Usuari:KRLS/adages: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
accent
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{Dita
| dita = Qui a bon arbre s'arrima, bona sombra el cobri.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=3}}
}}
{{Dita
| dita = Qui bé s'està nos moga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=4}}
}}
{{Dita
| dita = Callen barbes, y canten cartes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=11}}
}}
{{Dita
| dita = Contra el comú no guanyaràs tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=36}}
}}
{{Dita
| dita = Mira't a tu, y no diràs mal de ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=39}}
}}
{{Dita
| dita = Calla tu, y callaré jo.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=39}}
}}
{{Dita
| dita = Alabem primerament a Déu Pare Omnipotent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=41}}
}}
{{Dita
| dita = A un sols Déu adoraràs, y en va may lo juraràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=41}}
}}
{{Dita
| dita = Al pobre ques vergonyant donali de quant en quant.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Als criats nols degues massa, per quet trauran de ta casa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Al amich probal primer, ans quel hatjes menester.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = A ase ruch, Arriero loco.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Al qui enganyant a tot lo Món ofèn, qui menys se pensa alguna volta el ven.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Al qui desvergonyidament enganya, solen pagarli amb la mateixa manya.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Alguna volta sol restar burlat lo qui ab altres sol ser descompasat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Acudir per socorro es gran engany, a qui viu de a tots fer trampa, y engany.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = A ta filla mentres creix, donali lo que mereix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Advertix açò, fill meu, que tostem te mira Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Al cab de cent anys, se cauen los murs, y salcen los muladars.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = A la Església per orar, y a la plaça per tractar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = Amistat per interès, no dura, perquè no ho és.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=42}}
}}
{{Dita
| dita = A morts, y a anats, amichs acabats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Ab lo qui beu massa vi, negocia en ell dematí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Al Príncep que bé governa, desitjali vida eterna.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Al cavall desenfrenat, miral de lluny, y amagat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A Moro mort gran llançada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Amor, y la gravetat, no passen per un forat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Així com preguntaràs, tal resposta alcançaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A ningú demanaràs los diners que guardaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Al ase, y mala muller bastonades ho han de fer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A més presa, més vagar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A qui gastar li dol, no compra lo que vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A carn dura, dent aguda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = Ab repòs tot ho faràs, y al Zoilo dir deixaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=43}}
}}
{{Dita
| dita = A com se vénen les nesples? Conforme cauen les bèsties.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al bo porque honre, y al roin perquè not deshonre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = A Pasqua els fochs, y a Nadal los jochs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Allò quet importa a tu, no ho deixes fer a ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = A Déu pregant, y ab la maça pegant.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al pobre no és profitós, acompanyarse ab lo poderós.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al mal per temor, y al bo per amor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Aprenent de Portugal, no sab cosir, y vol tallar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Així com és la campana tal és la batallada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Aprés que morí Pascual, li portaren lorinal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al criat que servit ha, no li degues res demà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al Villà, donantli el dit se pren la mà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = A bribo, bribo, y mig.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = A lo teu tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Ausades Monica.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=44}}
}}
{{Dita
| dita = Al fregir mo direu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Això és bufar en caldo fret.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Ajudat, y tajudaré.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Aprés de Déu la olla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A la vellea, es feu lo Diable çabater.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Ay bordell de calces! noves, y plenes de punts.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al gat sarpada? Y al colom porgueres?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al bou vell, sancerro nou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al cul està la mel.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Aigua passada no mol molí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Alla hon vatjes, com vetjes faces.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A bona fam, no hia pa dur.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al cavall donat, no li mires lo pel.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A tu et dich sogra, entente nora.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al Estiu tot hom viu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Ans quet cases, mira el que fas.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Al enfornar se fan los pans geperuts.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = Arbre vell, transplantat a terra nova, mai li proba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A gran seca, gran remullada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A gos vell, no hia sus, sus.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A paraules necies, orelles sordes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A bona gana de ballar, poch so es menester.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A bon entenedor, breu parlador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A falta de bons, mon pare és Alcalde.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A la de pares roins, no la posses en chapins.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=45}}
}}
{{Dita
| dita = A la llarga, el galgo a la llebre mata.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Amich de hu, y enemich de ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A mon pare li dien fogasa, y yo em muych de fam.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Amor de Senyor, aigua en cistella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A la Luna de Valencia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A tandes va el riure.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A bona porta etgafa la fam.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Aquella és la Pàtria, on hu bé passa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A riu rebolt, ganància de Peixcadors.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Amistat de Monja, Porgatori de bolsa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Aquell qui per home es té, ha de obrar segons convé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = A Déu guanya per amich, qui perdona al enemich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bon Senyor parlau cortès, quel bon parlar no costa res.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bofetada que not puixes vengar, no te la deixes pegar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bona vida em tinch, bona fam me passe.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bé véns mal, si véns asoles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bona és la sal, encara que cara.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Boca que no parla Déu no la ou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=46}}
}}
{{Dita
| dita = Bo és viure pera veure.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bona camisa la que una es fila.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bona nit cresol, que la llum sapaga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bona pata, y bona orella, senyal de bona bèstia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bé sab lo gat la barba que llepa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bé guisa la moça, més millor la bolsa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bo, poquet, y assobintet, és al cos profitoset.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bona dona portau Conde. Ella dirà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Brams de ase, no putjen al Cel.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bon dia és lo que plou, si no apedrega.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Benhatja qui als seus semetja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bona vida, pare, y mare olvida.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bocí per força, no fa profit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Bo és tindre parents en Cort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Beneyta casa és aquella, que té olor de vell tota ella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Barba de moltes colors, sols la porten los traydors.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Barber piadós encangrena la plaga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Confessat ben amenut, perquè molt lo pecat put.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=47}}
}}
{{Dita
| dita = Confessa a ton Confessor, finsa el pensament menor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Casa a ton fill quant voldràs, y a ta filla quant podràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Caçador de moixonets, lo que guanya, menudets.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Consola als desconsolats, visita als encarcerats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Cascú no entenga sinó en son Ofici, y no es fique may en agé Ofici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Com tingues gran paciència, y perseveres, eixiràs ab la cosa quemprengueres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Cases fetes de robar, se vénen a derrocar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Cartes, daus, dones, y vi, fan tornar al rich mesquí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Caldera vella, o terrat, no està sens bony, o forat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu estornuda, com Déu li ajuda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Contra el comú, no guanyaràs tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme el pardal, la gàvia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Cada gall, en son galliner, canta molt bé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Com lo concell sia bo, mes quel done el contrari.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Canteret nou, fa laygua fresqueta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=48}}
}}
{{Dita
| dita = Canten cartes, y callen barbes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada ovella, ab sa parella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada oller alaba ses olles, y més qui les té foradades.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu en sa casa, y Déu en la de tots.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada olleta, troba sa cobertoreta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada cosa en son temps, y el nabs en Advent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu en son Ofici es pensa fer Rey.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu en sa casa sab lo que passa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada dia col, lo caldo amarga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu parla conforme qui es.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu conta de la fira conforme en ella li va.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu plora son dol a la llum del seu cresol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu lo que li toca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada loco en son thema.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu lo que li cou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Cada hu lo que més ama.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Çabater, fes tes çabates.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme la bóta, així dóna el vi.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Calla tu, y callaré yo.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme el ase lalbarda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=49}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme es larbre, així dóna el fruit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme faràs, així trobaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Casament dalforja, sempre està a la porta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Càrrega que plau no pesa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Corbs en corbs nos piquen.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Casa de dos portes, mala és de guardar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Consell que no és bo pera tu, nol dones a ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Coneixenses moltes, y pagar una.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Criau corbs, y os trauran los ulls.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Cuentos vells, baralles noves.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Cent de un ventre, y cada hu de son temple.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Continua gotera, forada la pedra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Conforme es viu així es mor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Cent anys digué na Domentja, qui poch mentja, molt temps mentja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Contra el poder de la mort, no hià hom que sia fort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Crech en Déu ques Trino, y Hu, y no hià altre Déu algú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Crech també ab fe molt igual, una Església universal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=50}}
}}
{{Dita
| dita = Devot de la Verge Pura, sia tota creatura.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Del home la perfecció, es obrar segons rahó.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = De tos pares quant són vells, not descuides un punt dells.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Deixa diners als amichs, si vols tenir enemichs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Dóna a qui està despullat, de ta roba la mitat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Déu me done contienda, ab qui mentenga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Dia la vella Perica: la espina quant naix ja pica.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = De lo que no has estudiat no tractes, que és necetat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Déu castiga, y no amenaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Déu fa justícia a tots.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Darrere, al Rey li fan les figues.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = Diesme en qui vas, y et diré qui eres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=51}}
}}
{{Dita
| dita = De mos punts quiçà et riuràs, mes de mos diners no mentjaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Déu conserve la Justícia, y ens guart de ella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Del mal, lo mig.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Déu dóna el fret, conforme la roba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Déu dóna la plaga, y la medicina.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dels meus, vulles mal dir, mes no mal oir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = De ser Cantor no tinga pressumpció, aquell qui no sab més que una cansó.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dia de alegria, vespra és de pessar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dia de dejuni, vespra és de dia sanct.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = De gent roin, un carrer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Del cuiro ixen les corretjes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Déu provirà pera calces, y ell no tenia cames.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = De forn, y molí pots mudar; mes de Ladre no has descapar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dos galls en un galliner, no canten bé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Déu nos guart de laygua mansa, que la corrent ella passa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Deixa fer al Mestre, per ase que sia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dels qui fuigen, algú sen escapa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Del llob un pel, y eixe del front.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Dos germans en un Consell, fan tornar lo blanch bermell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Diu lo mort al degollat: Qui tan mal taparellat?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=52}}
}}
{{Dita
| dita = Daball del bon sanyal, està lhome mal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = De hon hu menys se pensa salta una llebre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = Dels enemichs, los menys.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = Del vell, lo concell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = De nit tots los gats són pardos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = De etc. de Notari; Recipe de Metje; y Digessis de Advocat; Déu nos guart.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = Dels escarmentats, ixen los avisats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = Déu ab molt goig, y alegria, resucita al tercer dia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = Del home al fi principal, és la glòria Celestial.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = És Maria Celestial, sens pecat original.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = En la casa del qui jura, no faltarà desventura.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = És amor la charitat de la Divina Bondat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = És empleo meritori, meditar lo Porgatori.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=53}}
}}
{{Dita
| dita = En la boca del discret, lo ques publich és secret.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = És molt gran la discreció del qui lleva la ocasió.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = És doblada la maldat ques fa en senyal damistat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En esta vida la millor herència és aplicar treball, y diligència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En bones conversacions, may no trunques les rahons.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En fer dia deixa el llit, tindràs salut, y dellit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = Encara quet vullen mal, no perdràs ton natural.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En la vida ta muller, tres eixides ha de fer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En una boca tancada, la mosca no ferà entrada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En la terra que nos bona, molt més mal hià del que sona.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En les obres, y en la fe, se coneix qui amor te té.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En dirse les veritats, se perden les amistats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En qui no pots medrar, deixa de porfiar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En la presència del Sol, poca és la llum del cresol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=54}}
}}
{{Dita
| dita = En la casa ques treballa, jamés falta pa, ni palla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = Entre dos digual estat, en lestret és lo debat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En faltar lo cab, tot va desbaratat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En la paciència tot falcança.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En tot hià trampa, menys en lo vi que possen aygua.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En la terra dels Cegos, qui té un ull és Rey.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = Estudia les Leys Divines, si saber vols les Humanes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = Entre amichs no cal toballes, y ells non tenien.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En qui vaig, vaig.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En lo sembrar, ni cullir, no vol dormir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En lo Invern per la moquita, y en lo Estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = Estil, y pràctica, fan Ley.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En lo cuch, se peixca languila.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En fer bé, sies lo primer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = Encara que la mona es vista de seda, mona es queda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En burles, ni en veres, ab tos matjors no parteixques peres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=55}}
}}
{{Dita
| dita = En tirant lo foch a laygua, prest sapaga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = En lo perill, se coneix lamich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Escudero pobre, taça de plata, y canter de coure.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = En lo dia sabi del Juí, se dirà cascú: 'Ego fui'.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Faràs ab gran diligència, lexami de la concència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fes bé sempre que podràs, perquè això temportaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fuigiràs del Usurer, com del mateix Lucifer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fila Luisa, y portaràs camisa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Febres de Maig, salut pera tot lany.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Faena feta diners aguayta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Feu bé a bèsties, y os tiraran de coces.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Faedors, y consentidors, tots mereixen una pena.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fer bé, no es pert.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fortuna et done Déu fill, quel saber poch, te val.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=56}}
}}
{{Dita
| dita = Fes bé, y no mires a qui.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gran cosa és no ser ingrat a qui ta beneficiat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Guardat de la hypocresia, perques mala malaltia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gran cuidado el Metje té, del malalt que paga bé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gallineta que per casa va, sinó pica, picarà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gent dahuch, campana de fusta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gran tronch, bona brasa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gran és mon gendre, bo sia ell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gos que lladra, no mocega.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Guarda el Mesquí, y no sab pera qui.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gallina vella, fa bon caldo.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gat nyaulador, jamés bon caçador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gran olla, poca carn, y casa gran, pa chiquet.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Gich ben doctrinat, ferà vell descansat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=57}}
}}
{{Dita
| dita = Hacienda ques mal guanyada, no tindrà molta durada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hostes vindran, que de casa ens trauran.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hui per mi, demà per tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon no hià cap, tot és coa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Home prevengut, val per dos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon no hià guany, tot és mal any.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Honra, y profit no cab en un pit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Home parat, no fa guerra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hui no es fia así, demà sí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon se fa foch ix fum.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon va el mal? Hon nihà més.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon no hià fanch, nos fan botifarres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hacienda, y honra guanyaràs obrant, y no ab presumpció vana empereant.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Home pobre, tot són traces.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hacienda, ton amo et vetja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon anirà el bou que no llaure?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Hon no hi ha cap, no cal sombrero.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=58}}
}}
{{Dita
| dita = Home pobre, olla dargent, y canter de coure.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Hacienda feta dessola, prest sembola.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Jutje que no té concència, may farà bona sentència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Ja que has fet lo Sanct, fes Laltar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Justícia, més no per ma casa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Jerusalem, Jerusalem, quant més anat, menys valem.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Joch de mans, joch de villans.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Jamés cau, ni menys tropeça, la fe que a Déu sendereça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Les festes has de guardar, y a ton pare, y mare honrar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = La Creu de més excel.lencia, és la Creu de la paciència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui torna bé per mal, conseguix premi immortal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=59}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui mal per mal intenta, a si mateix satormenta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo millor bocí del plat, daràs a qui tangendrat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La Doncella recatada, ferà molt bona casada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La dona és tan mudable com lo vent; de ses paraules no faces fonament.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo fill qui a sos pares bat, ja lo Infern té aparellat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La Senyora qui treballa, no gasta diner, ni malla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La muller a son marit tingali ben net lo llit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo marit a la muller tingali son menester.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La dona qui es possa unguents a la cara, pert les dents.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui tracta ab amigues, may li faltaran fatigues.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo mensatjer, ni mentirós, ni pereós.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La dona, sens menester, no estia baix al carrer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = La dona quet casaràs, fes que sia de ton braç.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=60}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Cavaller, a la guerra, y el Laurador, a la terra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Sacerdot retirat, és de tot hom estimat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La dona qui pren, son cos ven.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La mocada de Canet.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La lletra per lo cul entra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lultim quixal, costa darrancar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Les burles, vénen a veres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que guanya el Escolà, cantant ve, y cantant sen va.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lo menester fa fer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Largues rahons acurten la nit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La machada de Cuenca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La persona qui molt riu, no té son discurs molt viu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome de si confiat, prest és perdut, y acabat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui diu que ja sab prou, lo cap té més gros que un bou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La vida per ton Senyor perdràs, avans quel honor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La persona qui molt muda, sempre la veuràs perduda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=61}}
}}
{{Dita
| dita = La casa que no té pau, moltes nits nos tanca en clau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = La persona descuidada, és una cosa encantada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo lladre, naturalment, té perea, y nos valent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = La mortalla, solament, semporta el rich avarient.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = La dona qui va a la llana, may tindrà la testa vana.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = La primera informació, no la creu lo bon varó.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lhoste, com lo peix menut, al cab de tres dies put.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo ferro quant és calent, se doblega fàcilment.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo furtar la hacienda agena, és un gust ab molta pena.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui fals fa testimoni, ofici fa de Dimoni.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui està ben criat, calla, sinos preguntat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo criat questà pagat, té sempre lo braç trencat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo molt parlar sempre mou, y lo masa gratar cou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui servix a comú, servix a tots, y a ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=62}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bobo tot ho sab fer, fins al temps del menester.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui a molta gent manté, Déu sab lo treball que té.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = La dona bona, y lleal, és un tesor principal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Laurador té de estar prop dels qui fa treballar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Los Sabis tenen a mengua, fer servir masa la llengua.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = La honra del marit està de sa muller en la mà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Senyor, qui nos Senyor, cert que mereix Curador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo llob sempre va a caçar lluny del lloch hon sol estar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Sabi sab que no sab, lo simple tot ho té al cap.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Caçador qui vol caça, a la caça no amenaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo roig ab lo pèl que té, bé pot ser home de bé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=63}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui fa una casa, o es casa, la bolsa li torna rasa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La dona qui és ben casada, no té sogra, ni cunyada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La gala molt prest sen va, no la falta quella fa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La bona satisfacció se fa en vida, y en mort no.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo coixo vindrà, y la veritat dirà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Los colses no has de possar en taula, pera mentjar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo rich sempre és codiciós, y lo pobre desitjós.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo pare guanya el real, y son fill lo gasta mal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo llinet ques ben filat, sempre dóna drap doblat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui un cove sabrà fer, ja pot dir ques Cisteller.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui no sab sumar, may sabrà multiplicar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La persona qui té cria, sempre guanya nit, y dia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = Lo fill del bo, sofrix bo, y mal, lo fill del mal, ni bo, ni mal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La rahó no vol força.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=64}}
}}
{{Dita
| dita = La pau Déu la vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La cosa ben pensada, és ben ordenada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Les coses clares vol Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo dementat, per la pena és avisar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo mal entra per lliures, e ix per onces.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo manar no vol par.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Los fills del Mestre Pere amostraven a son pare.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Los qui casen per amors sempre viuen ab dolors.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La dona qui molt beu, tart pagarà lo que deu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La necessitat no té Ley.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Los Andadors coneixen als del Ofici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La privació és causa de apetit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La nit es capa de pecadors.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La diligència, és mare de la bona ventura.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Diable en lo cos, y el Rosari en la mà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que tots diuen, o és, o vol ser.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo ques deprèn en la cuna, tostem dura.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La una mà llaba laltra, y les dos la cara.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = La abundància mata la fam.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui espera, desespera; mes qui nospera, no alcauça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=65}}
}}
{{Dita
| dita = Les burles, vénen a veres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo peix pera qui el mereix, y la ganya pera el gat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo mateix és filar, que donar a filar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La masa confiança, mata al home.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Les parets tenen orelles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La sobrada amistat, es causa de menys preu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Linfant, y lorat, diuen la veritat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lhabit no fa al Monje.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo temps tot ho cura.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo quel Metje erra, cobri la terra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La cabra per sos pecats, los genolls porta pelats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Los valents cauen de quatre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo gos al amo, y el gat a la casa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La parra borda, tot ho fa agraç.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bort, y la mula, sempre nhan de fer una.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La bona capa, molt tapa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo no importa, perduts a molts porta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = La sanch nos pot tornar aygua.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=66}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que not has de mentjar, deixau cremar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La gala del nadar, es saber guardar la roba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo fart, no té ànsia del dejú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La por guarda la vinya, que nol Vinyader.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo ques de Déu, a la clara es veu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La Ley de Déu no vol trampa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo gat escaldat en laygua freda té prou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo millor amich, lo mort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Los plors, y dols, en diners són menys.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que sa de vendre, no cal empenyarho.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Larbre, de giquet sadreça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo peix gros se mentja al flaquet.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo mal de les rates, lo que fan unes paguen altres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Les veritats amarguen.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bon pagador, és Senyor de bolsa daltre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lamistat no té preu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lamich en lausència es veu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La ocasió fa al Ladre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La passió pot molt.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = Lo barato és car.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La dona en casa, y lhome en la plaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=67}}
}}
{{Dita
| dita = La sobra dair, falta fa hui.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La experiència, és mare de la sciència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La pràctica trau Mestres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bon drap, en la caixa es ven.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La codicia romp lo sach.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La charitat, comença per hom mateix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La ventura a la porta, Déu a la porta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Los morts obrin los ulls als vius.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La dona bonica, may te farà tornar rich, Blay.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo temps no deixa de dar a cada hu lo ques seu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La febra amansa al lleó.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = La febra contínua, mata al home.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo que la lloba fa, al llob li plau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo més, priva el menys.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo amor desastra les Gents.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo burro de Arcadia, carregat dor, y mentja palla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bé nos conegut, finsa ques perdut.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo braç de la Justícia és molt llarch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo gos ab ràbia, de son amo trava.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=68}}
}}
{{Dita
| dita = Lo cabal de la llaurança, és sempre rich desperança.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo concell muda al vell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome compon, y Déu dispon.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo plor del hereu, rialla dissimulada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Los mals, en lo pa són menys.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo temps sa de pendre conforme bé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La boca amarga, no pot llançar sinos fel.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La pedra eixida de la mà, no es sab hon va.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lhome qui és molt pereós, per un pas, ne dóna dos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La recayguda, és pitjor que la cayguda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Logrer, y cart, finsa soterrat, sempre és amarch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui noscarmenta en una, noscarmentarà en ninguna.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Les lletres molt bones són, mes no les estima el Món.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La lletra, en sanch entra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo bé que así faràs, allà trobaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = Lo Món no deixa a aquell qui deixat no vol ser dell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La Creu de més excel.lència, és la Creu de la paciència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=69}}
}}
{{Dita
| dita = La fe del enteniment, desperança és argument.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Lo qui servint persevera, eixe alcança allò quespera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Lo modo de aprofitar, és fervor en lo bé obrar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Molt poch juí es pot dir té, lo qui el de Déu no prevé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Més alcança lhumil ab la pacència, que no fent lo soberbgran resistència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = May segones intencions, fan bones conversacions.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Molts sen van al Hospital, per no veure son cabal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Mal usar no pot durar, per molt quet vulles guardar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = May lhome serà prudent, contrapuntant a la gent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = May lo pereós tindrà pa, ni vi pera demà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = May se sab si és gros lo nab, fins que ha descobert lo cap.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=70}}
}}
{{Dita
| dita = Mirat a tu, y no diràs mal de ningú.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Mentjant no faces remor, mira que això nos primor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Molts componedors, descomposen la Nòvia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més dies hià que llonganises.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val estar un ratet roig, que tot lany groch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Mal va qui no sadoba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Molt sab la mona; y més qui lagafa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Moltes formigues porten a un escarbat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val tort, que cego.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val ser cap de sardina, que coa de pagell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val hu en pau, que dos en guerra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val un roin ajust, que una bona Sentència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Moltes caneles, fan un ciri Pasqual.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val hu content, que molts descontents.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Mort no vinga, que achach no tinga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val vergonya en cara, que dolor en cor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=71}}
}}
{{Dita
| dita = Més val perdre, que més perdre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més putja lespart, que lascurada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més és lo roido, que les anous.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Mudense els temps, y també els pensaments.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més val una Missa en vida, que moltes en avent mort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més veuen quatre ulls que dos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Molt gasta qui va, y ve, y més qui casa manté.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Muyga Marta, y muyga farta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més val una gorra que un sombrero.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més valen onces, que lliures.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més prompte salcança el mentirós, quel coixo.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Marastra, en lo nom basta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Mare piadosa, cria la filla melindrosa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Mals comunicats, són aliviats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més lladra el gos, quant lladra de por.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més val un bon amich, que parent, ni cosí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més val morir en honra, que viure en deshonra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=72}}
}}
{{Dita
| dita = Més valen amichs en plaça, que diners en la caixa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = May se coneix més lamich, quen la presó, y el perill.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Mula loca, may se fa vella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Més val roin conegut, que bo per conèixer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Més val poch ab voluntat, que no molt, si és de mal grat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Malvat entreteniment és dir mal del qui és ausent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Mort lo gos, morta la ràbia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Muller que no mentja en vós, aprés mentja més que dos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Més val un pren, que dos te daré.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Molt val, y poch costa a mal parlar, bona resposta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Més val morir que embrutarse.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Molt sabi seràs, fill meu, si alcances temor de Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = Molt cego camina al vici, lo qui no tem al Judici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=73}}
}}
{{Dita
| dita = No queda ben confessat, qui no torna lo furtat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No deixes les sendes velles, per anar per les novelles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No plou pera qui anar vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = Non vull, non vull, y no li pert lull.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú és home, sens home.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No sies may lo primer, en dir coses del tercer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No dies may ton secret a ningú, y seràs discret.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No amostres als fills amor, perquè not causen dolor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = Not cases ab la jove, si eres vell, quet pesarà, sinó prens mon concell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú dóna, que no vulla se li agraixca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No deixes per ton rencor, de saludar al matjor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No confie el Secular viure del peu del Altar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No trates ab gent ociosa, perquè es cosa perillosa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=74}}
}}
{{Dita
| dita = No vixques pera mentjar, mentja sols pera passar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No vulles mal als amichs, que ho son de tos enemichs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = Not alabes de fer mal, perques un vici infernal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = Nosties molt en la plaça, nit burles daquell qui passa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = Nos coneix lhome perdut, sinos quant és abatut.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No dies mal de ta mare, ques afrontar a ton pare.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No vulles al menor may menysprear, perquet pot en son lloch aprofitar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No mires coses profanes, ni oixques paraules vanes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = Ningun home pot saber, sinós Déu, lo que ha de ser.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No vulles may arguir ab qui no sap resumir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = Ni la Missa, ni cebada estorben llarga jornada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No cregues de ton amich, lo que diu son enemich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No deixes la carretera, per anar pre trabesera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No vulles may pletejar, lo que bé nos pot probar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=75}}
}}
{{Dita
| dita = No amostres may lo forat del diner que has amagat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = No tindràs parent millor, que un amich quet tinga amor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = No vulles pa florit, ni taca de pegunta en lo vestit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni camp en costera, ni muller Forastera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni gat en caixcabell, ni casar dona en home vell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni manso sens esquella, ni casar home jove en dona vella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni omplir barral sens ambut, ni en temps de plutja el corral brut.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni arroç socarrat, ni guisado que sàpia a fumat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni tenir gat nyaulador, ni dormir en home roncador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni detenir molt la orina, ni sentir olor de la bacina.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=76}}
}}
{{Dita
| dita = Ni que vatja per casa la lloca, ni possarme en cosa que a mi nom toca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni mentjar sopes sens cullera, ni porta de aposento en polleguera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni afaytarme en Barber modorro, ni dormir en home petorro.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni estar veí del Ferrer, ni renyit en lo Barber, ni tindre per contrari al Carnicer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni casa en dos portes, ni bèsties cegues, o tortes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni escoltar per les portes lo que diuen, ni mirar en les cartes lo quescriuen.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni fiar de paraula de Gitana, ni beure, ni mentjar sens tindre gana.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni anar a buscar moneda, ni portar bolada la seda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni putjar a cavall sense cagar, ni faena de força sense almorçar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni cordarse en tiretes sense cap, ni gos famolench, ni porch molt fart.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni muller sempre afaytada, ni beure en taça penada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni Capellà sens manteu, ni sotana, ni canter, ni botitja foradada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni rot de rabe, ni home que faça el grave.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=77}}
}}
{{Dita
| dita = Ni pet de col, ni casarme en qui nom vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni veure Frares per ma casa, ni portar vi sens bóta, o carabaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni creure a Regalista, ni Mercader, ni colar bugada sense cendrer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casarme en fadrina festejada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni casa que hatja cunyades, sogres, y nores, ni Campanar sense batçoles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni Christià sens Rosari, ni fiar de Advocat, ni de Notari.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Ni puses en los camals, ni lledelles en los angonals.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No saprea una cosa, ni codícia, sinós hon hià se son valor notícia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No sé yo si és acertat vendre més car lo fiat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Not agrades de Advocat que not diu la veritat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = Not alegres de mon dol, que quan lo meu serà vell, lo teu serà nou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No hià millor paraula, que la questà per dir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No dejuna qui fartar espera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No hià mal pera uns, que no sia bé pera altres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=78}}
}}
{{Dita
| dita = No fuig qui a casa torna.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hià més mare, que la qui parix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú no pot dir desta aygua no beuré, per tèrbola questia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Nos la mel pera la boca del ase.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No dies mal del dia, que passat no sia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Not dies polida, que de la pigota no sies eixida.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hià millor amich, quel real dahuit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hia millors parents, quels dihuitens.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hia millors cosins, quels bons florins.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hia millors germans, quels reals Castellans.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hia millors coneguts, quels papers de menuts.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Tot açò en la caixa, y la clau en la botjaca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú està sens creu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No per gich pilar se cau la casa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No hia més Doctor, que hom mateix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Nos mou la fulla del arbre, sense voluntat de Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú és Propheta en sa Terra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = No viu lo cor del lleal, mes quel traydor vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=79}}
}}
{{Dita
| dita = Ningun geperut, se coneix la sua gepa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú està content en sa sort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú naix aveat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Nos més negre el corb, que les ales.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No hia vella, que no hatja estat bona filanera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No hia vell, que no hatja estat valent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú és tonto pera son profit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Nos ha fet lo Infern pera bobos, sinó pera dropos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No hià riu que no tinga sa eixida.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú pot ser Jutje en causa pròpia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Nom pesa que mon fill sia jugador, sinós que va darrere de rescavalarse.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No hià pitjor esquerda que la del fus mateix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No mires com pinta, sinós com quinta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú coneix millor als del Ofici, quel Andador.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ningú pot perdre lo que no té.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ni mà en caixa, ni ull en carta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Nadar, nadar, y a la bora ofegar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Nil Soldat sens armes pot pelear, nil Estudiant sens llibres estudiar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = Ni tots los qui estudien són Letrats, ni tots los qui van a la guerra Soldats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=80}}
}}
{{Dita
| dita = No hià bé que cent anys dure, ni mal que a ells aplegue.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No hià cosa encoberta, que prompte, o tart no sia descoberta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No hià millor Mestra, que la necessitat, o pobrea.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No hià pitjor sort, quel qui no vol oir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No basta ser hu bo, sinós pareixerho.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No per molt matinetjar, amaneix més prest lo dia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No tornes de nou al vici, ques matjor ton precipici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No furtes res a ningú, ni dies mentires tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = No desitjes dona agena, ni bens daltre, que hià pena.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = Oiràs, y miraràs, si algo veus ho callaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = Obres són amors, que no bones rahons.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=81}}
}}
{{Dita
| dita = O bé Monje, o bé Canonge.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = O parir, o morir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Ovella que bela, moç pert.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Ovelles bobes, per hon va una van totes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Oferir molt, espècie és dengany.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Procura conversacions, que no entren murmuracions.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per tos fills ben richs deixar, no vulles lo Infern guanyar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per sa casa mira poch, lo qui juga, o mira al joch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Parlant ab algu tos dits, no toquen botons dels pits.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Paga a ton Senyor sos drets, y allunyat de ses parets.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Peixcador, o Caçador, o fam, o fret, o calor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per desig que té del bou, va llepant lo llob al jou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per ben assentat questies, que no pots caure no dies.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per millorar, ma casa deixar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=82}}
}}
{{Dita
| dita = Per molt que tu esties rich, no olvides al pobre amich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Prop de un home descuidat, sempre trobaràs un gat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Per no perdre los esplets, lhome cuerdo no vol plets.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Prest és dit lo ques ben dit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Per lo diner balla el goset.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Per son mal, sabé la formiga bolar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Per totes parts, hià cent llegues de mal camí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Pera tot hià remey, sinós pera la mort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Primer son mes dents, que mos parents.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Peixcador de canya, més pert que guanya.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Poderós Cavaller, Don Diner.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Peixcador que peixca un peix, Peixcador es.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Pensa el lladre, que tots són com ell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Pecat de gola, Déu lo perdona.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Pera els desgraciats, tots los dies són Dimats.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=83}}
}}
{{Dita
| dita = Pera conèixer a hu, es menester molt.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Poll de Janer, ploma a diner.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Prou dejuna qui mal mentja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Porta tancada el Diable sen torna.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Primer és la defensa, que la ofensa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Perea, clau de pobrea.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Pardal vell, no entra en gàvia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Peus questan molt fets a anar, no poden parats estar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Procura tenir cabal, per no anar al Hospital.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Per casar filles Doncelles, no vengues moltons, ni ovelles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Pasqua Marçal, fam, o mortaldat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Per tocar, se toca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Polls en polls, llèmenes crien.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Primer és la obligació, que la devoció.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Possat a la phantasia de oir Missa cada dia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Qui de sa Creu fuigirà, més pesada el seguirà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=84}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sanctifica les Festes, ha de fer coses honestes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no tem al Món, no tem a Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a Déu busca, a Déu troba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no sab salvarse, no sap.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui serà amich del pobret, en lo Cel tindrà gran dret.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui del Món té confiança, cosa bona may alcança.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui diu que té enteniment més que un altre, és inocent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Quant replega la formiga, not assentes a la biga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ab vestits se gasta massa, lo cap té de carabaça.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui es mentja les madures, ques mentje les dures.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui casa per interès, criat de la muller és.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui recull al Vandoler, dins poch temps no té graner.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Quant ab algú parlaràs, not acostes prop del nas.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui cuida de casa agena, may la sua està molt plena.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui mentja sens treballar, sinós rich, té de robar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=85}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té mala companyia, no pot viure ab alegria.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui eixercita la Justícia, façala sense malícia.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Què bé questà la filosa, a la dona poderosa!
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui del ase mentja el pa, may de fam se morirà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a dichos se sutjeta de les Gents, caurà mil voltes en inconvenients.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Quan la cosa no es pot cert alcançar, cordura diuen que és dissimular.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Quant vem lo dany patent del qui és veí, no escarmentar en ell és frenesí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Quant algú et lloa molt en ta presència, pensa ques engany tot, y és apariència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sentona molt més del que convé, sens pensarho, a quedar ben burlat ve.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Quant la Puta fila; el Rufià debana; y el Notari pregunta: a quants estam del mes? Mals estan los tres.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui diu mal de tu en ausència temor té de ta presència.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Quant voldràs dir mal dalgú, mira primer qui eres tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=86}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no bat en juliol, no pot batre après quant vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no adoba la gotera, la casa ha de fer sancera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sembra en camí real, pert lo gra, y pert lo jornal.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Quant aniràs de camí, no vatjes sens pa, ni vi.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui çopa molt a la nit, no dorm sossegat al llit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui escudella daltre espera, no la pot mentjar sancera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui tropeça en un lloch pla, en lloch aspre què farà?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no dóna lo que dol, may alcança lo que vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui filasa sua fila, bona camisa destila.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a Gineus vol enganyar, molt matí sa de llevar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no té sinó un cabès, malalt al Disabte és.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té Ofici, té benefici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no té, el Rey lo fa franch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ase va a Roma, així sentorna.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui molt abarca, poch apreta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=87}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ama el perill, en ell perix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té cuchs, que pele fulla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no pot sembrar, espigola.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no vol polç, no vatja a la era.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui primer va al molí, primer mol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui bé sestà nos moga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui mal busca, prest lo troba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té el terrat de vidre, no apedregue.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui bé viu, bé mor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui molt parla, molt erra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Quis mentja la polpa, que rosegue lhos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui vol del Món bé gotjar, ha de oir, veure, y callar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui mal te voldrà, riure et farà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui bé et voldrà, plorar te farà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui pren, nos mor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui mal va, mal acaba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui calla, otorga.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui romp lo vidre, quel pague.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui en roba daltre es vist, en lo carrer lo despullen.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui molt corre, prest para.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui bé ama, tart olvida.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui cau, y salça, no ha caygut.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a bon arbre sarrima, bona ombra el cobri.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui és roin pera si, ho serà pera els demés.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=88}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no sembra, no cull.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui alça, troba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no vulla perdre, no jugue.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui en gichs se gita, cagat se lleva.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ha menester lo foch, en sos dits lo busca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui en la joventut no treballa, a la vellea dorm en la palla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ab joyes se gasta el dot, de sa muller és Janot.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Quant hu no vol, dos no rinyen.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui pasta, y feny, de tot li conteny.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té contraris, no dorma.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui més no pot, morir se deixa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no creu a sa bona mare, creu a sa mala marastra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té diners, fa diners.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no té, no pert.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui arrimat sestà, arrimat se troba.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui més té, més vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui més té que callar, més parla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui vol la capa del amich, nos amich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té bon veí, té bon matí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Quant Déu vol, a tots ayres plou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no sia pera casat, nonganye la dona.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=89}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sen duu la carn, que semportel hos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui va en un coixo, al cab del any és coixo.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té llengua, a Roma va.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quant la barba del veí vetjes cremar, possa la tua a remullar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quit dóna un hos, not volguera veure mort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té un diner, nostà sens ell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no té vergonya, tot lo Món és seu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui va davant guanya la joya.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui arrere va, arrere es queda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quant més Moros, més ganància.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui viu de renta, viu de regla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui muda, Déu li ajuda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té ronya, ques rasque.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sassenta en pedra, no medra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui menys corre, bola.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quant los muts parlen, treball hia en la gent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quant Déu no vol, los Sancts no poden.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui lleva la ocasió, evita pecat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té la terra, té la guerra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Quant més amichs, més clars.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui juga en lo carbó, sa dembrutar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té la culpa, que pague la pena.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui sopa daltre espera, freda la mentja.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=90}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no mira al davant, arrere es queda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui promet, en deute es somet.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Quant lo coixo de amors mor, que farà lo qui anar pot?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Quant sabs no diràs, si vols viure en pau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui algo vol, algo ha de fer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui ab llobs va, samostra a ahullar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui escup al Cel, en la cara li cau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui la cera ha de ablanar, les ungles sa de cremar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui tel pare Alcalde, segur va al Juí.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui peixets vol peixcar, sa de banyar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui tot ho vol, tot ho pert.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui tot ho nega, tot ho confessa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no té sos bous, no llaura tots los dijous.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui paga descansa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Quant lo mal és de mort, sols lo morir és remey.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a sos pares tracta bé, viurà molt, perquè yo ho sé.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té mala condició, may troba bon companyió.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Quant lo vell fa ninyeries, no li passen en huit dies.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui males manyes ha, tart, o nunca les perdrà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=91}}
}}
{{Dita
| dita = Qui per si no té cervell, com pot donar bon concell?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui diners té de cobrar, té moltes boltes de dar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Quant voldràs juplar un hou, no faces aquell clo-clou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Quant per bo venen lo mal? Quant lo ase va a comprar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui a joya possa, no reposa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui pleteja, no sossega.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no arrisca, no pisca.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui plany al contrari, en ses mans mor.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui canta en la taula, y sorina en lo llit, no tel seny complit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Quis mentja un hou sense sal, se mentjarà a sa mare.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Quant lo Sol ix, pera tots ix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui té diners, té tot adrés, y la filla del Rey si la volgués.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui canta, sos mals espanta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui dóna el cul a besar, no té més que dar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui diu lo que vol, ou lo que no vol.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui la pensa, la fa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=92}}
}}
{{Dita
| dita = Qui deu, no té veu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Qui fuig de Déu, corre devades.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Qui no paga lo que deu, té per contrari a son Déu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Qui mal a sos pares trata, sa vida la malbarata.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Qui jura sens reparar, lo jurar li costa car.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Qui possa en Déu sasperança, la Glòria del Cel alcança.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Res pot tindre ben llograt, lanima questà en pecat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Roin vindrà, que bo et farà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Rabe de Estiu, cou com a caliu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Roin oli, sab a la pega.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Rinyes per Sanct Joan, pau pera tot lany.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Rata que no sab més que un forat, prest la han caçat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Replegador del segó, y escampador de la farina.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=93}}
}}
{{Dita
| dita = Sempre en la creu en la mà, deu armarse tot Christià.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si al qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si trunques les rahons males, ab los Angels casi iguales.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Seràs causa de molts mals, si fas testimoni fals.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si vols pendre bon concell, fia sempre de home vell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si vols tindre mal mentjar, al forn portal a cuinar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si Déu la ciutat no guarda, defendrela és frenesi.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si camines per mal lloch, creume, y passa poch a poch.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si no vols tenir desfici, a ton fill donali Ofici.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si alguns parlen de secret, not acostes, ques mal fet.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Sempre les Festes matjors, al ventrell causen dolors.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si a cas eres combidat, sols mentja lo acostumat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=94}}
}}
{{Dita
| dita = Si tens a algú agraviat, no vatjes may descuidat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si tens la coa de palla, no posses foch a la falla.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si algu llig alguna carta, un poch lluny daquell taparta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si ton pare és pobre, y vell, no deixes mostre la pell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si mentjes més del que guanyes, vestiràs de telaranyes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si compres algo a censal, no ho pagues més del que val.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si alabes molt ta muller, seràs tengut per grosser.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si en ta casa entra molt bé, mira sempre com li ve.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Sempre el Peixcador de canya, gasta molt més que no guanya.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si no calles lo que fas, si algo et dich, també ho diràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si la porta tens tancada, tindràs la testa guardada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si dónes ans de morir, aparellat a sofrir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si al roin favorixes pots fer conte, quen pago cert tindràs dolor, y afronte.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=95}}
}}
{{Dita
| dita = Si tens cases a lloguer, may te faltarà que fer.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si tens un diner per vil, may arribaràs a mil.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si la Canelera plora, lo hivern ja és fora; y si riu, ni Invern, ni Estiu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si a Déu vols pregar, possat en lo Mar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si ha entrat Maig, o no ha entrat, vénen los Apostols diuen la veritat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si faena tu fas fer, en pagar sies llauger.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si fora el cor tot dacer, nol venceria el diner.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si dos tiren de la corda, la trencaran.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si not agrada, no li faces alvada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si carregues masa al burro, se gitarà en la càrrega.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si una porta es tanca, altra sen obri.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Sobre gust, no hia disputa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si Senyor; y anava asoles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Sab, com a oli de tenda.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si quant pots no vols, quant voldràs, quiçà no podràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=96}}
}}
{{Dita
| dita = Si per por dels pardals se deixara de sembrar, tart cullirien.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Si treballes mentjaràs, y si no dejunaràs.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Sobre un hou pon la gallina.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Segons tindràs lo Estament, vestiràs honestament.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Si del dot de ta muller refies, seràs grosser.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Si voldràs amich algú, no sia més rich que tu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Si fas bé allò que pots fer, a pochs auràs menester.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Sardina quel gat fa presa, no la tornarà sancera.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Si criats tan de servir, deprèn sempre de sofrir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Sens urgents ocupacions, no deixes de oir Sermons.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Tres persones, y un sol Déu, són en un pare, fill meu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Tinli devoció molt fina, al Angel quet encamina.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=97}}
}}
{{Dita
| dita = Tan prest mor lo cordero, com la ovella.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tindràs sempre bon dellit, si temples ton apetit.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tota és bona gent, y ma capa no pareix.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tot eixirà en la colada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tota píndola dorada, té la margor amagada.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tot home qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Taverna que té bon vi, ventura té prop de si.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = També mor lo Papa, com lo qui no té capa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tu content, yo pagat.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tal és Ali, com Camali.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tu que no pots, portam al coll.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tantes voltes va el canter a la font, quell deixa coll, o ansa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tin bona fama, y gitat a dormir.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tota la bona salsa cou.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tants homens, tants parers.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tremontana no té abrich, nil home pobre té amich.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tres al fach, y el fach en terra.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tots los gats tenen catarro, sinós lo meu que té tos.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tots los principis són forts.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=98}}
}}
{{Dita
| dita = Tant unflen al cuiro, que rebenta.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tot està sujecte al home; y ell tenia una puça en la mà.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tan poch és larcenit, que no mata.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tararà, y tururú, tot és hu.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tinte, que no puch fer miracles.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tan prest se deixa la pell, lo jovenet, com lo vell.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tan bruta està lascurada, com lespart.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tan bruta està la cullera, com lo cullerot.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tant li puntjen al bou, que pega una embestida.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tant esprem hu la tarontja, que ixen pinyols, y tot.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tancava en clau Micolau, y ella tenia la clau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tot lo que relluix, no és or.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tu et tems, algo em deus.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tots los refranys són verdaders.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Un no, desembaraça molt.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Una sogra feren de sucre, y encara amargava.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=99}}
}}
{{Dita
| dita = Un tonto, en fa molts.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Un bobo, en fa cent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Un clau, trau altre clau.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Una mala cabra, tot lo ramat llança a perdre.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Uns tenen la fama, y altres carden la llana.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Un desorde, porta un orde.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Una volta enganyen al prudent, al necio cent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Ulls que no veuen, cor que no plora.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Un vici és pitjor que un deute.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Una pendència ben renyida, nescusa moltes.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Veuràs sempre al ignorant, a la sciència menyspreant.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Vós caçau, y altre vos caça, més valdria estar en casa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Vinyes, y dones hermoses, de guardar dificultoses.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Vols ser Papa, possatho en la testa.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Vixca la gallina, y vixca en sa pepita.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=100}}
}}
{{Dita
| dita = Vatja jyo calent, y rias la gent.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}
{{Dita
| dita = Viu lo porronet, y em prengue la set.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}
{{Dita
| dita = Viu lo llit, y em prengué la son.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}
{{Dita
| dita = Vist un bastó, y pareixerà un varó.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}
{{Dita
| dita = Vós sou lo Prior, y tan ple de taques? Què faran los altres?
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}
{{Dita
| dita = Vetjesme asi bé passar, que allà nom voràs penar.
| refs = {{sfn|RosRòs|1736|p=101}}
}}