Revisió del 02:10, 23 des 2018 modifica InternetArchiveBot (Discussió \| contribucions) Bots 6.568 edits Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat #IABot (v2.0beta10ehf1) ← Edició anterior		Revisió del 00:03, 3 juny 2019 modifica desfés BOTerut (Discussió \| contribucions) Bots 2.160 edits m Bot esborrant espais innecessaris Edició següent →
Línia 37: === ''{{w\|Les flors del mal}}'' (1857) === {{cita \| cita = És l'Avorriment! [...] Lector, tu ja coneixes aquest delicat monstre, / —Lector hipòcrita, —company meu, —mon germà! \| lloc = «AU LECTEUR» \| data = \| original = C'est l'Ennui! [...] Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat, / —Hypocrite lecteur, —mon semblable, —mon frère! \| idioma = francès \| notes = \| refs ={{sfn\|Baudelaire\|1861\|p=7}} }} {{cita \| cita = [[Glòria]] i lloança a tu, Satanàs, en les altures / del [[cel]], on vas regnar, i en les profunditats / de l'[[infern]], on somies, derrotat, en silenci! / Fes que la meva ànima, sota l'arbre de la [[Ciència]], / al teu costat reposi, quan sobre el teu front / igual que un temple nou les seves branques expandeixi! \| lloc = 'PRIÈRE', «Les Litanies de Satan» \| data = \| original = Gloire et louage à toi, Satan, dans les hauteurs / Du Ciel, où tu régnas, et dans les profondeurs / De l’Enfer, où, vaincu, tu rêves en silence ! / Fais que mon âme un jour, sous l’Arbre de Science, / Près de toi se repose, à l’heure où sur ton front / Comme un Temple nouveau ses rameaux s’épandront ! \| idioma = francès \| notes = \| refs ={{sfn\|Baudelaire\|1861\|p=291}} }} === ''{{w\|Els paradisos artificials}}'' (1860) === {{cita \| cita = Els temperaments humans no són pas també tan infinitament variats com les dosis químiques? \| lloc = «Un mangeur d'opium», capítol IV 'Tortures de l'opium', ''Les Paradis artificiels'' \| data = \| original = Les tempéraments humains ne sont-ils pas aussi infiniment variés que les doses chimiques ? \| idioma = francès \| notes = \| refs ={{sfn\|Baudelaire\|1869\|p=227}} }} {{cita \| cita = [[Honoré de Balzac\|Balzac]] sens dubte pensava que no hi ha [[vergonya]] més gran per l'[[home]] ni patiment més viu que perdre la voluntat. El vaig veu un cop, en una reunió on es parlava dels efectes prodigiosos del [[haixix]]. Escoltava i preguntava amb una atenció i vivacitat divertides. \| lloc = «Le Poème du haschisch», capítol V 'Morale', ''Les Paradis artificiels'' \| data = \| original = Balzac pensait sans doute qu’il n’est pas pour l’homme de plus grande honte ni de plus vive souffrance que l’abdication de sa volonté. Je l’ai vu une fois, dans une réunion où il était question des effets prodigieux du haschisch. Il écoutait et questionnait avec une attention et une vivacité amusantes. \| idioma = francès \| notes = \| refs ={{sfn\|Baudelaire\|1869\|p=19}} }}

Charles Baudelaire: diferència entre les revisions