El mul (nom de la femella mula), és un animal híbrid de l'ase i l'egua o del cavall i la somera. És molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya.

Infotaula taxonòmicaMul
Parell de mules
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Equus asinus × Equus caballus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  • Antany se morí es mul, i encara li put es cul.[1]
  • Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua.[1]
  • Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà.[1]
  • Cada untura, mitja mula.[1]
  • El matxo manso mata l'amo.[1]
  • La mula, pel toll; la burra, per la pols; i el cavall, pertot.[2]
  • La mula i la paciència, arriben a cansar-se.[3]
  • Mula guita, de tothom sospita.[1]
(var.) Mula guita, ningú la vol.[2]
(var.) Mula guita, no la compris.[2]
(var.) Mula guita, ven-la prest.[1]
  • Mula moïna, o molt bona o molt roïna.[1]
(var.) Mula moïna, o molt dolenta, o molt fina.[2]
(var.) Per un punt es perd la mula[5]
  • Quan és mort el matxo, surten els traginers.[2]
  • Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu.[1]
  • Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu.[1]
  • Qui vulga mula sense taca (o sense vici), que vaja a peu.[1]
  • Si els matxos vols fer treballar, no els has d'estalviar el gra.[1]
  • Si vols mula sense vici, vés a peu.[2]

Dites relacionades amb la dona modifica

  • Déu ens guard de mula que fa hiii, i de dona que sap llatí.[1]
(var.) Mula que faci hiii, i dona que parli llatí, mai feren bona fi.[2]
  • Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.[1]
  • La mula i la dona creuen amb bones paraules.[2]
  • Mula, dona i vent, Déu et guardi dels tres.[2]
  • Mula i dona, garrot la fa bona.[1]
  • Tira més un pèl de dona que cent mules.[6]

Dites relacionades amb municipis modifica

  • A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.[4]
  • De Linyola, ni mula ni dona.[1]
  • Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.[1]
  • Mula de Prades i dona de Reus, ans que entrin a casa, que es trenquin els peus.[1]
  • Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda.[1]
  • Per a anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa.[1]

Frases fetes modifica

  • Agafar la mula.[1]
  Irritar-se i plorar molt, de ràbia, un infant
  • Anar amb sa mula d'En Taló.[1]
  Anar a peu (Mallorca)
  • Beure més que una mula.[1]
  beure molta d'aigua
  Beure molt de vi
  • Comptar els peus a una mula corrent.[1]
  Ésser molt viu (València)
  • Davallar de la mula.[1]
  Abaixar-se, deixar anar l'orgull (Mallorca)
  • Ésser més caparrut que una mula.[1]
  Ésser molt tenaç o difícil de convèncer
  • Ésser més tossut que una mula.[7]
  Ésser molt tossut i obstinat
  • Fer com les mules guites: com més grana, més guitzes.[3]
  • Fer un mul.[1]
  Fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa (Mallorca)
  • Pensar-se treure'n una mula curta (d'allò que es ven).[1]
  Tenir grans pretensions en el preu que es demana d'una cosa

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Amades, 1934.
  3. 3,0 3,1 Amades i Gelats, 1934.
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
  5. Amades, 2002.
  6. Poncela, 2004, p. 34.
  7. «Mula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2014].

Bibliografia modifica