Antoni Maria Alcover i Sureda: diferència entre les revisions

| cita = L'[[amor]] y l'entusiasme que demostrau per la nostra llengua, vos honren fora mida. Per un poble, estimar sa llengua es signe de vitalidat y de plenitut de vida intel·lectual. Son els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèxer y qu'ells meteis accepten y firmen sa sentencia de [[mort]]; son els pobles axí, que desprecíen, desjecten y abandonen sa propia llengua.

| cita = Ni [[Catalunya]] espanyola ni [[Catalunya]] francesa, ni les Balears ni València son pobles vensuts; cap d'ells es de civilisació inferior a la dels altres pobles amb-e qui formen un Estat. Si s'uniren an aquells pobles, va esser perque volgueren y conservant tots els drets.

| cita = La llengua que parlen Catalunya espanyola y Catalunya francesa, les Illes Balears y el reine de València, es la metexa amb poques diferencies, y que es ademés la metexa llengua dels grans reis En Jaume y En Pere, del B. [[Ramon Llull]], Fr. Eiximenis, En [[Ramon Muntaner]], En Jaume Roig, Sant Vicenç Ferrer, N'[[Ausiàs March]] y En [[Joanot Martorell]], y que por lo tant la llengua d'aquests escriptors imponderables no es [[mort]]a ni enterrada, sino ben viva, polent y llampant en les diferents regions que la parlen.

| cita = De lo que som inimichs amb tot lo nostre cor, amb tota la nostra anima, es de que‘sque's desprecíi, de que‘sque's desjecti, de que s'abandón la llengua propia, y de que, negantli tots els seus drets, totes les seves prerrogatives de llengua propia, les concedesquen a una llengua estranya.