L'eco o tornaveu és un fenomen relacionat amb la reflexió del so. El senyal acústic original s'ha extingit, però encara torna so en forma d'ona reflectida.

Eco
Seurat L'Echo.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata


EndevinallesModifica

  • En el meu néixer el meu morir,
    encar que sens cos i sens ànima,
    a cops torbo la calma plàcida
    d'aquell que m'arriba a oir.
    La meva missió és repetir
    el que escolto als demés,
    per això sense més
    ni més causo tanta basarda i paor
    que algun tonto o somniador
    es creu que Satanàs és.[1]
(var.) En el néixer el meu morir,
no tinc cos ni ànima,
orbo la calma plàcida
d'aquell que m'arriba a oir;
la meva missió és repetir
el que escolto als demés;
per això sense més
ni més causo basarda i paor
que algun tonto o somniador
es creu que Satanàs és.[2]
  • Neixo tan sols per morir
    i no tinc cos ni ànima
    i visc per deixar-me oir.[3]
(var.) Neixo tan sols per morir
i no tinc ni cos ni ànima
i visc per deixar-me oir.[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).