Alfons Borrell i Palazón
pintor català
Alfons Borrell i Palazón (Barcelona, 3 de juny de 1931) és un pintor abstracte català, establert a Sabadell.
.JPG) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 3 de juny de 1931 |
| Mort |
Sabadell (Vallès Occidental), 6 d'octubre de 2020 (89 anys) |
| Ocupació | Pintor |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions modifica
- Per poder pintar un paisatge t'hauries de menjar l'herba.[1]
Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- La pintura és la vida, no hi ha cap més tema.[1]
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- Jo no vaig néixer pensant que seria pintor. Vull dir que era molt inhàbil, és que no sabia ni dibuixar! Ara, el que sí que tenia era una revolució interior, això sí.[1]
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- Què punyeta vol dir ser artista? N'hi ha tants que van d'artistes per la vida i no saben ni què és la vida. Artistes que van de vedets i tenen una obra absolutament mediocre. A mi, si vols que et digui la veritat, m'agradaria ser invisible.[1]
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- [A la pregunta: "Li ve de gust recordar els happenings del grup Gallot? Per exemple, aquella gran pintada enmig de la plaça de Catalunya el 1960?, respon:] Gens de gust. Allò va ser un drama. Només em va servir per aprendre una cosa: que havia de començar de zero. Vaig ser massa innocent. El meu món era més intimista i solitari, molt lluny de l'espectacle. Ah, i tots van acabar fent figuració. Em vaig agafar una pausa de set anys, perquè, de fet, jo tenia un ofici, era rellotger, i havia de pujar la família. Però la consciència de pintor no la vaig perdre mai.[1]
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- [Joan Brossa] era un poeta maleït, un malcarat, tenia un caràcter molt difícil... sí, d'acord, però també era tot el contrari. Vam ser molt amics. Jo l'admirava molt i ell em va ajudar molt. Per exemple, quan vaig exposar al Centre Pompidou de París.[1]
- Entrevista El Punt Avui, 24 d'octubre de 2011.
- Pinto com si donés menjar als ocells.[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- A vegades em diuen: "Oh, quin blau més bonic!". "Mira-te'l bé, que té gat amagat", responc jo. Hi ha una ironia en la meva pintura...[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- Jo sempre he sigut un home carregat de pors. No de pors a la mort, de pors a la vida! Què punyetes faig en aquest món?[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- Entenc la pintura com un tint: entres dins del mar i, quan en surts, no és que sents l'aigua salada sinó que et veus tenyit de blau.[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- Em miro les meves obres i hi veig un individu que em mira amb mala intenció i m'etziba: “No m'emprenyis! No em toquis més, que ja tinc vida pròpia!” Les obres acaben sent això, personatges autònoms.[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- A mi no m'agrada viatjar. Jo a les set de la tarda a Nova York i a París ja no sé què fer. I trobo a faltar casa meva, el meu jardí, els meus peixos, els ocellets que em vénen a veure... Aquest és el gran paisatge. La pintura la tinc aquí, no em cal anar enlloc. Jo faig viatges interiors.[2]
- Entrevista El Punt Avui, 8 de gener de 2014.
- El taronja per mi és la sortida del sol, és la vida. No és la posta, és la sortida. (...) A mi la posta de sol em fa com tristesa. No m'agrada la nit. La nit em fa com por. Quan surt el sol o la claror, és quan les coses les veig una mica més clares.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Jo vaig acabar eliminant colors i només n'agafo quatre, que són quatre pigments. Són colors directes de la terra. Són pigments barrejats amb una goma, amb làtex, etcètera.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- El rosa el faig servir alguna vegada, però per connotacions molt personals. Quan estic una mica embrollat i la cosa no va, dic: “va vinga, posarem una mica de rosa perquè ens animi”. Perquè té una connotació “rosa” i “Rosa”.
- Jo he tingut la sort que mai ningú m'ha influït el resultat de les obres. Això ha estat un avantatge perquè no he estat supeditat a l'obra dels altres.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Conceptual és agafar una alzina i portar-la al Palau de la Música, com va fer ahir el Perejaume. Punyeta! Això és el gran acte conceptual! Teniu, us poso una alzina al costat de tots aquests altres personatges que hi ha aquí enganxats. Ostres, això no cal explicar-ho en un paper. Això és la gran aventura de l'art i la poesia.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Per mi la pintura és la vida. El demés són cuentos.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Si aquest home (l'Anglada Camarasa) es veu amb cor de desdibuixar tant les formes, vol dir que la pintura no és aquell realisme que m'havien explicat, sinó que és una altra història, té altres possibilitats.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Als anys setanta –que era un època molt difícil, personalment–, són obres molt radicals. Però són radicals per no cedir ni un pam a l'enemic. L'enemic és aquell que sempre espera tenir una obra agradable. ¡Què punyetes agradable, si la vida no ho és d'agradable![3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- La pintura és la vida del pintor. És molt diferent del pintor decoratiu. Per això, jo sóc un pintor tradicional, però em sembla que tinc una arrel conceptual.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- La meva manera de fer és una manera minimalista, a la vida. M'agrada tenir-ho tot a prop, tenir poca llum a casa, no una exuberància de mitjans, m'agrada ser discret, m'agradaria, de vegades, ser invisible.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Quan l'obra està acabada, hi poso la data que s'ha acabat, que és el títol de l'obra. És com un diari.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Aquestes obres que faig, no van a dins d'un marc perquè la pintura fuig pel darrera, pels costats i per dalt i per baix. La pintura no està tancada.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- La meva influència de la natura és una influència emocional; no és mai una influència realista. La meva idea plàstica de la pintura és sempre un estat d'emoció del dia en que tu t'ho mires.[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
- Si tu sents el paisatge i el trepitges, quan estàs tancat a l'estudi, sol, allà surten turons, valls, muntanyes...[3]
- Entrevista a Ràdio Web Macba, 22 de juny de 2015.
Citacions sobre Alfons Borrell modifica
- Borrel pinta el buit i el llampec; de vegades dreça l'ordella a la cinglrea dels ecos i croquisa el silenci o amaga la tempesta en un esquema de vibracions. De la pluja li interessa la gota, perquè, de fet, per a comprendre les possibilitats immenses de l'experiències, només ens cal tenir un parell de braços o de cames, poc en necessitem un miler.[4]
- 1979. — Joan Brossa i Cuervo
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Palau, Maria. «Alfons Borrell: “Per poder pintar un paisatge t'hauries de menjar l'herba”». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 24-10-2011. Arxivat de l'original el 1317772211. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Palau, Maria. «"Pinto com si donés menjar als ocells"». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 08-01-2014. Arxivat de l'original el 1397863906. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «FONS ÀUDIO #31 Alfons Borrell». Ràdio Web Macba. MACBA. Arxivat de l'original el 1437865697. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ Espero que torni el sol, Revista l'Acenç, setembre del 2015, pàgines 58-60