Arcadi Oliveres i Boadella
economista català
Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d'abril de 2021) fou un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 27 de novembre de 1945 |
| Mort |
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), 6 d'abril de 2021 (75 anys) |
| Ocupació | Economista, catedràtic i activista social |
 | |
Citacions
modifica- M'atreviria a dir que faig unes 550 conferències l'any. Una i mitja al dia.[1]
A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Gaudeixo bastant de les conferències que faig. M'obliga a reciclar-me cada dia [...]. Desitjo que la gent surti emprenyada però no desesperançada, sinó disposada a revoltar-se.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- La primera conferència la vaig fer el 1974 a Vic. Feia poques setmanes que s'havia comès l'execució de Salvador Puig Antich.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Porto 50 anys dient el mateix. Amb paraules que van variant, però bàsicament dient el mateix. Perquè crec en el que dic, i m'agrada el que dic. En general, hi ha gent que sí que m'ha fet cas. Però la governança política i la banca, he de confessar que no, és clar.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Mai com ara la humanitat havia tingut possibilitats de viure bé. I malauradament, tenim els recursos però som tan egoistes que no ho fem. El que era més difícil ho hem sabut fer, i el que era més fàcil, viure com a bons germans, no ho hem sabut fer.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Vaig ser empresari dotze anys de la meva vida, per herència del meu pare, però particularment no ho havia volgut ser mai. I si no hagués sigut per la mort sobtada del meu pare, no ho hagués sigut.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Si l'ERO és de petita o mitjana empresa, l'entenc perfectament, entre d'altres raons perquè jo l'he fet. Però quan l'ERO és de Telefònica, no l'entenc i el critico. Cada cosa al seu lloc.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- No he militat mai a cap partit polític. És una opció personal. Penso que m'acabaria tallant la llibertat personal. El projecte amb la Teresa Forcades no té connotació de partit polític. No em veureu mai al Parlament, no tinc voluntat de ser candidat.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Parlant del Procés Constituent
- Cap als anys 70 vaig votar al PSC, després he votat el que ara és ICV, i també a la CUP com a nova proposta política. No m'he mogut massa d'aquests límits.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
- Amb aquesta preocupació que tinc per la societat, a vegades m'oblido dels problemes més propers a mi, com la família o els amics.[1]
- A El convidat, TV3, 18/11/2013.
Contra la fam i la guerra (2004)
modifica- Actualment, Catalunya té aproximadament el doble de renda per capita que Extremadura. Què fa l'Administració central davant d'aquesta situació? Una redistribució, fent que Catalunya pagui més impostos que les inversions que després rep. [...] S'hauria de discutir si realment el govern en fa una bona redistribució. Però que Catalunya pagui a Extremadura jo crec que és un acte de solidaritat. I de justícia també.[2]
- El Fons Monetari Internacional es va crear just després de la Segona Guerra Mundial, i l'únic guanyador que hi posava totes les normes van ser els Estats Units, que va crear una institució al seu servei.[2]
- Qualsevol model es construeix a partir de respostes contràries a les pautes existents, són les altres cares d'un trencaclosques que a mesura que es va capgirant va deixant entreveure un segon dibuix que restava amagat.[2]
- A un estudiant d'economia se li diu que amb una taxa d'atur de més del 3% la situació es pot considerar desesperada, i en canvi el discurs oficial ens diu que amb un 10% "España va bien".[2]
- Quan una persona diposita els seus diners al Banc Bilbao Vizcaya ha de saber que està facilitant les operacions d'un banc que fa fortes inversions en armament. La incoherència és tenir els diners en aquest banc i alhora participar en manifestacions en contra d'una guerra com la de l'Iraq.[2]
- Les guerres hi són i es mantenen per una extensa empresa que es diu "planificació", integrada per cinc elements: la partida pressupostària destinada a armament, l'existència d'exèrcits, la investigació científica amb finalitats militars, la indústria d'armament i el comerç d'armes.[2]
- El nivell de despesa mundial militar és esfereïdor: l'any 2003, la despesa ascendia a 1 bilió de dòlars, una quantitat vint vegades superior a la que es necessita per eradicar la fam al món.[2]
- D'entre les moltes organitzacions que hi pugui haver, George W. Bush va entrar a formar part d'una de les de pensament més d'extrema dreta, uns personatges que en una ocasió, per celebrar un sopar d'etiqueta, van decidir comprar un luxós joc de coberts en una subhasta. Els coberts havien format part dels objectes personals de Hitler.[2]
- Si el letó té uns dos milions i mig de parlants i el català en té uns deu milions, sembla una incongruència que el català no pugui ser llengua oficial tan sols perquè s'ha dictat que l'Europa era dels estats, sense reconèixer els drets particulars dels pobles ni les seves singularitats.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Ara Barcelona. «"Desitjo que la gent surti de les meves xerrades disposada a revoltar-se": Arcadi Oliveres a 'El convidat', en 10 frases». Ara.cat. [Consulta: 5 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Oliveres, Arcadi. Contra la fam i la guerra. Angle, 2004, p. 56, 58, 75, 76, 79, 85, 87, 122, 142. ISBN 84-96103-77-3 [Consulta: 25 agost 2014].