Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 71:
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="escala"/>▼
| refs = <ref name="escala">{{Ref-llibre |cognom=Daniel |nom=Marko (ed.) |enllaçautor= |cognom2=Gale |nom2=Matthew |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor=Fundació Joan Miró |títol=Joan Miró. L'escala de l'evasió |url= |format= |consulta= |llengua=català |edició=1a edició |editorial=Fundació Joan Miró |lloc=Barcelona |data=2011 |pàgines= |col·lecció= |isbn=978-84-938981-0-6 |ref=Marko2011 }}</ref>▼
}}
{{Cita
Línia 101:
{{Cita
| cita = Jo no parlo de pintura, perquè això no interessa. Si alguna espurna d'ella té valor, és només com a mitjà d'expressió de l'esperit, que és l'únic que ha d'interessar.
| autor = ▼
| lloc =
| data = 1928
| notes = ▼
| original = Yo no hablo de pintura, porque eso no interesa. Si algún chispazo de ella tiene valor, es sólo como medio de expresión del espíritu, que es lo único que debe interesar.
| idioma = castellà
Linha 111 ⟶ 109:
{{Cita
| cita = Les virtuts pictòriques han d'estar sempre posades al servei de l'esperit.
| autor = ▼
| lloc =
| data = 1928
| notes = ▼
| original = Las virtudes pictóricas deben estar siempre puestas al servicio del espíritu.
| idioma = castellà
Linha 129 ⟶ 125:
| lloc = Resposta en una entrevista a París
| data = 1931
| notes = ▼
| refs = <ref name="fundacio"/>
}}
Linha 144 ⟶ 139:
| lloc =
| data = 1933
| notes = ▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 151 ⟶ 145:
| lloc =
| data = 1936
| notes = ▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 158 ⟶ 151:
| lloc =
| data = 1939
| notes = ▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 165 ⟶ 157:
| lloc =
| data = ca. 1940
| notes = ▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 172 ⟶ 163:
| lloc =
| data = ca. 1941
| refs = <ref name="escala"/>
| notes = ▼
}}▼
{{Cita▼
| cita = Vingué la guerra de [[juliol]] del 1936, em féu interrompre el meu treball i endinsar-me en el meu esperit; els pressentiments que vaig tenir aquell [[estiu]] i la necessitat de prendre terra fent realisme prengueren peu a París amb la Natura morta del sabatot. ▼
| notes = Tot al·ludint a la seva obra ''Natura morta del sabatot'' de 1937, exposada al The Museum of Modern Art, Nova York.▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 180 ⟶ 177:
| lloc =
| data = 1951
| notes = ▼
| refs = <ref name="escala"/>
}}
{{Cita
| cita = La pintura mural em tempta perquè exigeix l'anonimat, perquè arriba directament a la massa i perquè té un paper en l'arquitectura. ▼
| cita = Com més domino l'ofici, més avanço en la vida, més torno a les meves impressions primeres. Penso que al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa. ▼
| autor =
| lloc =
| data =
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
{{Cita
| cita = Més que no pas el quadre mateix, el que compta és allò que llança a l'aire, allò que escampa
| cita = L'èxit no m'interessa. No hi sóc sensible. M'encanta ser estimat, això és tot. ▼
|
| original = Le succès ne m'intéresse pas. Je n'y suis pas sensible. J'aime qu'on m'aime, c'est tout. ▼
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Lang|nom=J.|títol=Miró le pape et le poète. Fable orientale|publicació=Arts et Loisirs|data=12-18 octubre 1966|exemplar=núm. 55|lloc=París}}</ref>▼
▲}}
▲{{Cita
| notes = Fragment de la Lliçó introductòria sobre la concepció cívica de l'artista en motiu del seu nomenament com a doctor ''Honoris causa'' per la Universitat de Barcelona▼
}}▼
{{Cita▼
▲| cita = Vingué la guerra de [[juliol]] del 1936, em féu interrompre el meu treball i endinsar-me en el meu esperit; els pressentiments que vaig tenir aquell [[estiu]] i la necessitat de prendre terra fent realisme prengueren peu a París amb la Natura morta del sabatot.
| lloc =
| data =
▲| notes =
▲| notes = Tot al·ludint a la seva obra ''Natura morta del sabatot'' de 1937, exposada al The Museum of Modern Art, Nova York.
▲| refs = <ref name="escala"/>
| refs = <ref>[[Montse Badia|Badia, Montse]] ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, [[Desembre]] 2013.</ref>▼
}}
{{Cita
▲| cita = Com més domino l'ofici, més avanço en la vida, més torno a les meves impressions primeres. Penso que al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa.
▲| cita = La pintura mural em tempta perquè exigeix l'anonimat, perquè arriba directament a la massa i perquè té un paper en l'arquitectura.
| autor =
| lloc =
| data =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
Linha 231 ⟶ 215:
}}
{{Cita
▲| cita = L'èxit no m'interessa. No hi sóc sensible. M'encanta ser estimat, això és tot.
| cita = Per a mi, una forma no és mai quelcom abstracte; [...]. Per a mi, pintar mai no és la recerca de la forma per la forma▼
|
▲| original = Le succès ne m'intéresse pas. Je n'y suis pas sensible. J'aime qu'on m'aime, c'est tout.
|
▲| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Lang|nom=J.|títol=Miró le pape et le poète. Fable orientale|publicació=Arts et Loisirs|data=12-18 octubre 1966|exemplar=núm. 55|lloc=París}}</ref>
| refs = <ref name="cartell"/><ref>Miró, Joan. Escritos y conversaciones [ed. Margit Rowell]. València/Murcia: IVAM/Colegio Oficial Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2002</ref>▼
}}
{{Cita
| cita =
▲|
|
| refs = <ref name=honoris/>
▲| data = 1959
▲| refs = <ref>[[Montse Badia|Badia, Montse]] ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, [[Desembre]] 2013.</ref>
}}
{{Cita
| cita = Entenc
| lloc = Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor ''honoris causa'' per la Universitat de Barcelona
| data = 2 d'octubre de 1979
Linha 265 ⟶ 242:
| idioma = francès
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Rowell|nom=M.|títol=Joan Miró. Écrits et entretiens|lloc=París|any=1995|editor=Daniel Lelong}}</ref>
▲}}
▲{{Cita
▲| cita = Per a mi, una forma no és mai quelcom abstracte; [...]. Per a mi, pintar mai no és la recerca de la forma per la forma
▲| autor =
▲| notes =
▲| refs = <ref name="cartell"/><ref>Miró, Joan. Escritos y conversaciones [ed. Margit Rowell]. València/Murcia: IVAM/Colegio Oficial Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2002</ref>
}}
Linha 306 ⟶ 293:
}}
=== Vers la seva figura i obra ===
{{Cita
| cita = Joan Miró ha creat un dels llenguatges artístics més originals dels segle XX i la seva obra és exemplar, no sols pel seu valor intrínsec i el rigor dels seus plantejaments, universalment reconeguts, sinó pel seu arrelament en la cultura catalana i per la seva inspiració constant en la realitat de [[Catalunya]].
| lloc = Decret de 17 de maig de 1978, concedint al senyor Joan Miró i Ferrà la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya
| refs = <ref>{{ref-web|cognom=Catalunya|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=704|consulta=1 febrer 2015|títol=Decret de 17 de maig de 1978, concedint al senyor Joan Miró i Farrà la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya|obra=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya|enllaçautor=Catalunya|data=17 de maig de 1978|lloc=[Barcelona]}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Per a mi i per a la meva formació, han tingut molta més importància l'actitud humana de Pau Casals o el cartell de Miró Aidez l'Espagne, [...] que totes les pintures i museus del món.
Linha 345 ⟶ 338:
== Referències ==
{{referències|2|refs=
▲
<ref name=honoris>{{ref-web|cognom=Miró|nom=Joan|url=http://www.ara.cat/cultura/Joan-Miro-UB_ARAFIL20111009_0001.pdf|consulta=1 febrer 2015|títol=Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d'octubre de 1979|data=2 d'octubre de 1979}}</ref>
<ref name=trabal>{{ref-publicació|cognom=Trabal|nom=Francesc|títol=Una conversa amb Joan Miró|publicació=La Publicitat|data=14 de juliol de 1928|pàgines=4|exemplar=Núm. 16.932|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/publicat22/id/1614}}</ref>
|