|
== Citacions ==
{{cita
| cita = La meva pàtria és allà on puc treballar. […] Pàtria és el lloc on a un el deixen treballar.
| autor =
| lloc = ''La barbarie de la ignornacia''
| data = 1999
| notes =
| original = Mi patria está dónde yo puedo trabajar. […] Patria es el lugar en el que a uno le dejan trabajar.
| refs = <ref name="barbarie">{{ref-llibre |títol=La barbarie de la ignorancia. George Steiner en diálogo con Antoine Spire |pàgines=51 |lloc=Madrid |editorial=Taller de Mario Muchnik |any=1999 |isbn=84-92-3869-8-3 |consulta=9 febrer 2020}}</ref>
}}
{{cita
| cita = Una universitat digna d'aquest nom no és altra que aquella en la qual l'estudiant es posa en contacte personal amb l'aura i l'amenaça de l'excel·lència i s'hi fa vulnerable. […] Potser no aprenen res durant la universitat, no entenen el sentit, […]. Però això no té massa importància perquè al capdavall no hi fa res: quan un home o una dona jove han estat exposats al virus de l'absolut, quan han sentit, vist, flairat, la febre en els que persegueixen la veritat de manera desinteressada, alguna cosa d'aquella resplendor persistirà. Aquests homes i dones estaran equipats per a la resta de les seves vides, encara que duguin una existència normal o mediocre, d'un salvavides contra el buit.
| lloc = ''Errata''
| data = 5 de febrer de 2020
| notes = recitat per Xavier Antich a ''El racó de pensar'' de ''El matí de Catalunya Ràdio''
| refs = <ref name=catradio>{{ref-web |url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/xavier-antich-steiner-el-salvavides-contra-el-buit/audio/1062668/ |consulta=9 febrer 2020 |títol=Xavier Antich: "Steiner, el salvavides contra el buit" |obra=El racó de pensar |editor=El matí de Catalunya Ràdio |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200207151035/https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/xavier-antich-steiner-el-salvavides-contra-el-buit/audio/1062668/ |arxiudata=1581088235 }}</ref>
}}
{{cita
| cita = […] el que m’aterreix terriblement és la possibilitat d’alguna malaltia mental […], així que cada dia faig exercicis de memòria. El que faig és molt senzill. Agafo un llibre, qualsevol, i intento traduir algun passatge en les meves quatre llengües: francès, anglès, alemany i italià. El cervell és un múscul, i el seu funcionament depèn de l’exercici.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila>{{ref-notícia |cognom=Capdevila |nom=Carles |títol=George Steiner: "L'ésser humà és un animal que sap i pot somriure" |publicació=Ara |url=https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Lesser-huma-animal-pot-somriure_0_1291670834.html |consulta=9 febrer 2020 |data=25/01/2015}}</ref>
}}
{{cita
| cita = Els mitjans electrònics són l’espionatge d’avui dia. Un cop ets a la xarxa, no hi ha secrets que puguis guardar.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = Intento aprendre, perquè l’aprenentatge és l’oxigen de la supervivència.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = Considero que la major part dels polítics són gent vulgar i ignorant. Mai havíem tingut tan mals governants. On són les grans veus? On són les grans presències filosòfiques? No hi són, i des de fa temps […]. A molta gent ja no li interessen els processos polítics i podem endur-nos sorpreses molt desagradables en els pròxims anys, quan els partits extremistes siguin els únics amb un programa polític actiu. On és el centre liberal?
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = No tenim la paraula adequada per a un sistema on els diners són l’únic poder absolut. Si no tens diners, no comptes per a res. Els que treballem en humanitats estem totalment indefensos davant el gran capital.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = El període entre les dues guerres mundials va ser només un armistici. I no ens n’oblidem mai: entre l’agost del 1914 i el maig del 1945, 70 milions de persones -homes, dones i nens- van morir per la violència, la fam, la deportació o els bombardejos. 70 milions.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = En l’època de la generació del meu pare, abans del 1914, fins i tot la gent realista creia que una educació alta, més cultura i el moviment lliure de les persones humanitzaria el món. Estaven completament equivocats. La inhumanitat dels camps de concentració, les massacres de milers de milions de persones van mostrar que les humanitats estaven indefenses. I, en alguns casos, fins i tot van contribuir a aquests horrors. Coneixem grans artistes i pensadors que eren a la banda de la barbàrie.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = L’acte de crear és profundament diferent de la més brillant de les opinions. A mi m’agrada l’opinió, jo hi he contribuït, però no és creació. […] El misteri de la creació és el que m’ha fascinat tota la vida. […] Hi ha una gran diferència entre opinió i creació. […] La meravella dels grans creadors és una cosa que simplement no entenem. […] No ho sabem, i espero que mai ho descobrim.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = Les escoles han abandonat l’art de la memòria. Quan jo vaig començar a estudiar, al liceu francès, cada dia apreníem una petita part d’un poema. Jo intento seguir aprenent així. El que aprens de memòria no t’ho pot treure ningú. És segur. […] Un sistema educatiu que abandona la memòria per a mi és pecat, és diabòlic. […] Cap policia ni censor pot treure’t el que tens dins si ho has memoritzat.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = Com més llengües sapiguem, millor. Cada llengua és una finestra a un nou món.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = La gran pregunta que ha dominat la meva vida és: “per què la joia filosòfica, estètica i moral ha participat, i no ha previngut, el sadisme i la inhumanitat?” Aquesta és la pregunta per la qual espero ser una mica conegut. I no en tinc la resposta.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = ¿Podria ser que la ficció de les humanitats sigui tan forta que no tornem a la realitat? ¿Podria ser que una gran educació estètica deshumanitzi? Espero que no. Però m’ho segueixo preguntant. No sentim els plors al carrer, sentim els plors de Cordèlia. En aquest sentit, la meva vida ha sigut un fracàs.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila. La menció de Cordèlia fa referència al personatge de ''El rei Lear'', de William Shakespeare
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = La gran pregunta que ha dominat la meva vida és: “per què la joia filosòfica, estètica i moral ha participat, i no ha previngut, el sadisme i la inhumanitat?” Aquesta és la pregunta per la qual espero ser una mica conegut. I no en tinc la resposta.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = Si em fa definir l’ésser humà, li diré que és un animal que pot somriure. És el màxim que puc acostar-me a una definició.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = […] mentre pugui llegir un nou llibre, escoltar una nova peça de música i veure una nova peça d’art, la vida encara és molt, molt interessant. […] Si li interessa alguna cosa -no importa què: col·leccionar segells o menjar pastissos de xocolata-, si li interessa apassionadament, no pot passar-li res, perquè forma part d’alguna cosa més gran que vostè mateix. […] Tenir una afició significa formar part d’alguna cosa més gran que tu mateix, d’una cosa que continuarà quan tu ja no hi siguis.
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
{{cita
| cita = El luxe més car avui dia és el [[silenci]].
| lloc = Diari ''Ara''
| data = 25 de gener de 2015
| notes = En una entrevista amb Carles Capdevila
| refs = <ref name=capdevila />
}}
== Citacions sobre George Steiner ==
{{cita
| cita = Davant de la tendència cada cop més gran a escriure sobre allò escrit, a comentar els comentaris, a interpretar les interpretacions, Steiner, lúcid representant d'un humanisme en vies d'extinció, ha dedicat totes les seves energies a tornr-nos l'entusiasme per uns plaers que cada dia semblen més estranys: tornar a la lectura dels grans mestres, però no per una simple voluntat d'erudició o de coneixement, inó per una necessitat moral, convençut com està que en la lectura s'aprèn (i es desaprèn) per a la vida.
| autor = Xavier Antich
| lloc = ''La Vanguardia''
| data = 10 de maig de 2001
| notes = En motiu de la concessió del Premi Príncep d'Astúries a George Steiner
| original = Frente a la tendencia cada vez mayor a escribir sobre lo escrito, a comentar los comentarios, a interpretar las interpretaciones, Steiner, lúcido representante de un humanismo en vías de extinción, ha dedicado todas sus energías a devolvernos el entusiasmo por unos placeres que cada día parecen más raros: volver a la lectura de los grandes maestros, pero no por una simple voluntad de erudición o de conocimiento, sino por una necesidad moral, convencido como está de que en la lectura se aprende (y se desaprende) para la vida.
| refs = <ref name="antich">{{ref-notícia |cognom=Antich |nom=Xavier |títol=Al norte del futuro |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/05/10/pagina-40/34175954/pdf.html |consulta=9 febrer 2020 |data=10 maig 2001}}</ref>
}}
| 