Revisió del 11:42, 25 juny 2012 modifica Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.799 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:09, 2 gen 2013 modifica desfés Docosong (Discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 46.799 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 12: * "Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya." *Nota: Cita treta de la seva declaració al Jutjat d'Instrucció nº8 de Barcelona, el 17 de Desembre de 2002.<ref>[http://assemblea.org/DeclaracioaJutge17des02.doc Declaració al Jutjat núm. 8 de Barcelona, 17 de desembre de 2002]</ref> "[[Mohandas Gandhi\|Gandhi]] deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna [...] I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa. Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col·locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per què encara els seus enemics, molt més poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema." *Nota: Cita treta del seu discurs al Fossar de les Moreres durant un acte l'11 de setembre.<ref>[http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm Discurs al Fossar de les Moreres, l'11 de setembre del 2002]</ref> "Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts." === Discurs al Fossar de les Moreres (2002) === Recull de cites del discurs de Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002. Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació:<ref>{{citar web \|url=http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm \|títol=Discurs de Lluís Maria Xirinacs el passat 11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres (Barcelona) \|consulta= 2 gener 2013 \|cognom=Xirinacs \|nom=Lluís Maria \|lloc= \|editor= \|data=11 de setembre de 2002 \|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20091027094710/http://geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm \|arxiudata=27 d'octubre de 2009 }}</ref> === Testament ===▼ {{Cita Cites del text que deixà escrit al seu despatx de la Fundació Randa a [[Barcelona]], datada el 6 d'[[agost]] de 2007<ref>{{citar web \|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/2513142/noticia.html \|títol=Commoció per la mort de Lluís Maria Xirinacs \|consulta=11 agost 2010 \|obra={{w\|Vilaweb}} \|lloc=Barcelona \|editor=Partal, Maresma & Associats \|data=12 d'agost de 2007 }}</ref>:▼ \| cita = Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes. \| notes = }}▼ {{Cita \| cita = [[Gandhi]] deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna. \| notes = }} {{Cita \| cita = La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació. \| notes = }} {{Cita \| cita = La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble. \| notes = }} ▲=== Testament (2007) === ▲Cites del text que deixà escrit al seu despatx de la Fundació Randa a [[Barcelona]], datada el 6 d'[[agost]] de 2007:<ref>{{citar web \|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/2513142/noticia.html \|títol=Commoció per la mort de Lluís Maria Xirinacs \|consulta=11 agost 2010 \|obra={{w\|Vilaweb}} \|lloc=Barcelona \|editor=Partal, Maresma & Associats \|data=12 d'agost de 2007 }}</ref>: {{Cita \| cita = Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Linha 38 ⟶ 51: == Referències == {{referències\|~~refs=~~2}} ▲}} == Enllaços externs == * [http://www.xirinacs.org/wp/ Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs]

Lluís Maria Xirinacs i Damians: diferència entre les revisions