Plantilla:Data naixement i edat/wd: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Hormigón armado»
prova Data naixement edat amb WD només
Línia 1:
<noinclude>proves data naixement i edat amb wd o manual</noinclude>
== Història ==
<!-- Tractament exclusiu WD -->
[[Fitxer:Talbruecke-Bruenn_2005-08-04.jpg|thumb|200x200px|Pilar d'un pont de formigó armat.]]
{{#if:{{#property:P570}}<!-- Està mort, no posar edat, només data naixement -->
[[Fitxer:SagradaFamiliaRoof2.jpg|thumb|200x200px|Armat de la construcció de la [[Temple Expiatori de la Sagrada Família|Basílica de la Sagrada Família]].]]
|{{#invoke:Wikidata | claim | property=p569| list=false
La invenció del formigó armat se sol atribuir al constructor William Wilkinson, qui va sol·licitar en 1854 la patent d'un sistema que incloïa armadures de ferro per a «la millora de la construcció d'habitatges, magatzems i altres edificis resistents al foc». En el 1855 Joseph-Louis Lambot va publicar el llibre «''Els bétons agglomerés appliqués á l'art de construire''» (Aplicacions del formigó a l'art de construir), on va patentar el seu sistema de construcció, exposat en l'exposició mundial a [[París]], l'any [[1854]], el qual consistia en una llanxa de rems fabricada de formigó armat amb filferros. François Coignet en [[1861]] va idear l'aplicació en estructures com a sostres, parets, voltes i tubs. Al seu torn el francès [[Joseph Monier]] va patentar diversos mètodes a la dècada de [[1860|1860.]] Moltes d'aquestes patents van ser obtingudes per G.A. Wayss el [[1866]] de les empreses Freytag und Heidschuch i Martenstein, fundant una empresa de formigó armat, on es realitzaven proves per veure el comportament resistent del formigó En aquestes proves l'arquitecte prussià Matthias Koenen efectuava els càlculs que van ser publicats en un fullet anomenat «El sistema Monier, armadures de ferro coberts en ciment». Posteriorment, va ser complementat el [[1894]] per Edmond Coignet i De Tédesco, creant un mètode publicat a [[França]] agregant el comportament d'elasticitat del formigó com a factor en els assajos, aquests càlculs van ser confirmats per altres assajos realitzats per Eberhard G. Neumann el [[1890|1890.]] Bauschinger i Bach van comprovar les propietats de l'element enfront del foc i la seva resistència aconseguint ocasionar un gran auge, per la seguretat del producte a [[Alemanya|Alemanya.]] Va ser [[François Hennebique]] qui va idear un sistema convincent de formigó armat, patentat el 1892, que va utilitzar en la construcció d'una fàbrica de filats en Tourcoing, [[Lilla|Lille]], el [[1892|1895]].<ref>James Strike, Pérez Arroyo, 2004, pp. 66-67.</ref>
|formatting= [[j xg]] "de" [[Y]] |item={{{item|}}}
| value={{{data_naixement|}}} }}
|{{Data de defunció i edat/wd2
| def= {{#time: [[j xg]] "de" [[Y]]}}
| ad= {{#time:Y}}
| md= {{#time:n}}
| dd= {{#time:d}}
| nai= {{#invoke:Wikidata|claim|property=P569 |list=false|item={{{item|}}} }}
| an= {{#invoke:Wikidata|claim|property=P569 |list=false|formatting=Y|item={{{item|}}} }}
| mn= {{#invoke:Wikidata|claim|property=P569 |list=false|formatting=n|item={{{item|}}} }}
| dn= {{#invoke:Wikidata|claim|property=P569 |list=false|formatting=d|item={{{item|}}} }}
}}
 
}}
A Espanya, el formigó armat va arribar per [[Catalunya]] de la mà de l'enginyer [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] amb la patent del francès Joseph Monier.
 
Des d'aquí es va expandir la nova tècnica a la resta d'Espanya gràcies a l'impuls comercial de [[François Hennebique]] per mitjà del seu concessionari a [[Sant Sebastià]] Miguel Salaverría i de l'enginyer José Eugenio Ribera, llavors destinat a [[Astúries]], que el [[1898]] construirà els forjats de la presó d'Oviedo, el pont de Ciaño i el dipòsit d'aigües de [[Llanes]].
 
== Càlcul d'elements de formigó ==
 
=== Fonament ===
El [[formigó]] en massa és un material emmotllable i amb bones propietats mecàniques i de durabilitat, i encara que resisteix tensions i [[Esforç de compressió|esforços de compressió]] apreciables té una resistència a la [[tracció]] molt reduïda. Per resistir adequadament esforços de torsió és necessari combinar el formigó amb un esquelet d'acer. Aquest esquelet té la missió resistir les [[Tensió (mecànica)|tensions]] de [[tracció]] que apareixen en l'estructura, mentre que el formigó resistirà la compressió (sent més barat que l'acer i oferint propietats de durabilitat adequades).
 
D'altra banda, l'acer confereix a les peces major [[ductilitat]], permetent que les mateixes es deformin apreciablement abans de la falla. Una estructura amb més acer presentarà una manera de fallada més dúctil (i, per tant, menys fràgil), aquesta és la raó per la qual moltes instruccions exigeixen una quantitat mínima d'acer en certes seccions crítiques.
 
Als elements lineals allargats, com a [[Biga (construcció)|bigues]] i [[Pilar (arquitectura)|pilars]] les barres longitudinals, anomenades armat principal o longitudinal. Aquestes barres d'acer es dimensionan d'acord a la magnitud de l'esforç axial i els [[Moment flector|moments flectores]], mentre que l'[[esforç tallant]] i el [[moment torsor]] condicionen les característiques de l'armadura transversal o secundària.
 
=== Càlcul bigues i pilars de formigó armat ===
La simple [[Biga (construcció)|teoria de bigues de Euler-Bernoulli]] no és adequada per al càlcul de bigues o pilars de formigó armat. Els elements resistents de formigó armat presenten un mecanisme resistent més complex a causa de la concurrència de dos materials diferents, formigó i acer, amb mòduls de Young molt diferents i els [[Moment d'inèrcia|moments d'inèrcia]] són variables d'acord a la grandària de les fissures dels elements. Les diferents propietats mecàniques de formigó i acer impliquen que en un element de formigó armat la [[Tensió (mecànica)|tensió mecànica]] de les armadures i el formigó en contacte amb elles siguin diferents, aquest fet fa que les equacions d'equilibri que enllacen els esforços interns induïts per les forces i [[Tensió (mecànica)|tensions]] en formigó i acer no siguin tan simples com les de seccions homogènies, usades en la teoria de Euler-Bernouilli.
 
La Instrucció Espanyola del Formigó Estructural les equacions d'equilibri mecànic per a l'esforç axil N i el [[moment flector]] M d'una secció rectangular poden escriure's de forma molt aproximada com:
: , són magnituds geomètriques.<math>d, d', X\,</math> Respectivament: el cant útil, el recobriment i la profunditat de la [[fibra neutra]] respecte a la fibra més comprimida del formigó.
: són respectivament la "tensió de l'armadura de tracció" (o menys comprimida) la "armadura de compressió" (o més comprimida) i la tensió de disseny de l'acer de les armadures.<math>\sigma_{s1}, \sigma_{s2}, f_{yd}\,</math>
: , són les quanties mecàniques, relacionades amb l'àrea transversal d'acer de les armadures.<math>U_{s1}, U_{s2}\,</math>
: , són l'esforç axil i el moment flector resultants de les tensions de compressió en el formigó, en funció de la posició de la línia neutra.<math>N_c(X), M_c(X,\cdot)\,</math>
Si s'usa el diagrama rectangle normalitzat per representar la [[Equació constitutiva|relació de tensió-deformació]] del formigó llavors les tensions de l'armadura de tracció i de compressió es poden expressar les funcions anteriors com:
 
D'altra banda els esforços suportats pel bloc comprimit de formigó vénen daus per:
 
=== Dimensionament de seccions ===
El problema del dimensionament de seccions es refereix a que, per unes determinades càrregues i dimensions geomètriques de la secció, determinar la quantitat d'acer mínima per garantir l'adequada resistència de l'element. La minimització del cost generalment implica considerar diverses formes per a la secció i el càlcul de les armadures per a cadascuna d'aquestes seccions possibles, per calcular el cost orientatiu de cada possible solució.
 
Una secció d'una biga sotmesa a [[Flexió (mecànica)|flexió]] simple, requereix obligatòriament una armadura (conjunt de barres) de tracció col·locada en la part traccionada de la secció, i depenent del [[moment flector]] pot requerir també una armadura en la part comprimida. L'àrea d'ambdues armadures d'una secció rectangular pot calcular-se aproximadament mitjançant els següents jocs de fórmules:
 
On:
: , és la quantia mecànica d'armadura de compressió.<math>U_{s2}\,</math>
: , és l'àrea total de l'armadura de compressió.<math>A_{s2}\,</math>
: U_0 = 0,85 f_{cd} b d_1\,, és la quantia mecànica d'armadura de compressió.<math>U_0 = 0,85 f_{cd} b d_1\,</math>
: , distàncies des de la fibra més comprimida a les armadures de tracció i a l'armadura de compressió.<math>d_1, d_2\,</math>
: b, ample de la secció.
Amb les mateixes notacions, l'armadura de tracció es calcula com:
 
=== Comprovació de seccions ===
El problema de comprovació consisteix en que, donada una secció completament definida, per les seves dimensions geomètriques i un cert nombre de barres amb una disposició ben definida, comprovar mitjançant càlcul si aquesta secció serà capaç de suportar els esforços induïts en ella per l'acció de càrregues conegudes.
 
== Vegeu també ==
* [[Aluminosi|Aluminosis]]
* [[Encofrat]]
* SS Faith
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
=== Bibliografia ===
* Jürgen Mattheiss. (1980). {{Plantilla:Cita libro|autor = Jürgen Mattheiss.|título = Hormigón armado, hormigón armado aligerado, hormigón pretensado|año = 1980|editorial = Ed. Reverté S.A.|id = ISBN 84-291-2057-2}}
* Rosell, Jaume; Cárcamo, Joaquín (1995). {{Plantilla:Cita libro|autor = Jürgen Mattheiss.|título = Hormigón armado, hormigón armado aligerado, hormigón pretensado|año = 1980|editorial = Ed. Reverté S.A.|id = ISBN 84-291-2057-2}}La referència utilitza paràmetres obsolets (ajuda)