Claude Lévi-Strauss
antropòleg i etnologista belga
Claude Lévi-Strauss (Brussel·les, 28 de novembre de 1908 - 16è districte de París, 30 d'octubre de 2009) fou un antropòleg francès.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Brussel·les (Bèlgica), 28 de novembre de 1908 |
| Mort |
16è districte de París (França), 30 d'octubre de 2009 (100 anys) |
| Ocupació | Filòsof, polític, antropòleg, fotògraf, pedagog, escriptor, catedràtic, sociòleg, psicòleg, mitògraf, etnòleg i investigador |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- (en francès) Le monde a commencé sans l'homme et il s'achèvera sans lui.
Tristos tròpics (Tristes Tropiques), 1955.
- La vida social consisteix a destruir el que li dona el seu aroma.[1]
- (en francès) La vie sociale consiste à détruire ce qui lui donne son arôme.
- Tristos tròpics (Tristes Tropiques), 1955.
- La llengua és una raó humana que té les seves raons i que l'home no coneix.[1]
- (en francès) La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.
- El Pensament salvatge ( La pensée sauvage), 1962.
- La veritable democràcia... és la vida comunal, fins i tot la de la més reduïda comunitat.[2]
- Una hora amb Lévi-Strauss, agost de 1967.
Premi Internacional Catalunya (2005)
modificaRecull de citacions del discurs de Claude Lévi-Strauss en l'acte de lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya:
- He conegut una època en què la identitat nacional era l'únic principi concebible de les relacions entre els Estats. Ja sabem quins desastres en resultaren.[3]
- La nostra euroregió crea entre els països noves relacions que ultrapassen fronteres i contrabalancen les antigues rivalitats pels lligams concrets que prevalen a escala local sobre els plans econòmic i cultural.[3]
- El Renaixement va trobar en la literatura antiga el mitjà de posar la seva pròpia cultura en perspectiva, tot confrontant les idees contemporànies amb les d'altres temps i llocs.[4]
- Els drets de la humanitat deixen de valer en el moment que el seu exercici posa en perill l'existència d'altres espècies.[4]
- El dret a la vida i al lliure desenvolupament de les espècies vives encara representades a la Terra és l'única cosa que es pot considerar imprescriptible, per la senzilla raó que la desaparició d'una espècie qualsevol crea un buit, irreparable, a escala nostra, en el sistema de la creació.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Claude Lévi-Strauss a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Mora, 1967.
- ↑ 3,0 3,1 «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1413901168. [Consulta: 22 setembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lévi-Strauss, Claude. «L'Etnòleg enfront de les identitats nacionals». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 28 setembre 2013].[]
Bibliografia
modifica- Mora, V. «Una hora amb Lévi-Strauss». Serra d'Or, 8, (agost 1967).