Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="escala"/>
| refs = <ref name="escala">{{Ref-llibre |cognom=Daniel |nom=Marko (ed.) |enllaçautor= |cognom2=Gale |nom2=Matthew |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor=Fundació Joan Miró |títol=Joan Miró. L'escala de l'evasió |url= |format= |consulta= |llengua=català |edició=1a edició |editorial=Fundació Joan Miró |lloc=Barcelona |data=2011 |pàgines= |col·lecció= |isbn=978-84-938981-0-6 |ref=Marko2011 }}</ref>
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Jo no parlo de pintura, perquè això no interessa. Si alguna espurna d'ella té valor, és només com a mitjà d'expressió de l'esperit, que és l'únic que ha d'interessar.
| autor =
| lloc =
| data = 1928
| notes =
| original = Yo no hablo de pintura, porque eso no interesa. Si algún chispazo de ella tiene valor, es sólo como medio de expresión del espíritu, que es lo único que debe interesar.
| idioma = castellà
{{Cita
| cita = Les virtuts pictòriques han d'estar sempre posades al servei de l'esperit.
| autor =
| lloc =
| data = 1928
| notes =
| original = Las virtudes pictóricas deben estar siempre puestas al servicio del espíritu.
| idioma = castellà
| lloc = Resposta en una entrevista a París
| data = 1931
| notes =
| refs = <ref name="fundacio"/>
}}
| lloc =
| data = 1933
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
| lloc =
| data = 1936
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
| lloc =
| data = 1939
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
| lloc =
| data = ca. 1940
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
| lloc =
| data = ca. 1941
| refs = <ref name="escala"/>
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Vingué la guerra de [[juliol]] del 1936, em féu interrompre el meu treball i endinsar-me en el meu esperit; els pressentiments que vaig tenir aquell [[estiu]] i la necessitat de prendre terra fent realisme prengueren peu a París amb la Natura morta del sabatot.
| autorlloc =
| data = 19591941
| notes = Tot al·ludint a la seva obra ''Natura morta del sabatot'' de 1937, exposada al The Museum of Modern Art, Nova York.
| refs = <ref name="escala"/>
}}
| lloc =
| data = 1951
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
{{Cita
| cita = La pintura mural em tempta perquè exigeix l'anonimat, perquè arriba directament a la massa i perquè té un paper en l'arquitectura.
| cita = Com més domino l'ofici, més avanço en la vida, més torno a les meves impressions primeres. Penso que al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa.
| autor =
| lloc =
| data = 19601959
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
{{Cita
| cita = Més que no pas el quadre mateix, el que compta és allò que llança a l'aire, allò que escampa
| cita = L'èxit no m'interessa. No hi sóc sensible. M'encanta ser estimat, això és tot.
| dataautor = 1966
| original = Le succès ne m'intéresse pas. Je n'y suis pas sensible. J'aime qu'on m'aime, c'est tout.
| idioma = francès
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Lang|nom=J.|títol=Miró le pape et le poète. Fable orientale|publicació=Arts et Loisirs|data=12-18 octubre 1966|exemplar=núm. 55|lloc=París}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Entenc que un [[artista]] és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per a dir alguna cosa, i que té l'obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d'inútil sinó quelcom que faci servei als homes.
| lloc = Universitat de Barcelona
| data = 2 d'octubre de 1979
| notes = Fragment de la Lliçó introductòria sobre la concepció cívica de l'artista en motiu del seu nomenament com a doctor ''Honoris causa'' per la Universitat de Barcelona
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://www.bib.ub.edu/fileadmin/personatges/miro/7resmiro.htm |títol=Personatges universitaris - Joan Miró i Ferrà |consulta= 18 [[octubre]] 2012 |obra= |lloc=[Barcelona] |editor=Universitat de Barcelona. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació |data=cop. 2006}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Vingué la guerra de [[juliol]] del 1936, em féu interrompre el meu treball i endinsar-me en el meu esperit; els pressentiments que vaig tenir aquell [[estiu]] i la necessitat de prendre terra fent realisme prengueren peu a París amb la Natura morta del sabatot.
| lloc =
| data = 19411959
| notes =
| notes = Tot al·ludint a la seva obra ''Natura morta del sabatot'' de 1937, exposada al The Museum of Modern Art, Nova York.
| notesoriginal =
| refs = <ref name="escala"/>
| notesidioma =
| refs = <ref>[[Montse Badia|Badia, Montse]] ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, [[Desembre]] 2013.</ref>
}}
{{Cita
| cita = Com més domino l'ofici, més avanço en la vida, més torno a les meves impressions primeres. Penso que al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa.
| cita = La pintura mural em tempta perquè exigeix l'anonimat, perquè arriba directament a la massa i perquè té un paper en l'arquitectura.
| autor =
| lloc =
| data = 19591960
| notes =
| refs = <ref name="escala"/>
}}
}}
{{Cita
| cita = L'èxit no m'interessa. No hi sóc sensible. M'encanta ser estimat, això és tot.
| cita = Per a mi, una forma no és mai quelcom abstracte; [...]. Per a mi, pintar mai no és la recerca de la forma per la forma
| autordata = 1966
| original = Le succès ne m'intéresse pas. Je n'y suis pas sensible. J'aime qu'on m'aime, c'est tout.
| lloc =
| dataidioma = francès
| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Lang|nom=J.|títol=Miró le pape et le poète. Fable orientale|publicació=Arts et Loisirs|data=12-18 octubre 1966|exemplar=núm. 55|lloc=París}}</ref>
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="cartell"/><ref>Miró, Joan. Escritos y conversaciones [ed. Margit Rowell]. València/Murcia: IVAM/Colegio Oficial Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2002</ref>
}}
{{Cita
| cita = Més queEl nomeu pasllenguatge és el quadrevisual, de la mateixpintura, eli és amb ell que comptahe ésintentat de dir, tot al llarg de la meva vida, allò que llançapensava ai l'airesentia, allò que escampaem semblava que calia que digués.
| noteslloc = FragmentDiscurs de laJoan LliçóMiró introductòria sobre la concepció cívica de l'artista enamb motiu del seu nomenament com a doctor ''Honorishonoris causa'' per la Universitat de Barcelona
| autor =
| llocdata = 2 d'octubre de 1979
| refs = <ref name=honoris/>
| data = 1959
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref>[[Montse Badia|Badia, Montse]] ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, [[Desembre]] 2013.</ref>
}}
{{Cita
| cita = Entenc Elque meuun llenguatge[[artista]] és elalgú visualque, deentre lael silenci pinturadels altres, ifa ésservir ambla ellseva queveu heper intentata dedir diralguna cosa, toti alque llarg del'obligació laque mevaaquesta vida,cosa allòno quesigui pensavaquelcom id'inútil sentia,sinó allòquelcom que emfaci semblavaservei queals caliahomes. que digués.
| lloc = Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor ''honoris causa'' per la Universitat de Barcelona
| data = 2 d'octubre de 1979
| idioma = francès
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Rowell|nom=M.|títol=Joan Miró. Écrits et entretiens|lloc=París|any=1995|editor=Daniel Lelong}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Per a mi, una forma no és mai quelcom abstracte; [...]. Per a mi, pintar mai no és la recerca de la forma per la forma
| autor =
| noteslloc =
| notesdata =
| notes =
| notesoriginal =
| notesidioma =
| refs = <ref name="cartell"/><ref>Miró, Joan. Escritos y conversaciones [ed. Margit Rowell]. València/Murcia: IVAM/Colegio Oficial Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2002</ref>
}}
 
}}
=== Vers la seva figura i obra ===
{{Cita
| cita = Joan Miró ha creat un dels llenguatges artístics més originals dels segle XX i la seva obra és exemplar, no sols pel seu valor intrínsec i el rigor dels seus plantejaments, universalment reconeguts, sinó pel seu arrelament en la cultura catalana i per la seva inspiració constant en la realitat de [[Catalunya]].
| lloc = Decret de 17 de maig de 1978, concedint al senyor Joan Miró i Ferrà la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya
| notes =
| refs = <ref>{{ref-web|cognom=Catalunya|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=704|consulta=1 febrer 2015|títol=Decret de 17 de maig de 1978, concedint al senyor Joan Miró i Farrà la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya|obra=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya|enllaçautor=Catalunya|data=17 de maig de 1978|lloc=[Barcelona]}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Per a mi i per a la meva formació, han tingut molta més importància l'actitud humana de Pau Casals o el cartell de Miró Aidez l'Espagne, [...] que totes les pintures i museus del món.
== Referències ==
{{referències|2|refs=
| refs = <ref name="escala">{{Ref-llibre |cognom=Daniel Miró|nom=Marko (ed.) |enllaçautor= Joan|cognom2=GaleDaniel |nom2=Matthew |enllaçautor2=Marko (ed.)|cognom3=Gale |nom3=Matthew |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor=Fundació Joan Miró (ed.)|títol=Joan Miró. L'escala de l'evasió |url= |format= |consulta= |llengua=català |edició=1a edició |editorial=Fundació Joan Miró |lloc=Barcelona |data=2011 |pàgines= |col·lecció= |isbn=978-84-938981-0-6 |ref=Marko2011 }}</ref>
<ref name=honoris>{{ref-web|cognom=Miró|nom=Joan|url=http://www.ara.cat/cultura/Joan-Miro-UB_ARAFIL20111009_0001.pdf|consulta=1 febrer 2015|títol=Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d'octubre de 1979|data=2 d'octubre de 1979}}</ref>
<ref name=trabal>{{ref-publicació|cognom=Trabal|nom=Francesc|títol=Una conversa amb Joan Miró|publicació=La Publicitat|data=14 de juliol de 1928|pàgines=4|exemplar=Núm. 16.932|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/publicat22/id/1614}}</ref>