Eco
fenomen acústic degut al reflex del so que arriba a l'oient amb un retard després del so directe
L'eco o tornaveu és un fenomen relacionat amb la reflexió del so. El senyal acústic original s'ha extingit, però encara torna so en forma d'ona reflectida.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Endevinalles
modifica- En el meu néixer el meu morir,
encar que sens cos i sens ànima,
a cops torbo la calma plàcida
d'aquell que m'arriba a oir.
La meva missió és repetir
el que escolto als demés,
per això sense més
ni més causo tanta basarda i paor
que algun tonto o somniador
es creu que Satanàs és.[1]
- (var.) En el néixer el meu morir,
no tinc cos ni ànima,
orbo la calma plàcida
d'aquell que m'arriba a oir;
la meva missió és repetir
el que escolto als demés;
per això sense més
ni més causo basarda i paor
que algun tonto o somniador
es creu que Satanàs és.[2]
- Neixo tan sols per morir
i no tinc cos ni ànima
i visc per deixar-me oir.[3]
- (var.) Neixo tan sols per morir
i no tinc ni cos ni ànima
i visc per deixar-me oir.[2]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).