Jorge Luis Borges: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Citacions: Bot: Canviant "Cites" per "Citacions" als encapçalaments, replaced: == Cites == → == Citacions ==
m Traslladant cites sense referència a la discussió
Línia 12:
=== Registrades ===
 
{{Cita
| cita = L'[[infern]] i el [[paradís]] em semblen desproporcionats. Els actes dels homes no mereixen tant.
| lloc = Borges Verbal, 1999, per Pilar Bravo i Mario Paoletti, p. 156
| data =
| notes =
| original = El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de los hombres no merecen tanto.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita
 
| cita = ... l'única cosa sense misteri és la [[felicitat]], perquè es justifica per ella mateixa.
| lloc = El indigno, a El informe de Brodie
| data =
| notes =
| original = ... la única cosa sin misterio es la felicidad, porque se justifica por sí sola.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
Linha 44 ⟶ 28:
[[Fitxer:Tongues.jpg|thumb|L'infern i el paradís em semblen desproporcionats. Els actes dels homes no mereixen tant.]]
 
{{Cita
| cita = L'original és infidel a la traducció.
| lloc = Sobre el ''Vathek'' de William Beckford, a Otras inquisiciones
| data =
| notes =
| original = El original es infiel a la traducción.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = ...la literatura no és altra cosa que un somni dirigit.
| autor =
| lloc = Pròleg de El informe de Brodie
| data =
| notes =
| original = ...la literatura no es otra cosa que un sueño dirigido.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = Negar la successió temporal, negar el jo, negar l'univers astronòmic, són desesperacions aparents i consols secrets. El nostre destí no és espantós per irreal: és espantós perquè és irreversible i de ferro. El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em captiva, però jo sóc el riu; és un tigre que em destrossa, però jo sóc el tigre; és un foc que em consumeix, però jo sóc el foc. El món, desgraciadament, és real; jo, desgraciadament, sóc Borges.
| autor =
| lloc = Nueva refutación del tiempo
| data =
| notes =
| original = Negar la sucesión temporal, negar el yo, negar el universo astronómico, son desesperaciones aparentes y consuelos secretos. Nuestro destino no es espantoso por irreal: es espantoso porque es irreversible y de hierro. El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente, es real; yo, desgraciada­mente, soy Borges.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = Llegir [...] és una activitat posterior a la d'escriure: més resignada, més civil, més intel·lectual.
| autor =
| lloc = Historia universal de la infamia, pròleg a la 1ª edició
| data = 27 de [[maig]] de 1935
| notes =
| original = Leer [...] es una actividad posterior a la de escribir: más resignada, más civil, más intelectual.
| idioma = castellà
| refs =
}}
{{Cita| ... Dante seria el símbol de l'[[home]], Beatriu el de la fe i [[Virgili]] el de la raó.|lloc = La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos|notes=|original=...Dante sería el símbolo del hombre, Beatriz el de la fe y Virgilio el de la razón.|idioma=Castellà|refs=}}
 
{{Cita| L'encant ... una de les qualitats essencials que ha de tenir un escriptor.|lloc = La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos|notes=|original=El encanto... una de las cualidades esenciales que debe tener un escritor.|idioma=Castellà|refs=}}
 
{{Cita| ... el vers exigeix la pronunciació. El vers sempre recorda que va ser un art oral abans de ser un art escrit, recorda que va ser un cant.|lloc = La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos|notes=|original=... el verso exige la pronunciación. El verso siempre recuerda que fue un arte oral antes de ser un arte escrito, recuerda que fue un canto.|idioma=Castellà|refs=}}
 
 
{{Cita| En aquest sentit, és el canalla principal de tots els mals. Divideix a la gent, destrueix el costat bo de la naturalesa humana, condueix a la [[igualtat|desigualtat]] en la distribució de les [[riquesa|riqueses]].|lloc = Revista Despertad!, a la secció Observant el món|notes=Durant tres dies, el 1984, 250 escriptors, artistes, músics, filòsofs, psicoanalistes, científics, economistes i industrials del Japó, Itàlia, França, els Estats Units i de molts altres països es van reunir a Tòquio per considerar temes d'importància mundial, fins i tot el nacionalisme. Jorge Luis Borges va declarar que el nacionalisme està dividint el món|original=En este sentido, es el canalla principal de todos los males. Divide a la gente, destruye el lado bueno de la naturaleza humana, conduce a desigualdad en la distribución de las riquezas.|idioma=Castellà|data=22 d'agost de 1984}}
 
 
 
 
 
 
 
 
[[Fitxer:Books of the Past.jpg|thumb|170px|L'original és infidel a la traducció.]]
 
 
{{Cita| [[Amor|Enamorar-se]] és crear una [[religió]] que té un [[Déu]] fal·lible.|lloc = Nou cites dantesques|original=Enamorarse es crear una religión cuyo Dios es falible.|idioma=Castellà}}
 
{{Cita
Linha 105 ⟶ 54:
| idioma = Castellà
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/1985/10/09/cultura/497660402_850215.html |títol=Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros |consulta= 9 [[març]] 2012 |cognom=Borges |nom=Jorge Luis |autorenllaç= |llengua= castellà |obra=El País |lloc=Madrid |editor=Ediciones El País |data=9 d'octubre de 1985}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = ...no hi ha atzar, [...] el que anomenem atzar és la nostra ignorància de la complexa maquinària de la causalitat...
| autor =
| lloc = Siete Noches, cap. 1: La Divina Comedia
| data =
| notes =
| original = ...no hay azar, [...] lo que llamamos azar es nuestra ignorancia de la compleja maquinaria de la causalidad...
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita| Quina altra cosa puc fer que no sigui escriure i somiar...?|lloc = Revista Espéculo|original= ¿Qué otra cosa puedo hacer que no sea escribir y soñar...? |idioma=Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www.avizora.com/publicaciones/reportajes_y_entrevistas/textos/jorge_luis_borges_entrevista_0055.htm |títol= Entrevista a Borges |consulta= 12 [[març]] 2012 |cognom= Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= castellà |obra= |pàgines= |lloc= Revista Espéculo |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
 
{{Cita
| cita = ...la [[venjança]] no és menys vanitosa i ridícula que el perdó.
| autor =
| lloc = Episodio del enemigo, a El oro de los tigres
| data =
| notes =
| original = ... la venganza no es menos vanidosa y ridícula que el perdón.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita
 
| cita = Abans no es parlava d'[[Economia|economistes]], però el país prosperava. Ara gairebé no es parla d'una altra cosa, i el resultat d'aquests experts ha estat la ruïna del país, però això no importa, segueix parlant, segueix insistint en aquesta ciència, possiblement no menys imaginària que l'alquímia.
| autor = Jorge Luis Borges, Osvaldo Ferrari
| lloc = Retrobament, Diàlegs inèdits
| data = 1984-1985
| notes =
| original =
| idioma =
| refs =
}}
 
=== Poesia ===
Linha 157 ⟶ 79:
[[Fitxer:Chess gameboard..jpg|thumb|També el jugador és presoner d'un altre tauler de negres nits i de blancs dies.]]
 
{{Cita
| cita = ...fet de pols i temps, l'home dura <br> menys que la lleugera melodia, <br> que només és temps.
| autor =
| lloc = El tango
| data =
| notes =
| original = ...hecho de polvo y tiempo, el hombre dura <br> menos que la liviana melodia, <br> que solo es tiempo.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = També el jugador és presoner <br> [...] d'un altre [[Escacs|tauler]] <br> de negres nits i de blancs dies.
| autor =
| lloc = Ajedrez
| data =
| notes =
| original = También el jugador es prisionero <br> [...] de otro tablero <br> de negras noches y de blancos días.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = La càrrega del passat és infinita.
| autor =
| lloc = Sonet número II
| data =
| notes =
| original = La carga del pasado es infinita.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita
 
| cita = He comès el pitjor dels pecats <br> que un home pot cometre. No he sigut <br> feliç.
 
| autor =
 
| lloc = El remordimiento
| data =
| notes =
| original = He cometido el peor de los pecados <br> que un hombre puede cometer. No he sido <br> feliz.
| idioma = castellà
| refs =
}}
 
=== ''Ficciones'' (1944) ===
Linha 205 ⟶ 91:
==== El jardín de senderos que se bifurcan ====
 
 
{{Cita| Una de les escoles de Tlön arriba a negar el temps: raona que el present és indefinit, que el futur no té realitat sinó com esperança present, que el passat no té realitat sinó com a record present.|lloc = Tlön, Uqbar, Orbis Tertius|original=Una de las escuelas de Tlön llega a negar el tiempo: razona que el presente es indefinido, que el futuro no tiene realidad sino como esperanza presente, que el pasado no tiene realidad sino como recuerdo presente.|idioma=Castellà}}
 
[[Fitxer:Mirror.globe.arp.500pix.jpg|thumb|Els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.]]
 
{{Cita| ...els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.|lloc = Tlön, Uqbar, Orbis Tertius|original=...los espejos y la cópula son abominables, porque multiplican el número de los hombres.|idioma=Castellà}}
 
{{Cita| L'executor d'una empresa atroç ha d'imaginar que ja l'ha complert, s'ha d'imposar un futur que sigui irrevocable com el passat.|lloc = El jardín de senderos que se bifurcan|original=El ejecutor de una empresa atroz debe imaginar que ya la ha cumplido, debe imponerse un porvenir que sea irrevocable como el pasado.|idioma=Castellà}}
 
 
{{Cita| Em va semblar increïble que aquell dia sense premonicions ni símbols fos el de la meva [[mort]] implacable. [...] Jo, ara, m'anava a morir? Després vaig pensar que totes les coses li passen a un precisament, precisament ara. Segles de segles i només en el present passen els fets; innombrables homes en l'[[aire]], la [[terra]] i el [[mar]], i tot el que realment passa em passa a mi...|lloc = El jardín de senderos que se bifurcan|original= Me pareció increíble que ese día sin premoniciones ni símbolos fuera el de mi muerte implacable. [...] ¿yo, ahora, iba a morir? Después reflexioné que todas las cosas le suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mí...|idioma=Castella}}
 
 
 
==== Artificios ====
 
{{Cita
| cita = El cert és que vivim postergant tot allò postergable; potser tots sabem profundament que som immortals i que tard o d'hora, tot home farà totes les coses i ho sabrà tot.
| autor =
| lloc = Funes el memorioso
| data =
| notes =
| original = Lo cierto es que vivimos postergando todo lo postergable; tal vez todos sabemos profundamente que somos inmortales y que tarde o temprano, todo hombre hará todas las cosas y sabrá todo.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita
 
| cita = Sospito, però, que no era molt capaç de pensar. [[Pensar]] és oblidar diferències, és generalitzar, abstreure. A l'abarrotat món de Funes no hi havia sinó detalls, gairebé immediats.
| autor =
| lloc = Funes el memorioso
| data =
| notes =
| original = Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
=== ''El Aleph'' (1949) ===
{{AP|El Aleph}}
[[Fitxer:Angel in the Clouds - Cincinnati - Spring Grove Cemetery & Arboretum.jpg| thumb|225px|alt = Angel in the Clouds|Que el cel existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'[[infern]].]]
{{Cita| Fàcilment acceptem la realitat, potser perquè intuïm que res és real.|lloc = El inmortal|original=Fácilmente aceptamos la realidad, acaso porque intuimos que nada es real.|idioma=Castellà}}
 
{{Cita| Les heretgies que hem de témer són les que es poden confondre amb l'ortodòxia.|lloc = Los teólogos|original=Las herejías que debemos temer son las que pueden confundirse con la ortodoxia.|idioma= Castellà}}
 
{{Cita| Modificar el [[passat]] no és modificar un sol fet: és anul·lar les seves conseqüències, que tendeixen a ser [[infinit]]es.|lloc = La otra muerte|original=Modificar el pasado no es modificar un solo hecho; es anular sus consecuencias, que tienden a ser infinitas.|idioma= Castellà}}
 
{{Cita| Que el [[cel]] existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'[[infern]].|lloc = Deutsches Requiem|original=Que el cielo exista, aunque nuestro lugar sea el infierno.|idioma=Castellà}}
 
{{Cita| [[Mort|Morir]] per una [[religió]] és més simple que viure-la en plenitud.|lloc = Deutsches Requiem|original=Morir por una religión es más simple que vivirla con plenitud.|idioma=Castellà}}
 
 
{{Cita| Va dir Tennyson que si poguéssim comprendre una sola [[flor]] sabríem qui som i què és el món.|lloc = El Zahir|original=Dijo Tennyson que si pudiéramos comprender una sola flor sabríamos quiénes somos y qué es el mundo.|idioma=Castellà}}
 
 
 
 
 
 
=== Cites d'''[[El libro de arena]]'' (1975) ===
 
 
{{Cita
| cita = ...el que diem no sempre s'assembla a nosaltres.
| autor =
| lloc = Ulrica
| data =
| notes =
| original = ...lo que decimos no siempre se parece a nosotros.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
[[Fitxer:Morocco Africa Flickr Rosino December 2005 84527213.jpg|thumb|Ni el llibre ni la sorra tenen ni principi ni fi.]]
 
{{Cita
| cita = ''Sempre'' és una paraula que no està permesa als homes.
| autor =
| lloc = Ulrica
| data =
| notes =
| original = "Siempre" es una palabra que no está permitida a los hombres.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = Les paraules són símbols que postulen una memòria compartida.
| autor =
| lloc = El congreso
| data =
| notes =
| original = Las palabras son símbolos que postulan una memoria compartida.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita| Vaig sentir el que sentim quan algú mor: l'angoixa, ja inútil, que res ens hagués costat ser més bons.|lloc = There Are More Things|original=Sentí lo que sentimos cuando alguien muere: la congoja, ya inútil, de que nada nos hubiera costado haber sido más buenos.|idioma=Castellà}}
 
{{Cita
| cita = Per veure una cosa cal comprendre-la. [...] Si veiéssim realment l'[[univers]], potser el comprendríem.
| autor =
| lloc = There Are More Things
| data =
| notes =
| original = Para ver una cosa hay que comprenderla. [...] Si viéramos realmente el universo, tal vez lo entenderíamos.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
{{Cita
| cita = ...ni el llibre ni la sorra tenen ni principi ni fi.
| autor =
| lloc = El libro de arena
| data =
| notes =
| original = ...ni el libro ni la arena tienen ni principio ni fin.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
 
{{Cita
 
| cita = Si l'espai és [[infinit]] estem en qualsevol punt de l'espai. Si el [[temps]] és infinit estem en qualsevol punt del temps.
 
| autor =
 
| lloc = El libro de arena
 
| data =
 
| notes =
| original = Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo.
| idioma = Castellà
| refs =
}}
 
== Citacions sobre Jorge Luis Borges ==
Linha 330 ⟶ 144:
{{Cita| Borges és l'escriptor que ha fet majors mèrits [[art]]ístics en llengua castellana.|autor = [[Gabriel García Márquez]]|lloc= El País - Opinión|notes=A data de 08/10/1980|original=Borges es el escritor de más altos méritos artísticos en lengua castellana.|idioma=Castellà|refs= <ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/1980/10/08/opinion/339807608_850215.html |títol= El fantasma del Premio Nobel / 1 |consulta= 10 [[març]] 2012 |cognom= García Márquez |nom= Gabriel |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= castellà |obra=El País |pàgines= |lloc=Madrid |editor=Ediciones El País |data= 8 d'octubre de 1980 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
 
 
{{Cita| Corol·lari. Cal rellegir a Borges una altra vegada.|autor = [[Roberto Bolaño]].|lloc= Derivas de la pesada |notes= Discurs pronunciat el [[desembre]] de 2002 per Roberto Bolaño|original=Corolario. Hay que releer a Borges otra vez.|idioma=castellà|refs=}}
{{Cita
| cita = La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.
Linha 375 ⟶ 189:
[[Categoria:Escriptors argentins]]
[[Categoria:Escriptors en castellà]]
[[Categoria:Poetes]]{{CD|38}}