Carolina Coronado
Escriptora espanyola
Carolina Coronado (Almendralejo, 12 de desembre de 1823 – Vila de Mitra, 15 de gener de 1911) va ser una escriptora espanyola del Romanticisme.
 Copia positiva. Finals del segle XIX. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Almendralejo (Província de Badajoz), 12 de desembre de 1820 |
| Mort |
Lisboa (Portugal), 15 de gener de 1911 (90 anys) |
| Ocupació | Salonnière, escriptora, poetessa, editora i novel·lista |
 | |
Citacions
modifica- «Els meus estudis van ser tots lleugers perquè no vaig estudiar sinó les ciències del repunt i del brodat i de l'encaix extremeny, que, sens dubte, és tan embolicat com el codi llatí, on no hi ha un punt que no ofereixi un embolic.»[1]
- (en castellà) « Mis estudios fueron todos ligeros porque nada estudié sino las ciencias del pespunte y del bordado y del encaje extremeño, que, sin duda, es tan enredoso como el código latino, donde no hay un punto que no ofrezca un enredo.»
Fragment d'una carta, 1909.
- «... En aquesta població tan vergonyosament retardada, va ser un esdeveniment extraordinari el que una dona fes versos, i el que els versos es poguessin fer sense mestre, els homes els han graduat de còpies i les dones, sense comprendre'ls si més no, m'han consagrat per ells tot el ressentiment de la seva enveja.»[2]
- (en castellà) «... en esta población tan vergonzosamente atrasada, fue un acontecimiento extraordinario el que una mujer hiciese versos, y el que los versos se pudiesen hacer sin maestro, los hombres los han graduado de copias y las mujeres, sin comprenderlos siquiera, me han consagrado por ellos todo el resentimiento de su envidia.»
- Fragment d'una carta al seu mentor, Juan Eugenio de Hartzenbush, el 24 d'octubre de 1840., octubre 1840.
- «Hi ha una secta d'homes implacables que amb el seu odi col·lectiu a totes les dones il·lustres, antigues i modernes, s'han armat de la sàtira, del menyspreu i de la calúmnia.»[3]
- (en castellà) «Hay una secta de hombres implacables que con su odio colectivo a todas las mujeres ilustres, antiguas y modernas, se han armado de la sátira, del desprecio y de la calumnia.»
- Fragment de la seua obra La Sigea..
- Sense conèixer el castellà, vaig aprendre, sola, el francès i l'italià, i de cop i volta vaig llegir a Tasso, Petrarca i Lamartine...[4]
- (en castellà) Sin conocer el castellano, aprendí, sola, el francés y el italiano, y subí de un vuelo a leer a Tasso, Petrarca y Lamartine…
- Carta de Carolina Casado a Juan Eugenio Hartzenbusch.
Referències
modifica- ↑ Carolina Coronado en el centenario de su muerte. CAROLINA CORONADO (1820-1911) UN SIGLO DE VIDA Y POESÍA. Trabajo coordinado por los profesores Francisca Sánchez González, María Piedad Rodríguez López y Fernando Villarrubia Gahete. Extremeños Ilustres.[ https://web.archive.org/web/20151118185150/http://extremenosilustres.wikispaces.com/Carolina+Coronado].Consultat 25 de març de 2016
- ↑ Carolina Coronado en el centenario de su muerte. CAROLINA CORONADO (1820-1911). UN SIGLO DE VIDA Y POESÍA. Treball coordinat pels professors Francisca Sánchez González, María Piedad Rodríguez López i Fernando Villarrubia Gahete [1]
- ↑ Contra tópicos y prejuicios. Apuntes sobre La Sigea, de Carolina Coronado. Oliva Blanco Corujo. Pág.353 [ http://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXIII/2007/T.%20LXIII%20n.%201%202007%20en.-abr/RV001020.pdf[]]
- ↑ «Carolina Casado. Un universo romántico». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 25 abril 2016].