Discussió:Benet XVI/Arxiu 1

Sense referències

Sense referències

• Davant tot hem de tenir un gran respecte per les persones homosexuals, que sofreixen i que intenten trobar una manera adequada de viure. Però la forma jurídica de matrimoni homosexual, en realitat no els ajuda.

• Quantes vegades els signes de poder ostentats pels potents d'aquest món són un insult a la veritat, a la justícia i a la dignitat de l'home! Quantes vegades les seves cerimònies i les seves paraules grandiloqüents, en realitat, no són més que mentides pomposes, una caricatura de la tasca a la qual s'han de per el seu ofici, el de posar-se al servei del bé.

• Déu vulguis que estimem, que siguem imatge i semblança seva. Perquè, com diu Sant Joan, Ell és Amor.

• L'ateisme i el secularisme deshumanitzant són les plagues del nostre temps.

• L'enfonsament del comunisme no significa automàticament la bondat del capitalisme.

• El paper de la dona ha estat importantíssim en tots els períodes de l'Església, però de vegades és un paper molt desconegut. A la meva pàtria, la missió catòlica només va començar a ser fecunda en el moment en què van arribar les dones. Sant Bonifaci deia que sense les dones, la fe no pot tocar el cor. En les missions, les dones eren les que feien amable l'Església, perquè en mostraven la maternitat. A Sudamèrica, el camí de l'Església va començar quan apareix la Verge.

• En una societat on no hi ha alguna cosa pel que valgui la pena morir, tampoc hi ha res pel que valgui la pena viure.

• Anar contracorrent i resistir als ídols de la societat contemporània forma part de la missió de l'Església.

• L'homosexualitat és un desordre objectiu. L'Església Catòlica ha d'acollir amb respecte, compassió i delicadesa a totes les persones homosexuals, però exigint-los també que visquin en castedat.

• La síntesi entre catolicitat i unitat és una simfonia, no és uniformitat. Ho van dir els Pares de l'Església. Babilònia era uniformitat, i la tècnica crea uniformitat. La fe, com es veu en Pentecostes en on els apòstols parlen tots els idiomes, és simfonia, és pluralitat en la unitat.

• La veritat no es determina mitjançant un vot de la majoria.

• El que caracteritza el poder de l'Església no pot ser mai el tipus de poder de la sobirania política o de domini de la tècnica. Tal afirmació no intenta condemnar el poder polític com tal, tampoc condemna l'espasa de la justícia que apareix en la carta als romans. El que condemna és la identificació de l'Església amb el poder polític.

• Els catòlics han d'estar atents i vigilants, perquè existeixen forces i grups que volen destruir la fe.

• La decisió majoritària no resol la qüestió de les bases ètiques del dret i de les coses irrevocablement justes.

• Els drets humans són un repertori d'elements normatius que s'han sostret al joc de les majories.

• La qüestió de la veritat és la qüestió essencial de la fe cristiana.

• La qüestió de la llei i l'ètica s'ha desplaçat per a frenar el poder anònim del terrorisme global.

• Només a partir d'una identitat bé definida es pot discutir.

• És necessari un diàleg obert i franc entre qui representen la fe cristiana i els no creients en les seves distintes modalitats. Tenim la responsabilitat conjunta de recuperar l'equilibri entre el nostre poder tècnic i la nostra capacitat moral.

• Existeixen valors que se sustenten en l'essència del ser humà.

• La ciència com tal no pot generar una ètica i no s'obté una consciència ètica mitjançant debats científics.

• És bé plantejar-se la qüestió de si raó i religió no haguessin de limitar-se recíprocament.

• El que m'omple d'estupor no és la incredulitat sinó la fe. El que em sorprèn no és l'ateu, sinó el cristià.

• En la mesura en què ens apropem a Crist, també en la nostra vida veritat i caritat es fonen. La caritat sense veritat seria cega; la veritat sense caritat és com un címbalo que tintinea.

• El talent que se'ns ha donat, el tresor de la veritat, no s'ha d'amagar, ha de transmetre's a uns altres amb audàcia i valentia, perquè sigui eficient i, canviant la imatge, perquè penetri i renovi la humanitat com fa el llevat.

• La recerca de la veritat per part del creient es realitza confrontant la recerca de la Paraula proclamada i la recerca de la raó. D'aquesta manera, per una part, la fe s'aprofundeix i purifica, i, per una altra, el pensament també s'enriqueix, perquè se li obren nous horitzons.

• Pensem que l'oració és alguna cosa intimista. Ja no creiem tant, segons em sembla, en l'efecte real, històric de l'oració.

• L'Església ha d'ensenyar l'art de viure bé, l'art de la felicitat. Vosaltres sou el poble de les bonaventures va dir Joan Pau II als joves de Toronto.

• El món ens aconsella l'agnosticisme, pensar que som massa petits, que la nostra raó és massa fràgil per a creure en Déu. En canvi, milions de persones segueixen creient. Aquest és el miracle. El signe que Déu obra enmig de nosaltres.

• En molts aspectes el socialisme democràtic resultava i resulta proper a la doctrina social catòlica. En tot cas, ha contribuït notablement a la formació d'una consciència social.

• Podem aprendre moltes coses de la mística asiàtica. Al seu torn, la mística femenina cristiana medieval i, sobretot, la gran mística castellana tenen un significat important en el diàleg interreligiós.

• Mostra'm també allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs solament coses malvades i inhumanes, com la seva directiva de difondre per mitjà de l'espasa la fe que ell predicava.
  • Nota: Paraules de l'emperador bizantí Manel II, (del seu setè col·loqui amb un persa) editat pel professor Theodore Khoury, i citat al seu torn per Benet XVI el 14 de setembre de 2006 en un discurs pronunciat en la Universitat de Ratisbona.

• Matar a innocents en nom de Déu és una ofensa contra Ell i contra la dignitat humana.