Cella
La cella és el conjunt de pèls situats a la vora superior de cadascun dels ulls, amb funció protectora.
 Cella | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modificaFrases fetes i locucions
modifica
- Alçar ses ceies.[3]
Deixar anar la mala cara, deixar de mostrar irritació (Mall.).
- Arrufar o arrugar les celles.[3]
- Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació.
- Cremar-se les celles.[4]
- Estudiar amb gran atenció i fatiga una cosa difícil.
- Estar (d'una persona o cosa) fins a les celles.[3]
- Estar molt fart d'algú o de quelcom.
- Fer celles.[3]
- Fer cara irada, expressar irritació amb el posat de la cara
- Ficar-se (una cosa) entre cella i cella.[4]
- Ficar-se o tenir una idea fixa damunt una cosa.
- No veure's ses ceies.[3]
- Tenir molta ràbia, estar molt irat (Mall.).
- Pelar-se ses ceies.[3]
- Demostrar gran enuig o irritació (Mall.).
- Posar-se ses ceies davant ets uis.[3]
- Fer molt mala cara, manifestar molta irritació (Mall.).
- Rapar-se ses ceies.[3]
- Fer-se creus d'una cosa, no poder-se'n avenir, trobar-la estranya de tot (Mall.).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Cella». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2012].
<ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.