Casa

edifici que serveix d'habitacle per als humans

Una casa o habitatge és un edifici, o la part d'un edifici, que serveix d'habitacle per als humans. Formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.

Casa
Una casa a Bruges (Bèlgica)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

(var.) A casa pobra, qui res no hi porta, res no hi troba.[1](Empordà) 
(var.) A casa rica, qui no hi duu, no multiplica.[1](Mall.) 
(var.) Casa nova, sepultura de la mort.[1](Solsona, Manresa) 
(var.) Casa adobada, la mort de l'hereu.[1](Manresa) 
(var.) Casa parada, la mort a la porta.[1](Maestrat) 
  • Casa de dues portes, fa de mal guardar.[3](or.) 
(var.) Casa de dues portes és mala de tancar.[1](Mall.) 
(var.) Casa obrada i vinya criada, dona casada.[1](Val.) 
(var.) A la casa que no hi ha pa, tothom crida, tothom té raó.[1]
  • Com que ningú em fa la llei, a casa jo sóc el rei.[2]
  • De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.[5]
  • El foc de casa no crema.[6]
  • En casa empenyada no llueix l'anyada.[2]
  • La casa és el cel d'aquest món.[1](Empordà) 
  • La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.[1]
  • L'home fa la casa, i la casa fa l'home.[1]
(var.) Una dona fa la casa, i una dona la desfà.[1]

Mites modifica

  • Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona.[2]
  • Quan entra un borinot a casa, anuncia noves. Si és de panxa blanca, són bones, si és de panxa negra, són dolentes i s'ha de matar.[2]
  • Si s'escombra la casa en dia de Festa anya, s'omple de xinxes.[2]

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
  • Saura, Santiago Ángel. Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor, 1884.