Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de CobainBot (discussió) a l'última versió de Docosong
m Bot esborrant espais innecessaris
Línia 10:
== Citacions ==
{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4
| original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
| idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}
Línia 19:
{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}
{{Cita
| cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 18
| original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
| idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = En la vellesa, la infelicitat més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 25
|notes= Versos de l'''Ephesius'', obra no conservada
| original = Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.| idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur. |idioma = llatí}}
Línia 51:
{{Cita|cita = La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71|original = Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 72
| original = Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.| idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Un no s'ha de lamentar de la mort, quan li ha de seguir la immortalitat.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 73
| original = Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.| idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada?
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 75
| original = Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent? | idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La vellesa, però, és com la darrera escena d'un drama.
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 85
| original = Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.| idioma = llatí}}
 
== Bibliografia ==