Le Diable et le Bon Dieu
Le Diable et le Bon Dieu és una obra teatral dramàtica en tres actes, escrita pel filòsof francès Jean-Paul Sartre l'any 1951 i estrenada per primer cop a París el 7 de juny del mateix any. Ambientada en l'Alemanya de la reforma protestant, tracta sobre naturalesa humana, Déu i el Diable, i la pregunta «És possible el Bé?».
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades generals | |
| Autor | Jean-Paul Sartre |
| Publicació | 1951 |
 | |
Citacions modifica
- Prefereixo la desesperació a la incertesa.[1]
- (en francès) Je préfère le désespoir à l'incertitude.
- ... monstre o sant, no m'importa, jo volia ser inhumà.[1]
- (en francès) ... monstre ou saint, je m'en foutais, je voulais être inhumain.
- Vinc a tu, Senyor, vinc, dins la teva nit: dóna'm la mà. Digues: Ets tu la nit? La nit, l'absència de qualsevol angoixa![2]
- (en francès) Je viens à toi, Seigneur, je viens, je marche dans ta nuit : donne moi la main. Dis : La nuit, c'est toi, hein ? La nuit, l'absence déchirante de tout !
- No puc culpar als que em busquen per matar-me. Els entenc prou bé.[1]
- (en francès) Je ne peux pas en vouloir aux gens qui cherchent à me tuer. Je les comprends trop bien.
- Em ric del diable! Ell apresa les ànimes, però no és el que les condemna. Només em digno en ocupar-me de Déu, de qui monstres i sants en depenen.[1]
- (en francès) Je me moque du Diable ! Il reçoit les âmes, mais ce n'est pas lui qui les damne. Je ne daigne avoir affaire qu'à Dieu, les monstres et les saints ne relèvent que de lui.
- Vella nit, gran nit d'abans dels éssers, nit del no saber, nit de la desgràcia i l'infortuni, amaga'm, devora el meu cos immund, llisca per entre la meva ànima i jo, i corroeix-me. [...] perquè l'home està fet per destruir-se a si mateix i per obrir-se com una dona al gran cos negre de la nit.[2]
- (en francès) Vieille nuit, grande nuit d'avant les êtres, nuit du non-savoir, nuit de la disgrâce et du malheur, cache-moi, dévore mon corps immonde, glisse-toi entre mon âme et moi-même et ronge-moi. [...] car l'homme est fait pour détruire l'homme en lui-même et pour s'ouvrir comme une femelle au grand corps noir de la nuit.
- Faré el Bé: segueix sent la millor manera d'estar sol.[1]
- (en francès) Je ferai le Bien : c'est encore la meilleure manière d'être seul.
- ... el desordre és qui millor serveix a l'ordre establert.[1]
- (en francès) ... le désordre est le meilleur serviteur de l'ordre établi.
- (en francès) L'absence c'est Dieu. Dieu, c'est la solitude des hommes.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Collins concise dictionary, quotations.. Rev. and updated. Glasgow: HarperCollins, 1998. ISBN 0004722140.
- Sartre, Jean-Paul. L'existentialisme est un humanisme. Paris: Gallimard, 1996. ISBN 978-2070329137.