Article al diari ''El Periódico de Catalunya''

| data = 5 de gener del 2016

| idioma =

| notes =

| refs = <ref name=periodico>{{citar notícia|nom=Andreu |cognom=Claret |títol=Hipàtia, lliçons d'un assassinat |url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/hipatia-llicons-dun-assassinat-4793064 |obra=El Periódico de Catalunya|data=5 de gener del 2016 |consulta=22 octubre 2016 }}</ref>