Els darrers dies de la Catalunya republicana: diferència entre les revisions

| cita = [[Barcelona]] ha resistit gairebé més enllà de les forces humanes. Ha aguantat dos anys seguits els reiterats bombardeigs, les alarmes contínues, les incomoditats creixents, la constant insuficiència i la freqüent paralització dels mitjans de locomoció i transport, l’escassetatl'escassetat extrema dels queviures. Ha treballat, ha mantingut la vida quotidiana, ha donat un gros percentatge de combatents als exèrcits de Catalunya i de la República. Ha acollit amb [[dolor]], però amb enteresa, tota la [[pluja]] d'adversitats de la lluita. S'ha empobrit, s'ha amagrit, s'ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances. Per a altres ciutats, corones heroiques, per a Barcelona, càrregues i insults.

| cita = Cada carro és una família que se’nse'n va; cada renglera de carros és una vila que es buida.

| cita = Ací hi ha alguna cosa que s’acabas'acaba, que panteixa, que mor tràgicament. Sota els meus peus, la [[sòl|terra]] de [[Catalunya]] s’enfonsas'enfonsa. Tinc la certitud de perdre-la, dintre de molt poc temps i qui sap per quant.

| cita = Quan un ha temut de veure’sveure's separat dels seus, esgarriats potser per aquelles rutes tràgiques de la frontera, sota la triple amenaça de la guerra, de la nit i de la tempesta, el sol fet de tenir-los tots al voltant, dins la gran sala del mas, és un inefable conhort.

| cita = Sembla que, aprimada la pell pel [[dolor]], l’ànimal'ànima dels homes es transparenti. El cansament físic no és res al costat de la depressió moral.

| cita = Els intel·lectuals tenen la creença –ben justificada en uns casos, no tant en altres– d’ésserd'ésser un valor positiu i permanent, que en una banda o altra, més aviat o més tard, tornarà a ésser reconegut i cotitzat. Els polítics, els que només són polítics, tenen la sensació que llur eclipsi pot ésser definitiu.

| cita = Un arribista o un aprofitador que després d’haverd'haver-se enfilat més o menys amunt, cau de sobte, té la impressió que ha arribat la fi del món; sense el càrrec polític, sense el sou oficial, sense la mica de fatxenderia, llur vàlua petita o nul·la apareix clarament, àdhuc als propis ulls.

| cita = Els idealistes, deprimits i tot, mantenen encesa la flama espiritual. Veuen millor les perspectives del temps. Sostinguts per la suprema esperança, es senten més disposats a sofrir i més inclinats a creure en el pròxim o llunyà redreçament. No tot s’has'ha enfonsat, no tot s’has'ha perdut per a ells, per a la idea, per a [[Catalunya]].

| cita = La capital de Catalunya ha estat ocupada el mateix dia de l’aniversaril'aniversari de la batalla de Montjuïc. Les divisions navarreses i marroquines han pres, al cap de prop de tres segles, una revenja de la victòria catalana del 1641 damunt l’exèrcitl'exèrcit del Marquès de Los Vélez.

| cita = En qualsevol dia que Barcelona hagués caigut, la seva caiguda m’hauriam'hauria ferit l’ànimal'ànima; però la coincidència del dia atziac amb l’efemèridel'efemèride històrica, fa més [[dolor]]osa la meva ferida. Hauran pensat els invasors en aquesta data? L’hauranL'hauran buscada deliberadament? Em sembla que no. Així i tot, en la coincidència de les dates veig un sarcasme que m’humiliam'humilia com a patriota i com a historiador.

| cita = Perdre [[Barcelona]] és, per a [[Catalunya]], molt més que perdre un membre, una entranya: és perdre la [[força]] que fa viure. Recordo aquella frase d’und'un general de Felip V: «Per a abatre [[Catalunya]], cal descarregar els cops damunt del seu cap, [[Barcelona]]».

| cita = Catalunya, després d’haverd'haver fet el major esforç, d’haverd'haver tingut el major nombre de baixes, d’haverd'haver sofert amb major intensitat l’horrorl'horror dels bombardeigs aeris i d’haverd'haver tingut els majors perjudicis econòmics, tindrà finalment la culpa d’haverd'haver perdut la guerra, mentre que Madrid seguirà tenint la fama d’heroismed'heroisme, amb tot i la seva inacció de vint mesos.

| cita = Sense negar als madrilenys cap dels alts mèrits contrets durant el mig setge a què han estat sotmesos, cal recordar els fets següents: que la capital espanyola fou salvada principalment pels voluntaris internacionals; que de tota l’Espanyal'Espanya republicana hi acudiren tropes, i que Catalunya hi envià la columna Durruti, formada per les millors forces de xoc que aleshores tenia, dues columnes de la UGT catalana, una altra d’Estatd'Estat Català i una altra de guàrdies civils triats.

| cita = Sortim d’und'un Estat i entrem en un altre; sortim d’und'un país en guerra i entrem en un país en pau; sortim de la persecució de l’l'[[enemic]] i entrem en la protecció d’unad'una altra sobirania.

| cita = Les dues majors culpes de Negrín com a governant són l'haver imposat un caràcter partidista –no ja polític– al comandament de l'exèrcit de la República, i l'haver donat als catalans la sensació que, àdhuc dins el règim republicà i en els moments transcendentals d’unad'una guerra, eren manats i malmenats per una gent hostil.

'''[XI.13] La guerra que s’havias'havia de perdre'''

| cita = L'esdevenidor de la Catalunya nacional no és un problema de secessions ni d’esmicolamentd'esmicolament, sinó un alt i vast problema de reconstrucció de pobles en la pau, en la [[llibertat]], en la relació fecunda de les cultures múltiples i diverses.

'''[XI.20] Jurament de l’exiliatl'exiliat'''