Jorge Luis Borges: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-) |
|||
Línia 1:
{{Persona
| nom
| imatge
| descripció
| Viquipèdia
| Viquitexts
| Commons
}}
'''{{w|Jorge Luis Borges}}''' (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986), va ser un escriptor argentí, un dels autors llatinoamericans més destacats de la seva generació i de la literatura espanyola en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra [[poesia|poètica]].
Línia 13:
{{Cita
| cita
| lloc
| data
| notes
| original = El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de los hombres no merecen tanto.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| lloc
| data
| notes
| original = ... la única cosa sin misterio es la felicidad, porque se justifica por sí sola.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| lloc
| data
| notes
| original = No estoy seguro de que yo exista, en realidad. Soy todos los autores que he leído, toda la gente que he conocido, todas las mujeres que he amado. Todas las ciudades que he visitado, todos mis antepasados...
| idioma
| refs
}}
Línia 45:
{{Cita
| cita
| lloc
| data
| notes
| original = El original es infiel a la traducción.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ...la literatura no es otra cosa que un sueño dirigido.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Negar la sucesión temporal, negar el yo, negar el universo astronómico, son desesperaciones aparentes y consuelos secretos. Nuestro destino no es espantoso por irreal: es espantoso porque es irreversible y de hierro. El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente, es real; yo, desgraciadamente, soy Borges.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Leer [...] es una actividad posterior a la de escribir: más resignada, más civil, más intelectual.
| idioma
| refs
}}
{{Cita|... Dante seria el símbol de l'[[home]], Beatriu el de la fe i [[Virgili]] el de la raó.|lloc= La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos|notes=|original=...Dante sería el símbolo del hombre, Beatriz el de la fe y Virgilio el de la razón.|idioma=Castellà|refs=}}
Línia 99:
{{Cita
| cita = Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense [[llibre]]s. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.
| lloc = ''El País''
| data = 9 d'octubre de 1985
| original = Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros. A lo largo de la historia el hombre ha soñado y forjado un sinfín de instrumentos. Ha creado la llave, una barrita de metal que permite que alguien penetre en un vasto palacio. Ha creado la espada y el arado, prolongaciones del brazo del hombre que los usa. Ha creado el libro, que es una extensión secular de su imaginación y, de su memoria.
| idioma = Castellà
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/1985/10/09/cultura/497660402_850215.html |títol=Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros |consulta= 9 març 2012 |cognom=Borges |nom=Jorge Luis |autorenllaç= |llengua= castellà |obra=El País |lloc=Madrid |editor=Ediciones El País |data=9 d'octubre de 1985}}</ref>
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ...no hay azar, [...] lo que llamamos azar es nuestra ignorancia de la compleja maquinaria de la causalidad...
| idioma
| refs
}}
Línia 120:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ... la venganza no es menos vanidosa y ridícula que el perdón.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original =
| idioma
| refs
}}
Línia 158:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ...hecho de polvo y tiempo, el hombre dura <br> menos que la liviana melodia, <br> que solo es tiempo.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = También el jugador es prisionero <br> [...] de otro tablero <br> de negras noches y de blancos días.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = La carga del pasado es infinita.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = He cometido el peor de los pecados <br> que un hombre puede cometer. No he sido <br> feliz.
| idioma
| refs
}}
Línia 218:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Lo cierto es que vivimos postergando todo lo postergable; tal vez todos sabemos profundamente que somos inmortales y que tarde o temprano, todo hombre hará todas las cosas y sabrá todo.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos.
| idioma
| refs
}}
Línia 257:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ...lo que decimos no siempre se parece a nosotros.
| idioma
| refs
}}
Línia 270:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = "Siempre" es una palabra que no está permitida a los hombres.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Las palabras son símbolos que postulan una memoria compartida.
| idioma
| refs
}}
Línia 294:
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Para ver una cosa hay que comprenderla. [...] Si viéramos realmente el universo, tal vez lo entenderíamos.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = ...ni el libro ni la arena tienen ni principio ni fin.
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo.
| idioma
| refs
}}
Línia 332:
{{Cita|Corol·lari. Cal rellegir a Borges una altra vegada.|autor= [[Roberto Bolaño]].|lloc= Derivas de la pesada |notes= Discurs pronunciat el desembre de 2002 per Roberto Bolaño|original=Corolario. Hay que releer a Borges otra vez.|idioma=castellà|refs=}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original =
| idioma
| refs
}}
{{Cita
| cita
| autor
| lloc
| data
| notes
| original = Olvídense de Borges, hay tantos otros muy superiores.
| idioma
| refs
}}
|