Nàufrags: diferència entre les revisions

| cita = Mossèn Joaquim, entretant, fugí dels homes i de les coses, engelosit del sentiment nou que havia infantat son cor. En sa cambra monacal li plaïa saturar-se de tristesa, lliurar-se tot ell passivament a l'escomesa lenta d'un romàntic penar, que era així com la iniciació d'un gran [[misteri]], com el desig d'una suaitat impossible, d'una dolcesa vedada.