Dent
peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats
La dent és una peça anatòmica dura, incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
 Dentadura humana | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars modifica
- A carn dura, dent aguda.[1]
- (var.) A carn dura, dent segura.[1]
Qui no vigila no prospera.
- Dir entre dents.[2]
No dir-ho clarament, remugar.
- El llop muda les dents, però no els pensaments.[3]
- Els tres dolors són: mal d’ulls, mal de dents i puça a l’orella.[4]
- Són els dolors més aguts i insuportables.
- Als vells que es casen amb dones joves.
- Primer són mes dents que mos parents[1]
- (var.) Primer són ses meves dents que mos parents.[1]
- (var.) Primer són les dents, que els amics i els parents.[5]
- (var.) Més prop són ses dents que es parents.[1]
- (var.) Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels meus parents.[1]
- (var.) Té tan prop les dents, que no es recorda dels parents.[1]
- Els que obren amb egoisme, sense pensar en els altres.
- Quan penses clavar la dent en segur, tropessaràs en dur.[1]
- Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.[1]
- Què tens? La boca plena de dents.[6]
- Qui posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat.[1]
- El nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.
Dites relacionades amb el santoral català modifica
- El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[7]
- Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[8]
- Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[8]
- Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[8]
- Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[7]
- Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.[7]
- Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[1]
- Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[8]
Endevinalles modifica
- Ells i elles barrejats
estan a dintre tancats.
Aquell que hi arriba a entrar
el porten d'ací d'allà
fins que el deixen destrossat.[9]
- És una família
ben acomodada
vestida de blanc.
Quan algú arrepleguen,
entre l'un i l'altre,
el van triturant.[9]
- Una capelleta
plena de genteta
i un capellà enmig
que predica sempre.[10]
- (var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[10] - (var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[10] - (var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[10]
- Ni sóc verdes
ni són seques
i són bones
per menjar.[10]
- Una barrequeta plena de soquetes,
que no són verdes ni seques
ni bones per cremar.[10]
Frases fetes i locucions modifica
- Abans d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents.[1]
- Qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que tot d'una li veuen les intencions.
- Armat fins a les dents.[1]
- Portar moltes armes.
- Cruixir (o petar) de dents.[11]
- Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc.
- Deixar-hi les dents.[11]
- En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
- Esenyar les dents.[11]
- Fer cara a algú.
- Ésser valent de dents.[1]
- Qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).
- Hauria esclafat un re amb ses dents.[1]
- Algú molt irritat.
- Perdre dents i queixals en una cosa.[1]
- Passar-hi molt de temps, adquirir-ne experiència.
- Prendre el cel amb les dents.[1]
- Irritar-se molt, fer grans crits d'indignació.
- Posar unes bones dents d'una cosa.[1]
- Irritar-se'n molt, prendre'n molta malícia.
- Quan ses gallines trauran dents.[1]
- No mai.
- Reganyar les dents.[12]
- Mostrar-se agressiu.
- Riure de les dents enfora.[12]
- Aplicat als hipòcrites que amaguen els seus vicis sota l'aparença de virtut.
- Set i les dents, i la barba a sota.[1]
- Contestació de les noies a les persones que els demanen quants anys tenen.
- Quan braveja d'haver treballat molt i fingeix estar molt cansat, sense estar-ne ni haver treballat.
- Tenir la dent (o les dents) sobre algú.[1]
- Tenir-li mala voluntat, procurar contínuament perjudicar-lo.
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, 2012, p. 87.
- ↑ «Llop». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ Activitats humanes, comportament, salut i fortuna. Godella: Godella.es, p. 123. ISBN 84-370-1842-0.[][]
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Morant i Marco, Ricard; Peñarroya i Prats, Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística. València: Universitat de València, 1995, p. 123 (Biblioteca lingüística catalana; 17). ISBN 84-370-1842-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950.[]
- ↑ 9,0 9,1 Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Amades, 1982.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Dent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ 12,0 12,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 88.
Bibliografia modifica
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.