Mercè Rodoreda i Gurguí: diferència entre les revisions

| nom = Mercè Rodoreda i Gurguí

| imatge = Rodoreda.jpg

| descripció = Mercè Rodoreda

| Viquipèdia = Mercè Rodoreda i Gurguí

| Viquitexts =

| Commons = Mercè Rodoreda

| cita = L'amor, com és lluny més bonic.

| lloc =

| data =

| notes =

| refs = <ref>{{Ref-llibre |cognom=Roig |nom=Montserrat|enllaçautor=Montserrat Roig i Fransitorra|títol=Digues que m'estimes encara que sigui mentida|editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1991 |isbn=8429732810}}</ref>

| cita = Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.

| lloc = ''Imatges d'infantesa''

| data = 1982

| notes =

| refs = <ref name="Serra d'Or">{{citar publicació |cognom= Rodoreda Gurguí |nom= Mercè |article= Imatges d'infantesa|publicació=Serra d'Or |exemplar= XXIV|data= 1982}}</ref>

| cita = S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera. I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.

| lloc = Entrevista ''A fondo'' (1981)

| data = 1982

| notes =

| idioma = =

| refs = <ref name="A fondo2">Mercè Rodoreda i Joaquín Soler Serrano. (1981). ''A fondo'' [Producció Televisiva]. Televisió Espanyola. Event occurs at 00:29:13 - 00:29:49.

| cita = He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l'abric que duc és herència d'una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Llemotges van quedar-se'm un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut, fins a cinquanta anys penso conservar un cert ''genre fregat'' [...] I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m'ha fet tant de plaer d'ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca. Em sap greu no haver vingut amb vosaltres, m'hauria sentit més acompanyada, hauria treballat, em requen tots aquests anys inútils, desmoralitzadors, però me'n venjaré. Els faré útils, estimulants que els meus enemics tremolin. A la més petita ocasió tornaré a fer una entrada de cavall sicilià. No hi haurà qui m'aturi.

| lloc = Extracte de la ''Carta a Anna Murià''

| data = (Bordeus, 19 de desembre de 1945)

| notes =

| refs = <ref>{{ref-web |url=http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/|títol=Mercè Rodoreda, per ella mateixa|obra=Mercè Rodoreda. Joc de Miralls|consulta=30 cotubre 2008|editor=Universitat Oberta de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fundació Mercè Rodoreda}}</ref>

| cita = En [[Manuel de Pedrolo i Molina|Pedrolo]] no m'agrada. En [[Joan Brossa i Cuervo|Brossa]]? Ni que me'l regalessin

| lloc = Plomes catalanes contemporànies

| data = 1980

| notes =

| refs = <ref>{{ref-publicació|cognom=Pagès Jordà|nom=Vicenç|article=Els joves s'han fet grans|publicació=El Punt Avui (Cultura)|consulta=1 febrer 2014|data=31 de gener de 2014|enllaçautor=Vicenç Pagès Jordà|pàgines=3}}</ref>

| cita = Jo crec que el feminisme és com un xarampió. A l'època de les sufragistes tenia un sentit, però a l'època actual, que tothom fa el que vol, trobo que no té sentit el feminisme.

| lloc = Entrevista a La Vanguardia

| data = 1991

| notes =

| refs = <ref name="Dolors">{{citar publicació|cognom=Oller |nom=Dolors |any=1991 |article=L'entrevista que mai no va sortir |publicació=La Vanguardia|url=http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/rodoreda_entrevista.pdf|consulta=1 de desembre de 2008|data=Abril de 1991}}</ref>

| cita = Les coses eren boniques, la vida no gaire.

| lloc = ''Aloma''

| data = 1938

| notes =

| refs = <ref name="aloma" />

| cita = La [[tristesa]], que mai enganya, m'havia enganyat.

| lloc = ''Aloma''

| data = 1938

| notes =

| refs = <ref name="aloma" />

| cita = La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que em va deixar mig malalta.

| lloc = Pròleg de ''La plaça del Diamant'' (26a edició)

| data = =

| notes = Parlant de la creació de la ''Plaça del Diamant''.

| refs = <ref>{{citar publicació|cognom= Vilallonga |nom=Mariàngela |data=2008 |article=L'eclosió literària Ginebra |publicació= Revista de Girona|exemplar= Núm. 247 |url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/118584/151769 |pàgina=77 |consulta=9 de novembre de 2008}}</ref>

| cita = Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.

| lloc = Pròleg a Mirall Trencat

| data = 1974

| notes =

| refs = <ref>{{ref-llibre |cognom=Rodoreda|nom=Mercè|títol=Mirall trencat|editorial=Club Editor Jove|any=2008|lloc=Barcelona|pàgina =36 |isbn=9788473291149}}</ref>

| cita = La seva pintura és com la seva literatura: procés espiritual, experimentació ètica i estètica, un conjunt d'imatges obertes de bat a bat que no deixen impertèrrita la nostra mirada, que ens toquen.

| lloc =

| data =

| notes = Mercè Ibarz

| refs = <ref name="Rodpintura">{{ref-web |url=http://paper.avui.cat/article//cultura//148659/rodoreda/pintora.html |títol=Rodoreda, pintora |consulta=21-12-2008 |autor=Ada Castells |editor=[[Diari Avui]] |data=16 de desembre de 2008 }}</ref>