Discussió:John Stuart Mill/Arxiu 1

Sense verificar

• No som tan ridículs com per proposar que els professors no han d'establir les seves pròpies opinions com si fossin les correctes i fer us de tota la seva energia per mostrar la seva veritat en la llum més intensa.

• Original: We are not so absurd as to propose that the teacher should not set forth his own opinions as the true ones and exert his utmost powers to exhibit their truth in the strongest light.
• "Civilization," London and Westminster Review (April 1836)

• La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.

• Original: Society can and does execute its own mandates: and if it issues wrong mandates instead of right, or any mandates at all in things with which it ought not to meddle, it practises a social tyranny more formidable than many kinds of political oppression, since, though not usually upheld by such extreme penalties, it leaves fewer means of escape, penetrating much more deeply into the details of life, and enslaving the soul itself.

• Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.

• L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.

• La veritat guanya més amb els errors d'un que, amb el degut estudi i preparació, pensa per ell mateix, que amb opinions certes d'aquells que només les recolzen perquè no es volen esforçar a pensar.

• Capítol II.

• La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.

• L’estàndard utilitarista, si bé tolera i aprova aquells desitjos adquirits fins a un punt més enllà del qual serien més lesius que no favorables a la felicitat general, imposa i requereix que cultivem l’amor a la virtut, ja que es troba per damunt de totes les coses importants per a la felicitat.

• Tenir un dret és, a parer meu, tenir alguna cosa el gaudi de la qual m'ha de garantir la societat. Si algun contradictor em pregunta per què me l'han de garantir, no li puc donar altra raó que per utilitat general.