Anna Veiga i Lluch
biòloga catalana
(S'ha redirigit des de: Anna Veiga Lluch)
Anna Veiga i Lluch (Barcelona, 1956) és una biòloga i professora universitària catalana.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 27 d'agost de 1956 (68 anys) |
| Ocupació | Professora d'universitat i biòloga |
 | |
Citacions
modifica- Abans, ningú havia pogut estudiar ni manipular un embrió humà en aquestes primeres fases. És que ni l'havíem vist. Aquest bagatge, i el fet de poder disposar d'embrions sobrers de la reproducció assistida, és el que avui ens permet investigar les possibilitats de les cèl·lules mare.[1]
- (en castellà) Antes, nadie había podido estudiar ni manipular un embrión humano en esas primeras fases. Es que ni lo habíamos visto. Ese bagaje, y el hecho de poder disponer de embriones sobrantes de la reproducción asistida, es lo que nos permite hoy investigar las posibilidades de las células madre.
Entrevista diari El País, 20 març 2011.
- Els límits de la natura es traspassen contínuament. Des del moment que et prens un antibiòtic per parar una infecció que, deixada lliurement, et podria matar. Si anem a això, és igualment impossible que procreï una dona amb les trompes obstruïdes o un home sense espermatozous, o que procreïn dues dones o dos homes. És pitjor una cosa que l'altra? Per què? Són famílies diferents. I jo no sóc ningú per decidir que pot tenir fills i qui no.[1]
- (en castellà) Los límites de la naturaleza se traspasan continuamente. Desde el momento en que te tomas un antibiótico para parar una infección que, dejada a su aire, podría matarte. Si vamos a eso, igual de imposible es que procree una mujer con las trompas obstruidas, o un hombre sin espermatozoides, o que procreen dos mujeres, o dos hombres. ¿Es peor una cosa que otra? ¿Por qué? Son familias distintas. Y yo no soy nadie para decidir quién puede tener hijos y quién no.
- Entrevista diari El País, 20 març 2011.
- Un embrió no és una persona. Estudiem que aquestes cèl·lules indiferenciades es converteixen en cèl·lules especialitzades… i així avancem en la teràpia cel·lular. Un dia podrem implantar a malalts aquestes cèl·lules de ronyó, de fetge, de cor, de medul·la, productores d'insulina… per salvar-los la vida.[2]
- (en castellà) Un embrión no es persona. Estudiamos cómo esas células indiferenciadas se convierten en células especializadas... Y así avanzaremos en la terapia celular. Un día podremos implantar en enfermos esas células de riñón, de hígado, de corazón, de médula, productoras de insulina... para salvar sus vidas.
- «La Contra». La Vanguardia, 23 de maig de 2011.
- Probablement en aquests moments, la política de quotes encara és necessària, però a mi m'agradaria que això acabés desapareixent. Crec que estem molt a prop d'aconseguir que les dones es trobin al mercat laboral en igualtat de condicions que els homes.[3]
- (en castellà) Probablemente en estos momentos la política de cuotas es aún necesaria, pero a mí me gustaría que eso acabase desapareciendo. Creo que estamos muy cerca de conseguir que las mujeres se encuentren en el mercado laboral en igualdad de condiciones que los hombres.
- Revista Mètode. Núm. 76, hivern 2012/2013.
- La frase "el meu marit m'ajuda molt" realment em rebel·la i em fa pensar que encara no hem arribat on hauríem d'arribar. Es tracta de compartir tasques comuns a la parella.[3]
- (en castellà) La frase «mi marido me ayuda mucho» realmente me hace rebelarme y me hace pensar que aún no hemos llegado donde deberíamos llegar. Se trata de compartir tareas que son comunes a la pareja.
- Revista Mètode. Núm. 76, hivern 2012/2013.
- La meva opinió ha de ser rellevant com a tècnica. […] pensi el que pensi, el que he de fer és transmetre de manera molt neutra per què és bo o és dolent investigar amb embrions.[3]
- (en castellà) mi opinión debe ser relevante como técnica. […] piense lo que piense, lo que debo hacer es transmitir de manera muy neutra por qué es bueno o es malo hacer investigación con embriones.
- Revista Mètode. Núm. 76, hivern 2012/2013.
- El nostre propòsit és curar l'ésser humà de malalties. Si podem ajudar a fer que una persona que pateix una malaltia genètica visqui millor, aquest és un objectiu lloable. No és eugenèsia, sinó que estem parlant de millorar la qualitat de vida de les persones[3]
- (en castellà) Nuestro propósito es curar al ser humano de enfermedades. Si podemos ayudar a hacer que una persona que sufre una enfermedad genética viva mejor, este es un objetivo loable. Eso no es eugenismo, sino que hablamos de mejorar la calidad de vida de las personas.
- Revista Mètode. Núm. 76, hivern 2012/2013.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Sánchez-Mellado, Luz «Mamá Ana». El País, (20-03-2011) [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ Amela, Víctor M. «"Mujeres, no pospongáis tanto: ¡concebid antes!"». La Vanguardia, (23-05-2011) [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Corcho, Roger «Anna Veiga: «Estamos muy cerca de conseguir que las mujeres se encuentren en igualdad de condiciones que los hombres»». Mètode, 76, (hivern 2012/2013).