Noguer
gènere de plantes
El noguer, noguera, anouer, nouer o nouera (Juglans regia) és un arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d'alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits comestibles, les nous.
 Noguer | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Juglans |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars modifica
- Amb el noguer i la mala muller, a bastonades t'hi has de fer.[1]
- El que planta una noguera, la mort l'espera.[1]
- El qui planta un noguer no en menjarà nous.[1]
- La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la Mare de Déu també.[1]
- Per Sant Bartomeu, bat el noguer que és teu; si no és teu, deixa'l estar, que algú o altre el batrà.[2]
- Per Sant Bartomeu, la perxa al noguer i el forrol al foguer.[1]
- Per Sant Bartomeu, tot el noguer és teu.[2]
- Per Sant Gil, a batre nogueres.[3]
- Per Sant Sever, a batre el castanyer i el noguer també.[1]
- Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera.[1]
- Santa Tecla, batedora de noguers.[4]
- Si vols fer enfadar la muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer.[4]
- Si vols mal a ta muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer, i si la vols bé, dóna-la-hi d'alzina o d'oliver.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956, p. 1-11.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
<ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.