Discussió:Gustave Flaubert/Arxiu 1
 |
Aquesta pàgina mostra l'arxiu d'una pàgina de discussió. No modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la pàgina Discussió:Gustave Flaubert. |
Sense referències
- Al final el treball acaba essent el millor mitjà de passar la nostra vida.
- Estima l'art. De totes les mentides és, si més no, la menys fal·laç.
- Crec que si mirem sempre al cel acabarem tinguent ales.
- Quan siguem vells els petits hàbits es tornen grans tiranies.
- Descriure és una venjança.
- L'art és, de totes les mentides, la que enganya menys.
- L'autor ha d'estar en la seva obra com Déu en l'univers: present a tot arreu, però en cap visible.
- L'estil, com l'aigua, és millor com menys sap.
- L'estil és la vida i la sang del pensament.
- El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Heus aquí per què se'ns escapa el present.
- Cal esperar quan s'està desesperat, i caminar quan s'espera.
- La humanitat és com és, no es tracta de canviar-la, sinó de conèixer-la.
- La imbecil·litat és una roca inexpugnable: tot el que xoca contra ella es trenca.
- Els records no poblen la nostra soledat, com se sol dir; abans al contrari, la fan més profunda.
- Un home que jutja a un altre home és un espectacle que em faria esclatar de riure, si no em donés pietat.
- No llaura un el seu destí, ho aguanta.
- No li doni armes al món, ja que la falta contra vostè
- Aneu amb compte amb els teus somnis; són la sirena de les ànimes. Elles canten, ens criden, les seguim i mai retornem.
- Un amic que mor, és una cosa de vostè que mor.