Joan Maragall i Gorina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot ordenant alfabèticament les categories
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
Línia 1:
{{Persona
| nom = Joan Maragall i Gorina
| imatge = Joan Maragall 1903.jpg
| descripció = Retrat de Joan Maragall fotografiat el 1903 per Pau Audouard
| Viquipèdia = Joan Maragall i Gorina
| Viquitexts = Autor:Joan Maragall i Gorina
| Commons = Category:Joan Maragall
}}
'''{{w|Joan Maragall i Gorina}}''' ([[Barcelona]], 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Línia 11:
== Cites ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] es desvetlla a la moderna vida europea.
| autor =
| lloc =
| data =
| notes = Sobre la Barcelona de 1888
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2074 |títol=Joan Maragall - Entrevistes |consulta=17 març 2012 |cognom= |nom= |obra= |editor=Associació d'Escriptors en Llengua Catalana |lloc=Barcelona |data= |llengua= }}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Nodreix l'amor de pensaments i absència, / i així treurà meravellosa [[flor]].
| lloc = Cauterets
| data = 26 de juliol de 1911
| notes = Primers versos del poema ''Nodreix l'amor'' de Joan Maragall
| refs = <ref name="hermes" />
}}
=== ''Visions i Cants'' (1900) ===
Línia 29:
[[Fitxer:Ramon Casas - MNAC- Joan Maragall- 027609-D 006599.jpg|thumb|250px|alt=Retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC a Barcelona.|Escolta, Espanya, — la veu d'un fill<br />que et parla en llengua — no castellana.]]
{{Cita
| cita = Al damunt dels nostres cants / aixequem una Senyera / que'ls farà més triomfants.
| lloc = El cant de la senyera
| data =
| notes = Fou escrita per Joan Maragall per a l'Orfeu Català
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://ca.wikisource.org/wiki/Visions_i_Cants/El_cant_de_la_senyera |títol=El cant de la senyera|consulta=27 febrer 2012|cognom=Maragall |nom=Joan |obra=Obres Completes d'en Joan Maragall |editor=Gustau Gili |lloc=Barcelona |data=1912 |llengua= }}</ref>
}}
{{Cita
| cita = La [[sardana]] és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan.
| lloc = La Sardana
| data =
| notes = Fou escrita per Joan Maragall per a l'Orfeu Català
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://ca.wikisource.org/wiki/Visions_i_Cants/La_sardana |títol=La sardana |consulta=27 febrer 2012 |cognom=Maragall |nom=Joan |obra=Obres Completes d'en Joan Maragall |editor=Gustau Gili |lloc=Barcelona |data=1912 |llengua= }}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Escolta, [[Espanya]], —la veu d'un fill / que et parla en llengua— no castellana.
| autor =
| lloc = ''Oda a Espanya''
| data =
| notes = La desfeta de l'Armada Espanyola a la Guerra de Cuba i la pèrdua de les últimes colònies d'Ultramar provoca una greu crisi d'identitat d'una Espanya subdesenvolupada, regida per una oligarquia agraria. Maragall expressa la manca de sensibilitat d'aquesta Espanya monàrquica i centralista a les diferents nacionalitats i llengües.
| refs = <ref name="espanya">{{ref-web |url=http://ca.wikisource.org/wiki/Oda_a_Espanya |títol=Oda a Espanya |consulta=27 febrer 2012 |cognom=Maragall |nom=Joan |obra=Obres Completes d'en Joan Maragall |editor=Gustau Gili |lloc=Barcelona |data=1912 |llengua= }}</ref>
}}
{{Cita
| cita = Hont ets, Espanya?—No't veig enlloc. / No sents la meva veu atronadora? / No entens aquesta llengua—que't parla entre perill / Has desaprès d'entendre an els teus fills? / Adéu Espanya!
| lloc = ''Oda a Espanya''
| data =
| notes = La pèrdua d'identitat pròpia i el desencantament d'una Espanya progressista tal com l'havia concebuda acaba amb una proclama a la desintegració amb Espanya
| refs = <ref name="espanya" />
}}
{{Cita
| cita = Cap á la part del Pírineu, / vora els serrats y arrán del mar, / s'obre una plana riallera: / es l'[[Empordà]].
| lloc = ''L'Empordà''
| data =
| notes = Fragment inicial de ''L'Empordà'' escrita per Joan Maragall per a l'Orfeu Català
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://ca.wikisource.org/wiki/Visions_i_Cants/L%27Empord%C3%A1 |títol=L'Empordà |consulta=27 febrer 2012 |cognom=Maragall |nom=Joan |obra=Obres Completes d'en Joan Maragall |editor=Gustau Gili |lloc=Barcelona |data=1912 |llengua= }}</ref>
}}
 
Línia 68:
Cites de l'''Elogi de la Paraula'' escrit per Joan Maragall l'any 1903 on formula el seu estil literari.
{{Cita
| cita = La [[paraula]] és la cosa més meravellosa d'aquest món, perquè en ella s'abracen i's confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa.
| notes =
| refs = <ref name="hermes" /><ref name="elogi" />
}}
{{Cita
| cita = Tots parlarem mig cantant amb veu de sortida de la terra de cadascú, menyspreant l'artifici de les llengües convencionals i cadascú s'entendrà només amb qui s'hagi d'entendre; però quan parli del fons de l'ànima amb amor, es farà entendre de tots aquells que en encantament d'amor l'escoltin: perquè en amor succeeix això, que mig entendre una paraula és entendre-la més que entendre-la del tot.
| notes =
| refs = <ref name="hermes" /><ref name="elogi" />
}}