Clau (falca)

objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió
Aquest article tracta sobre l'objecte de fusteria. Per a altres significats, vegeu «Clau (pany)».

Un clau és un objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió.

Infotaula d'objecteClau (falca)
Claus d'acer
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus bé no-durader, ancoratge, metal product (en) Tradueix, material artístic i estri
Ús construcció i muntatge
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

(var.) Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[1]
(var.) Un clau en treu un altre.[2]
  • Un clau treu l'altre... si no s'hi queden tots dos.[1]

Endevinalles modifica

  • Jo sóc aquell desditxat
    que, després que m'has comprat,
    el cap m'has amartellat
    i on has volgut m'has ficat[3]
(var.) Jo sóc aquell dissortat
que, després que m'has comprat,
el cap m'has amartellat
i on has volgut m'has ficat.[4]

Frases fetes i locucions modifica

  • Arribar (o acudir, etc.) com un clau.[2]
  Arribar puntualment.
  • Clavar un clau al cor.[2]
  De forma figurada, causar un gran dolor a algú.
  • Emportar-se fins els claus de la paret.[2]
(var.) Emportar-se fins no deixar un clau a la paret.[2]
  Emportar-se tot d'una casa.
  • Ésser un clau.[2]
(var.) Ésser sec com un clau.[2]
  Ésser molt prim.
  • Ésser un clau (per a algú).[2]
(var.) Ésser sec com un clau.[2]
  Ésser quelcom un motiu de gran dolor o pena forta.
  • No donar-se-li'n clau.[2]
  No tenir cap interès per alguna cosa.
  • No valer un clau.[2]
  No valer res.
  • Reblar el clau.[2]
  Refermar amb noves proves, noves raons, etc.
  Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
  3. Castellví, 1956.
  4. Correig i Blanchar, 1986.

Bibliografia modifica

  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.