Marià Vayreda i Vila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
Línia 5:
| Viquipèdia = Marià Vayreda i Vila
| Viquitexts = Marià Vayreda i Vila
| Commons =
}}
 
Línia 13:
| cita = De tots els vents que sentim bufar per les nostres serres i planes, el més dolent és el [[ponent]].
| lloc = ''Mal Vent''
| data =
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
Línia 20:
| cita = Si aneu a caçar i fa ponent, torneu's-en a casa vostra que no matareu pas res; en fi tots els mals que pugui porta un mal vent, temeu-los d'aquest.
| lloc = ''Mal Vent''
| data =
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
Línia 27:
| cita = Sempre havia considerat la gent cursi com a sers més o menos ridículs, però pacífics i inofensius, allò que es diu sense pena ni glòria.
| lloc = ''Una vetllada cursi''
| data =
| notes =
| refs = <ref>{{Ref-llibre |títol=Vint-i-nou contes : antologia de narrativa catalana contemporània |url= |editorial=Diputació de Barcelona |lloc=[Barcelona] |data=2009 |pàgines= 42-49 |isbn=9788498033342 }}</ref>
}}
Línia 36:
{{Cita
| cita = Qui no serveix per a res sempre serveix per a esquivar guatlles.
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
{{Cita
| cita = De cada mil bales a penes una fa [[blanc]].
| notes =
| refs = <ref name="pages" />
}}
{{Cita
| cita = Afortunadament, he servat la fe en [[Déu]], però la fe en els [[home]]s i en les seves coses ha rebut ben fortes ensopegades.
| notes =
| refs = <ref name="pages" />
}}
{{Cita
| cita = Jo comprenia que el [[foc]] de les idees, als homes, els feia bullir la [[sang]], però ja començava a sospitar que a algúns, a més, els fa bullir l'olla.
| notes =
| refs = <ref name="pages" />
}}
Línia 59:
{{Cita
| cita = I jo pregunto: no coneixent la llengua, ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
{{Cita
| cita = Els [[vell]]s som com les criatures; no ens corregim, encara que ens píquin els dits.
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
Línia 71:
{{Cita
| cita = Potser la [[tristesa]] arrencava de la mateixa contorbació del meu esperit, obligat a fer un acte que repugnava a la ingènita covardia del meu carácter; potser un pressentiment de fracàs entelava les meves il·lusions.
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
{{Cita
| cita = El teu mortal enemic t'ha robat la promesa i et matarà quan pugui, a tu i a mi i an aquests, després de cremar i robar quant li vingui a mà.
| notes =
| refs = <ref name="espais" />
}}
Línia 82:
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="espais">{{ref-web | url = http://www.espaisescrits.cat/ |títol=Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català |consulta= 25 juliol 2012 |obra= |lloc=Folgueroles |editor=Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català |data=cop. 2006-2008 }}</ref>
<ref name="pages">{{ref-web | url = http://www.vicencpagesjorda.net/cat/biografia_lector/Records_de_la_darrera_carlinada-Maria_Vayreda.pdf |format=PDF |títol=Records de la darrera carlinada - Marià Vayreda |consulta= 25 juliol 2012 |obra= Vicenç Pagès Jordà |lloc= |editor= |data= }}</ref>
}}