Discussió:Hannah Arendt/Arxiu 1
 |
Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Hannah Arendt. |
Discussió
Sense format
- El mal no és mai `radical´, solament és extrem, i careix de tota profunditat i de qualsevol dimensió demoníaca. Pot créixer desmesuradament i reduir tot el món a deixalles precisament perquè s'extén com un fong per la superfície. És un `desafiament al pensament´, com vaig dir, perquè el pensament tracta d'aconseguir una certa profunditat, anar a les arrels i, en el moment mateix en què s'ocupa del mal, se sent decepcionat perquè no troba res. Això és la `banalitat´. Solament el bé té profunditat i pot ser radical.
- Font: "Eichmann en Jerusalem" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Barcelona, Paidós, 2005, pàgina 150.
- Traducció: Miguel Candel.
- Mai a la vida he estimat a cap poble ni col·lectiu, ni al poble alemany, ni al francès, ni al nordamericà, ni a la classe obrera, ni a res semblant. En efecte, solament 'estimo' als meus amics i l'únic gènere d'amor que coneixo i en el que crec és l'amor a les persones.
Font: "Eichmann en Jerusalén" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. **Barcelona, Paidós, 2005, página 145.
- Traducció: Miguel Candel.
Sense referències
En la mesura en que realment es pugués arribar a superar el passat, aquesta superació consistiria en narrar el que va succeir.
Tots els homes, tot i que han de morir, no han nascut per morir, sinó per innovar.
Ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat pública, ningú pot ser lliure sense l'experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part del poder polític.
Noblesa, dignitat, constància i cert coratge rialler. Tot el que constitueix la grandesa segueix sent essencialment el mateix a través dels segles.
Si algú és atacat com a jueu, cal que es defensi com a jueu. No com a alemany, ni com a ciutadà del món, ni com a defensor dels drets humans o el que sigui.
Un home atacat com a jueu no es pot defensar com a anglès o francès. Això portaria al món a creure que, al capdavall, no s'està defensant a ell mateix.